← Totes les comparacions

Guia comparativa

Rovelló vs. rovelló de cabra

El nom rovelló fa pensar en dos bolets propers, però aquesta parella difereix en trets visibles i en seguretat. Cal observar el làtex acabat de sortir, el marge del barret i l’arbre associat abans de considerar cap exemplar per al consum.

Exemplar de Lactarius sanguifluus entre la pinassa.
RovellóLactarius sanguifluusHolger Krisp
Lactarius torminosus amb barret rosat zonat, marge densament pelut i un exemplar mostrant les làmines clares.
Rovelló de cabraLactarius torminosusStrobilomyces

Trets decisius

TretRovellóRovelló de cabra
Color del làtex

Vermell vinós des que surt de la carn o de les làmines.

Blanc; no és taronja ni vermell quan apareix.

Marge del barret

Llis, sense una franja llanosa.

Cargolat i cobert de pèls densos, especialment en exemplars joves.

Barret

Taronja apagat, vinós o verdós.

Rosat o salmó, sovint amb cercles concèntrics més foscos.

Arbre associat

Pins.

Bedolls; la relació és un suport important, però no substitueix els trets del bolet.

Com comprovar-ho, per ordre

  1. Mireu el marge amb llum lateral: una franja de pèls llanosos és el primer senyal del rovelló de cabra.

  2. Feu un tall net a una làmina i observeu el làtex sense tastar-lo: vermell vinós o blanc.

  3. Comproveu els arbres propers i busqueu bedolls, fins i tot si també hi ha pins al mateix bosc.

  4. Descarteu qualsevol exemplar que no concordi alhora en marge, làtex i arbre associat.

Diferències entre rovelló i rovelló de cabra

Les temporades se solapen a l’estiu tardà i la tardor. L’arbre separa millor que el mes: Lactarius sanguifluus és un bolet de pineda, mentre que Lactarius torminosus està íntimament lligat als bedolls. En un bosc mixt, cal identificar quin arbre acompanya realment cada grup.

CriteriRovellóRovelló de cabra
Nom científic

Lactarius sanguifluus

Lactarius torminosus

Comestibilitat

Excel·lent comestible

Tòxic

Barret

Ataronjat apagat a gris vinós, amb zones concèntriques.

Convex de jove i després enfonsat o en forma d’embut, rosat a salmó, amb cercles més foscos. El marge és cargolat i cobert de pèls llanosos, especialment de jove.

Himeni

Làmines decurrents, que poden virar a vinós.

Làmines fines, juntes i lleugerament decurrents, primer blanquinoses i després crema amb reflexos rosats. El làtex és blanc.

Carn i làtex

Segrega làtex vermell vinós.

Gruixuda, compacta i blanquinosa; trenca de manera neta i deixa sortir làtex blanc.

Hàbitat

Pinedes de pi blanc, pinassa o pi roig, pinedes mediterrànies, pinedes montanes calcàries

Bedollars, Boscos mixtos amb bedolls

Temporada

octubre

Estiu i tardor

Altitud

0–1200 m

No quantificada en aquesta fitxa descriptiva

Confusions freqüents

Comença per les parelles que poden acabar al mateix cistell i amplia després la identificació entre espècies properes. La guia de bolets típics i confusions les agrupa per espècie comestible.