Fredolic
Tricholoma terreumBolet gris de pineda, fràgil i freqüent en tardors fresques.
Guia comparativa
El nom i els tons grisos fan que el fredolic comestible amb condicions es pugui confondre amb el fredolic metzinós. Cal valorar la mida, la robustesa i el dibuix del barret, no un sol tret aïllat.
Bolet gris de pineda, fràgil i freqüent en tardors fresques.
Tricoloma robust de barret gris tigrat, tòxic i especialment perillós per la semblança amb els fredolics.
Petit, fràgil, de carn prima.
Robust i massís, de carn gruixuda.
Gris, amb fibres o escates molt fines i umbó discret.
Gris platejat amb escates radials fosques, tigrades i contrastades.
Blanques a gris pàl·lid, força espaiades.
Escotades, sovint amb gotetes clares al marge en exemplars joves.
Pinedes.
Avetoses, fagedes i coníferes de muntanya.
Valoreu mida i gruix primer: un “fredolic” gros, carnós i pesant ja és sospitós per si sol.
Mireu el dibuix del barret: fibres fines contra escates tigrades clarament dibuixades.
Busqueu gotetes clares al marge de les làmines dels exemplars joves, pròpies del metzinós.
A les fagedes i avetoses de muntanya, extremeu la prudència: és el territori del fredolic metzinós.
El fredolic és un bolet de pinedes; el metzinós prefereix avetoses i fagedes de muntanya. A les pinedes de muntanya els dos móns es toquen, i la temporada de tardor coincideix, així que el bosc orienta però no absol: mida i escates decideixen.
Pinedes
Boscos de coníferes, Fagedes
Pinus sylvestris, Pinus nigra, Pinus halepensis
Abies alba, Fagus sylvatica, Pinus sylvestris, Picea abies
Àcida a neutra · Variable
Neutra a alcalina · Calcari o ric en bases
100–1700 m
900–2000 m
7–15 °C
5–15 °C
Pluja regular en pineda
Humitat sostinguda del sòl de muntanya
Comença per les parelles que poden acabar al mateix cistell i amplia després la identificació entre espècies properes. La guia de bolets típics i confusions les agrupa per espècie comestible.