
Fals camagroc
Té plecs més marcats i peu menys groc.
Craterellus lutescens
Craterellus lutescens · foto de Pau Cabot
CC BY-SA 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsBarrets bruns i peus grocs: aquesta vista mostra el contrast de colors. Cal examinar també la cara inferior i la resta de trets de la fitxa.
El camagroc (Craterellus lutescens), en castellà rebozuelo anaranjado, és un bolet comestible excel·lent que surt a la tardor en pinedes humides i fagedes mixtes, entre 400 i 1.700 m d’altitud. Bolet esvelt de peu groc i barret gris bru, molt habitual en pinedes humides.
Altres noms catalans: rossinyolic, trompeta groga · En castellà: rebozuelo anaranjado
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
El camagroc es reconeix pel contrast entre un barret petit, gris bru, en forma d’embut i amb la vora ondulada, i un peu esvelt de color groc viu. Fa de 3 a 10 cm d’alçada. Talla-li el peu: ha de ser buit. Mira la cara inferior del barret: és grisenca i llisa o amb plecs molt discrets. La carn és fina i elàstica, i l’olor, suau i agradable.
Quan fa humitat surt en grups nombrosos; amb sequera, els exemplars queden molt petits. El peu groc crida l’atenció, però amb això no n’hi ha prou: la cara inferior gairebé llisa i el peu buit són els trets que el separen del fals camagroc.
Identificació responsable
Revisa cada exemplar: el camagroc té el peu groc viu i buit i la cara inferior gairebé llisa. El fals camagroc (Craterellus tubaeformis) té els plecs més marcats i el peu menys groc, i la trompeta de la mort és més fosca i no té el peu groc. Tots tres són comestibles, però en una mateixa collita s’hi poden barrejar espècies diferents, i ni el color ni el bosc no permeten identificar-les.

Té plecs més marcats i peu menys groc.

Més fosca, sense peu groc viu.
Perfil ecològic
Els camagrocs surten de setembre a desembre i tenen el pic a l’octubre i el novembre. Busquen pinedes humides i boscos mixtos amb faig, entre 400 i 1.700 metres, a l’obaga: sòls àcids coberts de molsa, amb molt d’humus i ombra constant, sovint a les fondalades que conserven l’aigua entre pluja i pluja.
Per això, les guies de zona en descriuen l’hàbitat a les comarques més humides: els fondals ombrívols de Sant Hilari Sacalm i Osor, a les Guilleries; els sectors frescos de Viladrau i les pinedes protegides del Brull, al Montseny; els boscos humits de la vall d’en Bas, a la Garrotxa, una de les comarques més plujoses del país; els racons humits del bosc de Poblet, a Prades; i les pinedes de muntanya de Castellar de n’Hug i els Rasos de Peguera, al Berguedà. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Els camagrocs són dels últims bolets de la temporada i dels que més aguanten el fred: a les Guilleries i al Montseny es poden allargar fins ben entrat el desembre si no hi ha gelades fortes. Més que la quantitat d’una sola pluja, compta que la humitat duri. Una sequera curta, el vent persistent o les gelades continuades en tallen la sortida.
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1700 m va uns 20 dies avançat i a 400 m uns 20 dies endarrerit respecte als 1050 m.
Espècie de microhàbitats humits.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa del camagroc avuiGuies territorials
Valor gastronòmic i seguretat
El camagroc és petit, però té un gust afruitat i perfumat que es concentra molt quan s’asseca, i una carn prima, flexible i delicada. És bo en la truita de camagrocs, amb pasta, en arrossos i en salses, i un cop sec es pot reduir a pols per perfumar altres plats.
Abans de cuinar-lo, obre’l de dalt a baix per treure’n la sorra i les agulles, neteja’l ràpidament i eixuga’l bé. Revisa cada exemplar mentre el neteges, perquè en una mateixa collita es poden barrejar espècies diferents, i cou-lo sempre del tot.
Es conserva bé de dues maneres: assecat sencer i ben estès, o congelat després de saltar-lo breument. Si l’asseques, guarda’l en un pot hermètic quan estigui completament sec.
Noms
Preguntes freqüents
El perfil de Craterellus lutescens el classifica com a comestible excel·lent, però això no valida cap exemplar collit. Cal confirmar el peu groc i buit, la cara inferior gairebé llisa o amb plecs molt discrets i el barret embudat, i revisar els bolets un per un perquè en una mateixa collita es poden barrejar espècies diferents.
Es pot confondre amb altres Craterellus, com el fals camagroc o la trompeta de la mort. El color, el bosc o una fotografia no són suficients: s’han de comprovar la cara inferior, si el peu és buit i la forma completa de cada exemplar abans de considerar-ne el consum.
En castellà, el camagroc es diu rebozuelo anaranjado. El nom científic, Craterellus lutescens, és el mateix en totes les llengües.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i al novembre i pot aparèixer del setembre al desembre segons l’altitud i la pluja.
Creix en pinedes humides i fagedes mixtes, entre 400 i 1.700 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a subàcid.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències