Trompeta cendrosa
Presenta plecs més evidents i tons més cendrosos.
Craterellus cornucopioides
Craterellus cornucopioides · foto de Jean-Pol GRANDMONT
CC BY 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsLa trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides), en castellà trompeta de los muertos, és un bolet comestible excel·lent que surt a la tardor en fagedes, rouredes humides i alzinars frescals, entre 100 i 1.600 m d’altitud. Trompeta fosca i prima, difícil de veure sobre la fullaraca de boscos humits.
Altres noms catalans: trompeta negra · En castellà: trompeta de los muertos
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
La trompeta de la mort té forma d’embut profund i és tota fosca, de negre a gris fosc, amb tons bruns. Fa de 5 a 12 cm d’alçada. Mira la cara exterior de l’embut: és grisenca i llisa o finament arrugada, sense làmines. El peu continua l’embut sense cap separació i és buit. La carn és molt prima i flexible, una mica coriàcia, i l’olor, agradable i subtil.
Com que és tan fosca, es camufla sobre la fullaraca i costa de veure. Amb temps sec s’encongeix i es pot tornar gairebé negra, i amb la humitat només es rehidrata en part: per això, amb el color no n’hi ha prou. Comprova en cada exemplar que l’embut continuï fins al peu buit i que la cara exterior no tingui plecs marcats.
Identificació responsable
La trompeta cendrosa (Craterellus cinereus) s’hi assembla molt, però té plecs més evidents a la cara exterior i tons més cendrosos; també és comestible i no se’n coneix toxicitat. L’orella de gat negra (Helvella lacunosa) és fosca com la trompeta, però té el barret lobulat i el peu clarament costellat, i no forma una trompeta contínua; no es recomana menjar-la sense coneixement especialitzat. El color fosc és comú a totes tres: revisa la forma, la cara exterior i el peu de cada exemplar.
Presenta plecs més evidents i tons més cendrosos.
Barret lobulat i peu clarament costellat; no té forma de trompeta contínua.
Perfil ecològic
Les trompetes de la mort surten de setembre a desembre, amb el pic a l’octubre i el novembre. Creixen en fagedes, rouredes humides i alzinars frescals, amb faig, roure i alzina, entre 100 i 1.600 metres. Busquen l’obaga i l’ombra: les acumulacions de fullaraca profunda i les fondalades, sobre sòls de neutres a moderadament àcids, rics en matèria orgànica, que retenen bé l’aigua.
Les guies de zona en descriuen l’hàbitat en boscos humits i ombrívols. Al Ripollès, les obagues amb faig o roure de Sant Pau de Segúries, a la transició forestal del Capsacosta. Al Montseny, les rouredes humides i la fullaraca dels vessants de Viladrau. A les Guilleries, les castanyedes i els alzinars ombrívols de la vall d’Osor. A la Garrotxa, la fageda d’en Jordà i les rouredes humides de Santa Pau. I a Prades, les fondalades de l’obaga del bosc de Poblet. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Necessiten una tardor plujosa i que la fullaraca es mantingui humida durant setmanes, amb temperatures suaus, entre 8 i 17 °C; poden trigar de dies a setmanes a sortir. A les Guilleries són dels últims bolets a aparèixer i dels que més aguanten el fred, i al Montseny i a Santa Pau es poden allargar fins al desembre si no hi ha gelades fortes. Una nova sequera, el vent sec o les gelades persistents n’aturen la sortida.
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1600 m va uns 23 dies avançat i a 100 m uns 23 dies endarrerit respecte als 850 m.
Difícil de detectar; les observacions poden infravalorar-la.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa de la trompeta de la mort avuiGuies territorials
Valor gastronòmic i seguretat
La trompeta de la mort té un gust profund, fumat i terrós, i una aroma potent que es concentra quan s’asseca. La carn és prima i flexible, i en els exemplars vells pot resultar una mica tenaç. La Societat Catalana de Micologia la situa entre els comestibles molt bons. Va bé en salses, arrossos i guisats, i seca i en pols dona aroma a altres plats.
Obre l’embut per treure’n la terra i els petits invertebrats; renta-la només si cal i eixuga-la de seguida. Descarta les trompetes massa seques, florides o que facin una olor estranya, i cou-la sempre del tot.
Segons l’ACSA, els bolets s’han de guardar a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar d’un a tres dies després de collir-los. Si vols conservar les trompetes més temps, asseca-les; també les pots reduir a pols i guardar en un pot hermètic.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, la trompeta de la mort es diu trompeta de los muertos. El nom científic, Craterellus cornucopioides, és el mateix en totes les llengües.
Sí: és un bolet comestible excel·lent. Trompeta molt aromàtica, ideal per concentrar gust en plats foscos i salses. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i al novembre i pot aparèixer del setembre al desembre segons l’altitud i la pluja.
Creix en fagedes, rouredes humides i alzinars frescals, entre 100 i 1.600 m d’altitud, sobretot en sòl neutre a moderadament àcid.
Sobretot amb la trompeta cendrosa (Craterellus cinereus), comestible: presenta plecs més evidents i tons més cendrosos. També amb l’orella de gat negra (Helvella lacunosa), no recomanat per al consum: barret lobulat i peu clarament costellat; no té forma de trompeta contínua.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències