Tipus de bolets
de Catalunya.

Bolet alt amb anell mòbil i barret escatós, habitual en vores de bosc i prats.

Hàbitat

Clarianes

Altitud

0–1900 m

Bolet taronja que creix en feixos sobre fusta o arrels, tòxic gastrointestinal i confusió del rossinyol.

Hàbitat

Alzinars, suredes i boscos mediterranis

Altitud

0–900 m

Falsa múrgola primaveral de barret cerebriforme, tòxica i potencialment mortal per la giromitrina.

Hàbitat

Boscos de coníferes

Altitud

300–2000 m

Bolet blanc i pelut de prats i sòls remoguts, comestible només molt jove abans que les làmines comencin a ennegrir-se.

Hàbitat

Prats

Altitud

0–2000 m

Bolet de pineda de barret coure a vermellós, làmines gruixudes decurrents i peu groguenc amb tons d’aram.

Hàbitat

Pinedes

Altitud

0–1800 m

Bolet esvelt de peu groc i barret gris bru, molt habitual en pinedes humides.

Hàbitat

Pinedes humides

Altitud

400–1700 m

Petit bolet de prats amb peu tenaç i làmines espaiades, sovint disposat en rotllanes després de la pluja.

Hàbitat

Prats

Altitud

0–2000 m

Xampinyó silvestre de prats, amb làmines que passen del rosa al bru xocolata i sense volva.

Hàbitat

Prats

Altitud

0–2000 m

Bolet blanc de prats amb làmines decurrents, tòxic per muscarina i fàcil de barrejar amb cama-secs.

Hàbitat

Prats

Altitud

0–1900 m

Higròfor robust de tons blancs i rosats vinosos, tardorenc i associat sobretot a alzinars i rouredes.

Hàbitat

Alzinars

Altitud

50–1400 m

Entoloma gros de làmines groguenques que es tornen rosades, responsable d’intoxicacions gastrointestinals greus.

Hàbitat

Rouredes

Altitud

100–1600 m

Bolet robust de porus blancs a olivacis, associat a coníferes i planifolis.

Hàbitat

Fagedes

Altitud

400–1900 m

Cep termòfil de barret sec i peu molt reticulat, associat sobretot a roures, faigs i castanyers.

Hàbitat

Rouredes

Altitud

100–1500 m

Cep mediterrani de barret molt fosc, vinculat sobretot a alzinars i rouredes càlides.

Hàbitat

Alzinars

Altitud

50–1000 m

Cep de barret vinós fosc, habitual sota pins en terrenys frescos.

Hàbitat

Pinedes de pi roig

Altitud

600–2100 m

Bolete mediterrani robust de porus grocs i peu cobert de petites esquames, associat a alzines i suredes i conegut també com a alzinenc.

Hàbitat

Alzinars i suredes

Temporada

Tardor i hivern

Amanita blanca i termòfila de primavera, mortal per les amatoxines i difícil de separar d’espècies pròximes.

Hàbitat

Alzinars

Altitud

100–1200 m

Cortinari bru ataronjat amb orellanina, capaç de provocar insuficiència renal dies després de la ingestió.

Hàbitat

Rouredes

Altitud

400–1900 m

Cortinari rogenc que pot contenir orellanina i causar una intoxicació renal greu, sovint tardana.

Hàbitat

Pinedes i boscos de coníferes

Altitud

700–2200 m

Bolet tardorenc de barret bru embudat, plecs gris-groguencs decurrents i peu buit groc o ocre, propi de molses humides.

Hàbitat

Pinedes de muntanya

Altitud

250–1500 m

Bolet taronja de làmines fines i bifurcades, habitual a la tardor. No es recomana consumir-lo; es pot confondre amb el rossinyol i el bolet d’olivera.

Hàbitat

Pinedes i rouredes

Temporada

Tardor

Amanita mortal de làmines blanques, anell i volva en sac, amb barret sovint verd olivaci però també groguenc o gairebé blanc.

Hàbitat

Alzinars

Altitud

100–1400 m

Amanita completament blanca de boscos frescos, potencialment mortal per les amatoxines.

Hàbitat

Fagedes

Altitud

600–2000 m

Bolet gris de pineda, fràgil i freqüent en tardors fresques.

Hàbitat

Pinedes

Altitud

100–1700 m

Tricoloma gris de pinedes fredes, amb barret fibril·lós i tons grocs al peu i a les làmines.

Hàbitat

Pinedes

Altitud

500–2200 m

Tricoloma robust de barret gris tigrat, tòxic i especialment perillós per la semblança amb els fredolics.

Hàbitat

Boscos de coníferes

Altitud

900–2000 m

Bolet petit de tons mel que creix sobre fusta morta i pot causar una intoxicació mortal per amatoxines.

Hàbitat

Boscos de coníferes

Altitud

100–2100 m

Bolet de fusta en forma de petxina, amb làmines blanques decurrents i peu lateral molt curt.

Hàbitat

Bosc de ribera

Altitud

0–1800 m

Gírgola robusta de prats secs i calcaris, vinculada a arrels mortes de panical i altres umbel·líferes.

Hàbitat

Prats

Altitud

0–1600 m

Inocibe primaveral pàl·lid que s’enrogeix i conté prou muscarina per provocar una intoxicació greu.

Hàbitat

Boscos de planifolis

Altitud

300–1600 m

Bolet gran i viscoset de pinedes calcàries, de barret bru grisós i peu clar.

Hàbitat

Pinedes calcàries

Altitud

200–1500 m

Higròfor blanc o de vori, molt viscós amb humitat, propi sobretot de fagedes.

Hàbitat

Fagedes

Altitud

400–1700 m

Bolet carnós de tons crema a ataronjats amb agulletes sota el barret.

Hàbitat

Fagedes

Altitud

200–1800 m

Lleterola mediterrània de barret vermell rajola i arrugat, pròpia d’alzinars i suredes. També s’anomena lleterola vera; lleterola roja pot designar altres espècies.

Hàbitat

Alzinars i suredes

Temporada

Final d’estiu i tardor

Llora de colors variables, sovint violacis o verdosos, amb làmines blanques i flexibles. Cal distingir-la d’altres rússules i de la farinera borda.

Hàbitat

Boscos de planifolis

Temporada

Estiu i tardor

Russula robusta de barret verd esquerdat en mosaic, apreciada però perillosa de collir sense descartar amanites verdes.

Hàbitat

Rouredes

Altitud

100–1500 m

Higròfor robust de finals d’hivern, sovint mig enterrat sota pins, avets, faigs o roures de muntanya.

Hàbitat

Boscos de coníferes

Altitud

500–2200 m

Bolet gros de porus vermells i peu inflat de colors vius, tòxic i fàcil de confondre amb ceps.

Hàbitat

Alzinars

Altitud

100–1200 m

Bolet semblant a un cep, de porus rosats i gust intensament amarg; és una confusió culinària molt important, encara que no sigui considerat tòxic.

Hàbitat

Pinedes

Altitud

200–1800 m

Bolet primaveral blanc o crema, carnós i amb una olor intensa de farina fresca, propi de prats i vores herboses.

Hàbitat

Prats

Altitud

100–1800 m

Molleric de pineda amb barret bru molt viscós, porus grocs i un anell membranós característic al peu.

Hàbitat

Pinedes

Altitud

0–1900 m

Molleric de pineda amb barret viscós, porus grocs que exsuden gotes i peu granellut sense anell.

Hàbitat

Pinedes

Altitud

0–2100 m

Múrgola primaveral de barret alveolat color mel i interior completament buit, pròpia d’hàbitats humits i sovint alterats.

Hàbitat

Bosc de ribera

Altitud

0–1600 m

Amanita mediterrània de barret taronja, làmines i peu grocs, amb volva blanca persistent.

Hàbitat

Alzinars

Altitud

50–1200 m

Lepiota petita de barret crema amb escates bru vinós, potencialment mortal per les amatoxines.

Hàbitat

Prats

Altitud

0–700 m

Bolet bru de marge fortament cargolat que pot desencadenar una hemòlisi immunitària greu, fins i tot després de consums previs.

Hàbitat

Boscos de planifolis

Altitud

100–2100 m

Bolet globós de grans dimensions, blanc i llis de jove. Creix en prats i pastures; la gleba es torna groguenca i polsegosa en madurar.

Hàbitat

Prats i pastures

Temporada

Estiu i tardor

Pet de llop gran de prats i pastures, amb una superfície blanca dividida en plaques piramidals que recorden un mosaic. També s’ha publicat com Calvatia utriformis i Handkea utriformis.

Hàbitat

Prats i pastures

Temporada

Primavera i tardor

Pet de llop en forma de pera, amb petits agullons que deixen marques en caure. L’interior es torna pols d’espores en madurar.

Hàbitat

Boscos i clarianes

Temporada

De primavera a tardor

Ramària coral·liforme de tronc pàl·lid, branques salmó i puntes grogues quan és jove. Té efecte purgant i no s’ha de recol·lectar per menjar.

Hàbitat

Fagedes i altres boscos de planifolis

Temporada

Final d’estiu i tardor

Bolet coral·liforme groc daurat de boscos de planifolis que sovint requereix microscòpia per separar-lo amb seguretat d’altres ramàries grogues.

Hàbitat

Fagedes

Altitud

400–1700 m

Bolet sapròtrof de tons violetes, tardà i aromàtic, que creix sobre fullaraca de boscos i parcs.

Hàbitat

Boscos de planifolis

Altitud

0–1800 m

Lactari taronja de làmines decurrents i làtex color pastanaga, associat als pins.

Hàbitat

Pinedes

Altitud

0–1800 m

Lactari de rouredes i alzinars amb barret salmó zonat i làtex blanc que es torna groc sofre. El nom pinetell bord també s’aplica regionalment a altres lactaris.

Hàbitat

Rouredes i alzinars

Temporada

Estiu i tardor

Amanita bruna amb berrugues blanques i base bulbosa, responsable d’una síndrome neurològica greu.

Hàbitat

Rouredes

Altitud

100–1800 m

Bolet lignícola que forma flotes denses sobre pollancres, salzes i altres planifolis, també conegut com a Agrocybe aegerita.

Hàbitat

Bosc de ribera

Altitud

0–1400 m

Amanita vermella amb berrugues blanques, tòxica i responsable de síndromes neurològiques.

Hàbitat

Pinedes

Altitud

400–2100 m

Bolet groc daurat amb plecs decurrents, aromàtic i propi de boscos humits.

Hàbitat

Fagedes

Altitud

300–1800 m

Lactari de tons vinós-verdosos que segrega làtex vermell fosc sota pinedes mediterrànies i montanes calcàries.

Hàbitat

Pinedes de pi blanc, pinassa o pi roig

Altitud

0–1200 m

Lactari rosat de marge llanós, làtex blanc i associació amb bedolls. No és un rovelló comestible malgrat el nom popular.

Hàbitat

Bedollars

Temporada

Estiu i tardor

Ascomicet ectomicorrízic hipogeu, negre i berrugós, amb gleba fosca marbrejada per venes blanques i aroma intens.

Hàbitat

Alzinars

Altitud

500–1300 m

Trompeta fosca i prima, difícil de veure sobre la fullaraca de boscos humits.

Hàbitat

Fagedes

Altitud

100–1600 m