Gírgola
Pleurotus ostreatusBolet de fusta en forma de petxina, amb làmines blanques decurrents i peu lateral molt curt.
Guia comparativa
La gírgola i el bolet d’olivera poden créixer en grups sobre fusta, però només la primera és comestible. El color de tot el carpòfor, la forma del peu i les làmines permeten orientar la separació.
Bolet de fusta en forma de petxina, amb làmines blanques decurrents i peu lateral molt curt.
Bolet taronja que creix en feixos sobre fusta o arrels, tòxic gastrointestinal i confusió del rossinyol.
Gris blavós, gris bru, beix o gairebé blanc.
Taronja viu uniforme, làmines i peu inclosos.
Blanques o crema, molt decurrents.
Taronja, nombroses i decurrents.
Molt curt, lateral o absent.
Curt però definit, excèntric i fibrós.
Blanca i gruixuda prop de la inserció.
Taronja pàl·lida i fibrosa.
Mireu les làmines: blanques o crema (gírgola) contra taronja (bolet d’olivera). És el tret més ràpid.
Talleu: carn blanca contra carn taronja.
Observeu la forma: petxina amb peu gairebé inexistent contra embut amb peu fibrós.
Situeu l’arbre: sobre pollancres i planifolis de ribera, gírgola; sobre olivera, alzina o les seves arrels, extremeu la sospita.
Tots dos creixen sobre fusta i en grups, que és el que provoca la confusió. La gírgola prefereix el bosc de ribera i els planifolis frescos, sovint amb el fred; el bolet d’olivera, els ambients mediterranis de la tardor. En zones mixtes poden coincidir en temporada.
Bosc de ribera, boscos de planifolis
Alzinars, suredes i boscos mediterranis
Populus nigra, Populus alba, Fagus sylvatica, Salix alba, Alnus glutinosa, Ulmus minor
Olea europaea, Quercus ilex, Quercus suber
No s’ha d’utilitzar com a porta ecològica · Fusta de planifoli en descomposició
Neutra a alcalina · Lignícola
0–1800 m
0–900 m
6–17 °C
14–25 °C
Rehidratació sostinguda de la fusta
Humitat de tardor
Comença per les parelles que poden acabar al mateix cistell i amplia després la identificació entre espècies properes. La guia de bolets típics i confusions les agrupa per espècie comestible.