
Tricoloma tigrat
Més gran, escates contrastades i olor farinosa; és tòxic.
Tricholoma terreum
Tricholoma terreum · foto de Strobilomyces
CC BY-SA 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl fredolic (Tricholoma terreum), en castellà negrilla, és un bolet comestible amb condicions que surt a la tardor en pinedes, entre 100 i 1.700 m d’altitud. Bolet gris de pineda, fràgil i freqüent en tardors fresques.
Altres noms catalans: negrilla, bolet de pi · En castellà: negrilla
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
El fredolic és un tricoloma petit i gris que surt sota els pins. El barret fa de 3 a 8 cm, és gris i fibril·lós o una mica escatós, amb un bony discret al centre. Gira’l: les làmines són blanques o d’un gris pàl·lid i força espaiades, i el peu és prim, blanquinós i sense anell. La carn és prima, d’un blanc grisenc i fràgil, i l’olor és suau, farinosa en alguns exemplars.
La humitat enfosqueix el barret i, amb l’edat, s’obre: per això, amb el color no n’hi ha prou. La identificació és difícil: comprova tots els trets en cada exemplar, sobretot per separar-lo dels fredolics tòxics.
Identificació responsable
Buscar fredolics vol dir descartar els tòxics. El més perillós és el fredolic metzinós o tricoloma tigrat (Tricholoma pardinum): és més gros, té escates contrastades i olor farinosa, i causa una intoxicació gastrointestinal greu. El fredolic gros (Tricholoma portentosum) és comestible, però és més robust, viscós quan fa humitat, i té tons grocs al peu. Amb un sol tret no n’hi ha prou: si un exemplar no els compleix tots, no te’l mengis.

Més gran, escates contrastades i olor farinosa; és tòxic.

Més robust, viscoset amb humitat i amb tons grocs al peu.
Perfil ecològic
Els fredolics són bolets de la tardor avançada. A Catalunya surten d’octubre a gener i tenen el pic al novembre, quan la majoria d’espècies de pineda ja s’han acabat. Creixen sota pi roig, pinassa i pi blanc, entre 100 i 1.700 metres, sobre una capa de pinassa fina en sòls que drenen bé.
Les guies de zona en descriuen l’hàbitat sobretot al Prepirineu. Al Solsonès, les pinedes de pi roig i pinassa van de l’altiplà central a la vall de Lord i deixen pas al pi negre al Port del Comte. Al Berguedà, les pinedes fresques dels Rasos de Peguera, al nord de Berga, hi poden coincidir a la tardor avançada. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida ni presència confirmada.
El fred moderat no els atura. A la vall de Lord, a l’altiplà solsoní i als fons de vall del Berguedà, els fredolics aguanten fins al novembre o el desembre. La temporada s’acaba amb les gelades persistents o la primera neu a les cotes altes, i s’interromp abans si torna la sequera, fa calor fora de temps o el vent asseca la pinassa després de ploure.
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1700 m va uns 24 dies avançat i a 100 m uns 24 dies endarrerit respecte als 900 m.
La identificació de Tricholoma exigeix prudència.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa del fredolic avuiGuies territorials
Valor gastronòmic i seguretat
El fredolic té un gust suau i poc aromàtic, i una carn fràgil i tendra que es desfà fàcilment. Per això s’aprofita sobretot en sopes, com la sopa de fredolics, en truites i en guisats suaus.
Neteja’ls amb molta delicadesa i torna’ls a revisar un per un a la cuina: separa qualsevol exemplar que no tingui tots els trets. Cou-los completament i menja’n una ració moderada. És un bolet tradicionalment valorat, però aquesta fitxa en recomana un consum ocasional, mai abundant ni repetit, i per això li dona una nota prudent.
Es menja millor fresc i cuinat aviat: l’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Si en vols guardar, congela’ls només un cop cuinats.
Noms
Preguntes freqüents
El perfil de Tricholoma terreum el classifica com a comestible amb condicions i recomana un consum ocasional, moderat i sempre ben cuinat. El nom fredolic no converteix qualsevol tricoloma gris en comestible: abans cal descartar espècies tòxiques semblants amb una identificació experta.
El fredolic és petit, fràgil, sense anell i té el barret gris fibril·lós. El tricoloma tigrat (Tricholoma pardinum) sol ser més gros i mostra escates més contrastades, però la mida o el color no basten. Si un exemplar no coincideix en tots els trets, no ha d’entrar al cistell de consum.
En castellà, el fredolic es diu negrilla. El nom científic, Tricholoma terreum, és el mateix en totes les llengües.
Només amb condicions. Fredolic delicat, millor en quantitats moderades i després d’una identificació experta. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser al novembre i pot aparèixer de l’octubre al gener segons l’altitud i la pluja.
Creix en pinedes, entre 100 i 1.700 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a neutre.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències