Cep
Boletus edulisBolet robust de porus blancs a olivacis, associat a coníferes i planifolis.
Guia comparativa
El cep i el cep negre comparteixen porus clars de joves, carn blanca immutable i una gran qualitat culinària. El color, el clima i els arbres associats expliquen bona part de les diferències visibles.
Bolet robust de porus blancs a olivacis, associat a coníferes i planifolis.
Cep mediterrani de barret molt fosc, vinculat sobretot a alzinars i rouredes càlides.
Bru castany, sovint untuós, amb marge més clar.
Bru molt fosc, gairebé negre, vellutat de jove.
Fagedes, avetoses, rouredes i pinedes de muntanya.
Alzinars, suredes i rouredes mediterrànies.
Blancs, després grocs i olivacis.
Blancs a oliva amb la maduresa: iguals, no serveixen per separar-los.
Blanc, concentrat a la part alta.
Pàl·lid sobre peu clar i robust.
Mireu el barret amb bona llum: el to bronze-negre vellutat del cep negre és inconfusible en exemplars joves.
Situeu el bosc: sota alzines o sureres, penseu primer en cep negre.
Comproveu igualment porus i carn: clars, immutables i sense tons vermells en tots dos.
És la separació més neta per hàbitat: el cep negre és mediterrani i termòfil, el cep és de boscos frescos i de muntanya. On conviuen (rouredes intermèdies), el color i el vellut del barret decideixen.
Fagedes, avetanoses, rouredes, pinedes de muntanya
Alzinars, suredes, rouredes mediterrànies
Fagus sylvatica, Abies alba, Quercus petraea, Pinus sylvestris
Quercus ilex, Quercus suber, Quercus pubescens
Àcida a lleugerament àcida · Preferència freqüent per sòls silícics
Subàcida a neutra · Variable
400–1900 m
50–1000 m
10–19 °C
14–24 °C
Pluja repartida que rehidrati l’horitzó superficial
Pluja efectiva amb sòl ja rehidratat
Comença per les parelles que poden acabar al mateix cistell i amplia després la identificació entre espècies properes. La guia de bolets típics i confusions les agrupa per espècie comestible.