Rossinyol
Cantharellus cibariusBolet groc daurat amb plecs decurrents, aromàtic i propi de boscos humits.
Guia comparativa
El rossinyol i el camagroc són dos bolets comestibles de la família de les cantarel·làcies, però tenen siluetes, colors i cares inferiors molt diferents. Comparar-los ajuda a entendre els plecs i els himenis sense làmines veritables.
Bolet groc daurat amb plecs decurrents, aromàtic i propi de boscos humits.
Bolet esvelt de peu groc i barret gris bru, molt habitual en pinedes humides.
Massís i carnós, groc uniforme.
Prim i flexible, amb barret gris o bru embudat sobre peu groc.
Plecs gruixuts, decurrents i bifurcats.
Gairebé llisa o amb plecs molt discrets, grisenca.
Ple i ferm, continu amb el barret i del mateix groc.
Buit, esvelt, groc viu.
Afruitada, sovint recorda l’albercoc.
Agradable i suau, sense nota d’albercoc marcada.
Gireu el bolet: plecs gruixuts i bifurcats apunten a rossinyol; una cara inferior gairebé llisa, a camagroc.
Premeu el peu: el del camagroc és buit i cedeix; el del rossinyol és ple i ferm.
Mireu el contrast: el rossinyol és groc de dalt a baix; el camagroc combina barret fosc i peu groc.
Oloreu-lo: l’aroma d’albercoc és pròpia del rossinyol.
Comparteixen boscos humits i poden coincidir al mateix racó: el rossinyol s’estén per fagedes, rouredes i pinedes humides des de l’estiu, mentre que el camagroc domina les pinedes humides a la tardor avançada, quan el rossinyol ja s’acaba. La temporada orienta més que el bosc.
Fagedes, rouredes, avetanoses, pinedes humides
Pinedes humides, fagedes mixtes
Fagus sylvatica, Quercus petraea, Abies alba, Pinus sylvestris
Pinus sylvestris, Pinus nigra, Fagus sylvatica
Àcida · Preferentment silícic
Àcida · Silícic o descarbonatat
300–1800 m
400–1700 m
9–18 °C
8–16 °C
Humitat sostinguda, no només xàfecs
Períodes plujosos i humits
Comença per les parelles que poden acabar al mateix cistell i amplia després la identificació entre espècies properes. La guia de bolets típics i confusions les agrupa per espècie comestible.