Bolets típics de Catalunya
i amb què es confonen.

Diferència clau. El rovelló segrega làtex vermell vinós i té el marge llis; el rovelló de cabra segrega làtex blanc i mostra un marge densament pelut, sobretot quan és jove.

• Mireu el marge amb llum lateral: una franja de pèls llanosos és el primer senyal del rovelló de cabra.
• Feu un tall net a una làmina i observeu el làtex sense tastar-lo: vermell vinós o blanc.
• Comproveu els arbres propers i busqueu bedolls, fins i tot si també hi ha pins al mateix bosc.
• Descarteu qualsevol exemplar que no concordi alhora en marge, làtex i arbre associat.

Per què importa. El rovelló és un comestible apreciat; Aranzadi classifica el rovelló de cabra com a verinós i adverteix de trastorns intestinals greus. El nom compartit no redueix aquest risc.

Diferència clau. El matagent té porus vermells, peu groc i vermell i carn que blaveja; el cep té porus blancs a olivacis, reticle clar i carn blanca immutable.

• Mireu els porus de sota: qualsevol to taronja o vermell exclou tots els ceps.
• Talleu l’exemplar: el blaveig ràpid de la carn és el segon senyal d’exclusió.
• Reviseu el peu: colors grocs i vermells vius no existeixen en cap cep.
• Desconfieu del barret pàl·lid: un “cep” de barret gairebé blanc amb peu acolorit és el patró típic del matagent.
• Atenció als exemplars joves: els porus del matagent encara poden ser grocs; el tall i el peu els delaten.

Per què importa. El matagent provoca una intoxicació gastrointestinal greu, especialment si es consumeix cru o poc cuit. La revisió de porus, tall i peu s’ha de fer exemplar a exemplar, no per cistell.

Diferència clau. El mataparent desenvolupa porus rosats i un reticle fosc; el cep té porus blancs que passen a groc olivaci i reticle clar.

• Mireu els porus d’exemplars madurs: el to rosat és el tret més fiable.
• Compareu el reticle: xarxa fosca sobre fons clar (mataparent) contra reticle blanc sobre peu clar (cep).
• En exemplars joves de porus encara blancs, el reticle fosc és el que decideix.
• En cas de dubte, una engruna de carn a la punta de la llengua (escopida després) revela l’amargor immediata del mataparent.

Per què importa. El mataparent no és perillós, però és immenjable: un sol exemplar amarga tota la cassola de manera irrecuperable. És l’error més car en termes de collita, no de salut.

Diferència clau. El rossinyol té plecs gruixuts i creix des del sòl; el bolet d’olivera té làmines fines veritables i acostuma a formar feixos sobre fusta o arrels.

• Mireu on creix: un feix de bolets units per la base sobre fusta o arrels és el senyal d’alarma principal.
• Passeu el dit per sota: plecs gruixuts que es bifurquen (rossinyol) o làmines fines i separables (bolet d’olivera).
• Talleu un exemplar: carn blanquinosa contra carn taronja.
• No decidiu pel color del barret: tots dos poden ser ataronjats, i la fusta que alimenta el bolet d’olivera pot quedar enterrada i invisible; desenterreu la base en cas de dubte.

Per què importa. El bolet d’olivera provoca una intoxicació gastrointestinal intensa, amb vòmits i diarrea que poden requerir atenció mèdica. És la confusió clàssica del rossinyol als boscos mediterranis.

Diferència clau. L’ou de reig té làmines, peu i anell grocs; el reig bord els té blancs i sol mostrar berrugues blanques sobre un barret vermell o ataronjat.

• No decidiu pel color del barret: la pluja pot rentar les berrugues del reig bord i deixar-lo ataronjat i llis.
• Comproveu el color de les làmines, del peu i de l’anell alhora. Grocs a totes tres parts apunten a ou de reig.
• Busqueu el marge estriat del barret, característic de l’ou de reig.
• Examineu la base sencera per distingir una volva ampla en sac d’un bulb amb restes.

Per què importa. El reig bord no és mortal com la farinera borda, però provoca una intoxicació neurològica que pot requerir atenció hospitalària. La confusió més greu que envolta l’ou de reig no és aquesta, sinó la que el pot barrejar amb la farinera borda en estat d’ou tancat.

Diferència clau. L’ou de reig presenta làmines, peu i anell grocs; la farinera borda els té blancs i el barret pot variar del verd oliva al gairebé blanc.

• Desenterreu la base sencera: la volva en sac hi és en totes dues espècies, de manera que la seva presència no resol res per si sola.
• Mireu el color de les làmines amb llum directa. Grogues apunten a ou de reig; blanques descarten l’ou de reig.
• Comproveu si el groc continua pel peu i per l’anell, no només a les làmines.
• Passeu el dit pel marge del barret buscant estries.
• Si l’exemplar és un ou tancat, no l’identifiqueu: en aquesta fase el color extern no distingeix les dues espècies.

Per què importa. La farinera borda és responsable de la major part de les intoxicacions mortals per bolets. Els símptomes poden trigar entre sis i dotze hores a aparèixer, quan la lesió hepàtica ja ha començat, i una millora aparent no indica recuperació. Davant qualsevol dubte, no consumiu i truqueu al 061.

Diferència clau. El fredolic és petit, fràgil i de carn prima, amb fibres o escates fines; el fredolic metzinós és més gros i massís, amb escates tigrades fosques i contrastades.

• Valoreu mida i gruix primer: un “fredolic” gros, carnós i pesant ja és sospitós per si sol.
• Mireu el dibuix del barret: fibres fines contra escates tigrades clarament dibuixades.
• Busqueu gotetes clares al marge de les làmines dels exemplars joves, pròpies del metzinós.
• A les fagedes i avetoses de muntanya, extremeu la prudència: és el territori del fredolic metzinós.

Per què importa. El fredolic metzinós provoca una de les intoxicacions gastrointestinals més violentes de la nostra micoflora, sovint amb atenció hospitalària. La regla pràctica: cap fredolic gros i escatat al cistell.

Diferència clau. El moixernó és carnós, amb làmines blanques molt denses i barret llis; l’inocibe té el barret fibril·lós, s’enrogeix progressivament i les làmines s’enfosqueixen.

• Oloreu primer: la farina fresca neta i intensa és la firma del moixernó.
• Mireu la superfície del barret: llisa i carnosa contra fibril·losa i esquerdada en radis.
• Busqueu qualsevol to rogenc a barret, peu o làmines: si n’hi ha, descarteu.
• Comproveu les làmines: blanques i extraordinàriament denses (moixernó) contra grisenques i menys atapeïdes.

Per què importa. És la confusió greu clàssica de la primavera: l’inocibe de Patouillard conté muscarina en dosis altes i requereix atenció hospitalària. L’olor de farina i l’absència total d’enrogiment són les dues defenses del boletaire.

Diferència clau. L’apagallums és gran, de 10 a 35 cm d’alçada, amb un peu llarg amb dibuix de pell de serp i un anell doble i mòbil; la palometa metzinosa té un barret de 2 a 5 cm, escates bru vinós i un anell fràgil que pot desaparèixer.

• Mesureu-lo: un para-sol petit, de pocs centímetres, no és un apagallums, per semblant que sigui.
• Busqueu l’anell doble i proveu si llisca pel peu; un anell fix, fràgil o absent descarta l’apagallums.
• Mireu el peu sota l’anell: pell de serp en un peu alt apunta a apagallums; escates brunes sobre fons rosat o vinós, a palometa.
• No us refieu de l’olor ni del color de la carn: a la palometa no són criteris segurs.
• No culliu exemplars joves ni tancats: en aquesta fase la mida encara no ajuda.

Per què importa. La palometa metzinosa conté amatoxines, les mateixes toxines de la farinera borda, i pot provocar una insuficiència hepàtica mortal. Els primers símptomes poden trigar hores. La regla pràctica: cap lepiota petita al cistell, i davant de qualsevol ingestió sospitosa, truqueu al 061.

Diferència clau. El camasec té làmines molt espaiades, barret ocre higròfan i un peu tenaç que es doblega; la candeleta és blanquinosa, amb làmines denses i decurrents i peu més fràgil.

• Compteu les làmines de sota: espaiades i gruixudes contra denses i estretes. És el tret decisiu.
• Torceu el peu: el del camasec es doblega com un cordill; el de la candeleta es parteix.
• Mireu el color: barret ocre higròfan contra blanc-crema pruïnós.
• Reviseu cada exemplar, no la rotllana: les dues espècies poden créixer barrejades al mateix cercle.

