
Clitocibe blanquinós
Barret blanquinós, làmines més denses i decurrents, i peu menys tenaç; pot créixer als mateixos prats.
Marasmius oreades
Marasmius oreades · foto de Aleix Ventayol
© Aleix Ventayol · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl camasec (Marasmius oreades), en castellà senderuela, és un bolet comestible que surt a la primavera i a la tardor en prats, pastures i gespes, fins a 2.000 m d’altitud. Petit bolet de prats amb peu tenaç i làmines espaiades, sovint disposat en rotllanes després de la pluja.
Altres noms catalans: cama-sec, camassec, carrereta, carreretes · En castellà: senderuela
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
El camasec, també conegut com a carreretes, és un bolet petit de prat que sovint forma arcs o rotllanes entre l’herba. El barret fa de 2 a 6 cm, és convex i després aplanat, sovint amb un petit mamelló, de color crema, ocre o bru clar. Gira’l: les làmines són clares, gruixudes i força espaiades, lliures o gairebé lliures del peu. Torça el peu: és prim, llis, tenaç i fibrós, i es doblega abans de trencar-se. La carn és prima i clara al barret, i l’olor, agradable i lleugerament ametllada.
El barret s’aclareix molt quan s’asseca i recupera la flexibilitat amb la humitat; per això, amb el color no n’hi ha prou. La rotllana tampoc no confirma l’espècie, perquè també en formen bolets tòxics: comprova en cada exemplar les làmines espaiades i el peu tenaç. És una identificació difícil.
Identificació responsable
La candeleta de vorada o de prat, també dita clitocibe blanquinosa (Clitocybe rivulosa), pot créixer als mateixos prats i a les mateixes rotllanes que el camasec, fins i tot barrejada en un mateix cercle. Té el barret blanc o crema, amb una capa empolsinada que es clivella en zones concèntriques, les làmines denses, estretes i una mica decurrents, i el peu fràgil, que es trenca en lloc de doblegar-se. Conté muscarina i pot provocar una intoxicació greu, amb sudoració, salivació i alteracions cardíaques que requereixen atenció mèdica. El camasec de turó (Marasmius collinus) és molt semblant, però té el peu menys tenaç; no es recomana menjar-lo sense identificació experta. Revisa cada exemplar, no la rotllana: si no el pots separar amb certesa, no te’l mengis.

Barret blanquinós, làmines més denses i decurrents, i peu menys tenaç; pot créixer als mateixos prats.
Molt semblant; el peu és menys tenaç i la identificació requereix examinar diversos trets.
Perfil ecològic
El camasec té dues temporades. A la primavera surt d’abril a juny, amb el pic al maig, i a la tardor torna de setembre a novembre, amb el pic a l’octubre; al març i al juliol també en poden sortir alguns. No depèn de cap arbre: creix en prats, pastures, gespes i vores de camí, en terreny pla o poc inclinat i sovint en rotllanes, des del nivell del mar fins a 2.000 metres, sobre sòls de lleugerament àcids a neutres, amb herba i matèria orgànica.
Com que segueix l’herba més que no pas el bosc, el perfil de l’espècie encaixa amb gairebé tot el país: els Pirineus i el Prepirineu, la Catalunya Central, l’Empordà, el Montseny, les serralades costeres i prelitorals, els Ports i els sistemes interiors. El reg i la gestió dels prats poden alterar molt on i quan surt. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Pot sortir pocs dies després d’una pluja regular que humitegi la capa superficial del prat, amb temperatures suaus, entre 10 i 22 °C. La sequera l’interromp de pressa, i el sol intens, el vent sec i les gelades també n’aturen la sortida.
Els regs i la gestió de prats poden alterar el patró natural; una rotllana no confirma per si sola l’espècie.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa del camasec avuiValor gastronòmic i seguretat
El camasec és petit, però molt aromàtic, de gust dolç i ametllat, intens quan és sec. El consens micològic català el classifica entre els comestibles excel·lents. El barret és flexible i el peu, molt tenaç i fibrós. S’aprofita en truites, sopes, salses i arrossos.
Treu-ne el peu fibrós i revisa un per un els exemplars collits en rotllanes. Cou els barrets del tot. No te’l mengis si no el pots separar amb certesa dels petits bolets de prat tòxics.
Guarda’ls a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuina’ls d’un a tres dies després de collir-los, tal com recomana l’ACSA. Assecar-lo és una de les millors maneres de conservar-lo, perquè en concentra el gust; també el pots congelar després de cuinar-lo.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, el camasec es diu senderuela. El nom científic, Marasmius oreades, és el mateix en totes les llengües.
Sí: és un bolet comestible. Petit, però molt aromàtic; l’assecat concentra el gust i és una de les millors formes de conservar-lo. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Sobretot a la primavera i a la tardor: el pic sol ser al maig i a l’octubre i pot aparèixer del març al juliol segons l’altitud i la pluja.
Creix en prats, pastures, gespes i vores de camí, fins a 2.000 m d’altitud, sobretot en sòl variable, amb herba i matèria orgànica.
Sobretot amb el clitocibe blanquinós (Clitocybe rivulosa), molt tòxic: barret blanquinós, làmines més denses i decurrents, i peu menys tenaç; pot créixer als mateixos prats. També amb el camasec de turó (Marasmius collinus), no recomanat per al consum: molt semblant; el peu és menys tenaç i la identificació requereix examinar diversos trets.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències