Cep
Boletus edulisBolet robust de porus blancs a olivacis, associat a coníferes i planifolis.
Guia comparativa
El cep comú i el cep d’estiu són dos Boletus comestibles i molt apreciats que poden coincidir en boscos de planifolis. L’època, la textura del barret i l’extensió del reticle ajuden a separar-los.
Bolet robust de porus blancs a olivacis, associat a coníferes i planifolis.
Cep termòfil de barret sec i peu molt reticulat, associat sobretot a roures, faigs i castanyers.
Untuosa, bru castany amb marge més clar.
Seca, de bru clar a avellana, sovint clivellada amb la calor.
Blanc, concentrat a la part alta del peu.
Molt desenvolupat, estès per la major part del peu.
Final d’estiu i tardor.
Primerenc, amb les primeres calors humides.
Blanca, ferma i immutable.
Blanca i immutable, però s’estova i es corca aviat amb la calor.
Toqueu el barret: untuós contra sec i clivellat.
Resseguiu el reticle del peu: si baixa ben marcat fins a la base, apunta a cep d’estiu.
Situeu la data: un cep de juny en roureda calenta és gairebé sempre cep d’estiu.
Talleu-lo: reviseu els corcs, molt més habituals en el cep d’estiu.
El cep busca boscos frescos (fagedes, avetoses, pinedes de muntanya); el cep d’estiu, rouredes, castanyedes i planifolis més càlids. Temporada i bosc junts solen resoldre la identificació abans que cap tret fi.
Fagedes, avetanoses, rouredes, pinedes de muntanya
Rouredes, fagedes, castanyedes, boscos de planifolis
Fagus sylvatica, Abies alba, Quercus petraea, Pinus sylvestris
Quercus pubescens, Quercus petraea, Fagus sylvatica, Castanea sativa
Àcida a lleugerament àcida · Preferència freqüent per sòls silícics
Àcida a neutra · Preferentment silícic o poc calcari
400–1900 m
100–1500 m
10–19 °C
14–24 °C
Pluja repartida que rehidrati l’horitzó superficial
Pluja efectiva seguida de temps càlid i humit
Comença per les parelles que poden acabar al mateix cistell i amplia després la identificació entre espècies properes. La guia de bolets típics i confusions les agrupa per espècie comestible.