Per què importa. La candeleta de vorada conté muscarina: sudoració, salivació i alteracions cardíaques que requereixen atenció mèdica. És una de les confusions més traïdores precisament perquè comparteix rotllana amb el camasec.

Diferència clau. El carlet presenta taques vinós-rosades, làmines ceroses decurrents i esporada blanca; el carner bord té làmines sinuades que passen de groc crema a rosa salmó.

• Mireu les làmines madures: el salmó rosat del carner bord no apareix mai al carlet.
• Toqueu-les: ceroses i gruixudes (carlet) contra fines i sinuades.
• Busqueu les taques color vi al barret i al peu, la firma del carlet.
• Si podeu esperar, deixeu un barret sobre paper fosc unes hores: esporada blanca contra rosa tanca la discussió.

Per què importa. El carner bord provoca una intoxicació gastrointestinal intensa que sovint acaba en atenció mèdica; és una de les confusions serioses més freqüents de la tardor als alzinars. Cap “carlet” sense taques vinoses ni làmines ceroses no hauria d’entrar al cistell.

Diferència clau. El camperol no té volva i les làmines passen de rosades a xocolata; la farinera borda conserva les làmines blanques i presenta una volva en sac a la base.

• Desenterreu la base completa abans de res: si hi ha una volva en sac, no és un camperol.
• Observeu el color de les làmines. Qualsevol tonalitat rosada o xocolata exclou la farinera borda; unes làmines blanques persistents l’han de fer sospitar.
• Situeu la troballa: un exemplar sota alzines o roures no encaixa amb l’hàbitat de prat del camperol.
• Comproveu si la base grogueja en rascar-la i si fa olor de fenol o de tinta, que apunten al xampinyó pudent i no al camperol.

Per què importa. Confondre un camperol amb una farinera borda pot ser mortal. Les làmines blanques que no viren i la presència de volva són els dos senyals d’alarma; si un dels dos hi és, descarteu la recol·lecció sencera i no la barregeu amb la resta del cistell.

Diferència clau. La gírgola és gris o crema, amb peu lateral curt i làmines blanques; el bolet d’olivera és taronja, més fibrós i forma feixos sobre arrels o soques.

• Mireu les làmines: blanques o crema (gírgola) contra taronja (bolet d’olivera). És el tret més ràpid.
• Talleu: carn blanca contra carn taronja.
• Observeu la forma: petxina amb peu gairebé inexistent contra embut amb peu fibrós.
• Situeu l’arbre: sobre pollancres i planifolis de ribera, gírgola; sobre olivera, alzina o les seves arrels, extremeu la sospita.

Per què importa. El bolet d’olivera causa vòmits i diarrees intensos que poden requerir atenció mèdica. El color taronja de làmines i carn el delata: cap gírgola no és taronja per dins.

Diferència clau. La múrgola té un barret alveolat com una bresca i és buida de dalt a baix; el bolet de greix té lòbuls cerebriformes i una estructura interna irregular o compartimentada.

• Talleu l’exemplar pel llarg: un buit únic i continu és múrgola; cambres i envans interns són bolet de greix. És la prova definitiva.
• Mireu el barret: bresca contra cervell.
• Valoreu el color: els tons rogencs foscos han de fer sospitar.
• Recordeu que la múrgola també és tòxica crua o poc cuita: sempre ben cuita i mai en grans quantitats seguides.

Per què importa. El bolet de greix conté giromitrina, una toxina que pot ser mortal i que ni l’assecat ni la cocció eliminen de manera fiable. Cap exemplar cerebriforme no s’ha de consumir, per molt tradicional que hagi estat en altres llocs.

Diferència clau. El camagroc sol tenir el peu groc més viu i la cara inferior gairebé llisa; el fals camagroc presenta plecs més marcats i tons més grisos o apagats.

• La cara inferior decideix: llisa o venosa apunta a camagroc; plecs marcats, a fals camagroc.
• Compareu el groc del peu: viu contra apagat.
• Mireu si el centre del barret és perforat i comunica amb l’interior buit del peu, habitual en el fals camagroc.
• En grups barrejats, reviseu exemplar a exemplar: un bolet amb làmines veritables de tons rovellats i restes de cortina no és cap dels dos i s’ha de descartar.

Per què importa. Entre ells no hi ha perill. El risc real dels grups barrejats són els cortinaris tòxics dels mateixos boscos: qualsevol exemplar amb làmines veritables rovellades s’ha de deixar fora del cistell.