Com llegim
el bosc.

T̄ és la mitjana configurada de 14 o 20 dies, nits incloses. A les hores amb cobertura d’estacions de la XEMA, combinem 50% de temperatura modelada d’AROME i 50% de temperatura observada de la XEMA, després d’ajustar-les a l’altitud de la cel·la. A la resta del territori conservem la mitjana d’AROME amb correcció d’altitud. Per a cada espècie, T_òpt parteix del punt mig de l’interval tèrmic versionat desplaçat 3 °C avall — l’interval editorial descriu condicions diürnes, mentre que la mitjana de finestra inclou les nits — i les amplades asimètriques (costat fred i càlid) provenen del gremi. Una excepció explícita basada en literatura pot substituir aquests valors, com en el cas del cep. Així espècies fredòfiles i termòfiles no comparteixen la mateixa corba.

La interpolació té en compte la distància i el desnivell: calen almenys dues estacions a menys de 50 km i amb menys de 600 m de diferència d’altitud. El seu pes disminueix suaument abans d’arribar a aquests límits. El gradient utilitzat és de 6,5 °C/km; l’ajust del model es limita a ±6 °C. És una aproximació: les inversions i l’aire fred acumulat a les valls poden desviar-se d’aquest gradient.

Exigim les 480 hores de model per a la finestra de 20 dies, també quan una espècie puntua només 14 dies. Si les estacions arriben amb retard, admetem fins a 12 hores finals sense observacions: en aquestes hores conservem la mitjana del model ajustada per altitud i els seus recomptes originals de calor i gelada. La resta de la finestra ha de tenir suport d’estacions; no omplim buits antics ni extrapolem observacions. Acceptem lectures publicades pendents de validació, però excloem dades invàlides, duplicats contradictoris i intervals incomplets. Si el retard supera 12 hores, hi ha altres buits de suport o el model no reprodueix la instantània original, conservem el càlcul anterior: mitjanes ajustades per altitud i hores d’extrems del punt d’AROME. La mitjana de 7 dies que intervé en l’aigua es manté sense aquest canvi.

La comprovació del 9 de setembre de 2026 va reduir els grans salts entre cel·les comparables en una mostra de 4.816 cel·les. L’error tèrmic mitjà va baixar en tres períodes d’avaluació amb estacions excloses de la interpolació. En canvi, la discriminació estacional de les troballes va disminuir lleugerament: és una millora de continuïtat amb un compromís de predicció, no una demostració que totes les puntuacions siguin més precises.

Aquesta versió considera tota la xarxa de temperatura de la XEMA i, per a cada cel·la, utilitza només les estacions properes amb dades vàlides i prou cobertura temporal. L’ampliació es va contrastar amb 170 estacions: va reduir l’error tèrmic mitjà i els salts entre cel·les comparables de punts meteorològics diferents, amb resultats de troballes molt similars però lleugerament inferiors. No garanteix cobertura a tot arreu ni converteix les cel·les de 250 m en mesures meteorològiques locals. Les lectures de 24 hores continuen mostrant el model; la combinació s’aplica a la mitjana llarga i als extrems que puntuen.

Els dotze ancoratges provenen directament del calendari ecològic únic de l’espècie: inactiu = 0, possible = 0,25, moderat = 0,50, bo = 0,80 i pic = 1. Corresponen al centre de cada mes i es llegeixen amb el dia i l’hora exactes d’Europa/Madrid. Per exemple, l’1 d’agost encara combina juliol i agost, el 15 coincideix amb l’ancoratge d’agost i el 31 ja transita cap al setembre. Fora de la finestra biològica, P = 0 i, per tant, F = 0.

La temporada de tardor comença abans en altitud i baixa cap a la costa: en observacions datades, entre 25 i 40 dies més aviat per cada 1.000 m. Per això, en espècies de calendari de tardor, cada cel·la llegeix el calendari desplaçat 3 dies per cada 100 m per sobre de l’altitud de referència de l’espècie (i endarrerit per sota), amb un límit de ±45 dies. Les espècies de primavera, que es desplacen en sentit contrari, no porten desplaçament.

Comptem gelada a ≤ 0 °C durant la mateixa finestra de 14 o 20 dies que T. Per a la calor, sumem els graus que cada hora supera els 27 °C i dividim el total per 6: una hora a 33 °C aporta una hora equivalent, i una hora a 28 °C n’aporta una sisena part. Les hores de calor mostrades al detall continuen sent el recompte a ≥ 27 °C; la penalització té en compte també la intensitat.

On hi ha suport d’estacions, calculem la intensitat sobre la mateixa combinació de temperatures d’AROME i XEMA. A les hores finals sense suport conservem la temperatura original del model per als extrems. Si una instantània antiga no conserva prou informació horària, mantenim la penalització anterior per recompte, sense deixar la cel·la sense resultat. Les projeccions transporten el canvi modelat de la intensitat quan les tres finestres necessàries la conserven; en cas contrari també mantenen el recompte.

El divisor de 6 °C és un paràmetre provisional contrastat amb troballes i cel·les veïnes, no una mesura del dany biològic. Redueix alguns salts grans entre cel·les comparables, però no millora tots els límits ni explica per si sol una mala temporada. La resposta a les gelades i el càlcul d’assecatge no canvien en aquesta revisió.