
Camagroc
Himeni gairebé llis o només venós i peu normalment més groc viu.
Craterellus tubaeformis
Craterellus tubaeformis · foto de Strobilomyces
CC BY-SA 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl fals camagroc (Craterellus tubaeformis), en castellà rebozuelo atrompetado, és un bolet comestible que surt a la tardor en pinedes de muntanya, pinedes i fagedes, entre 250 i 1.500 m d’altitud. Bolet tardorenc de barret bru embudat, plecs gris-groguencs decurrents i peu buit groc o ocre, propi de molses humides.
Altres noms catalans: rossinyolic embudat, rossinyol embudat, camagroc embudat · En castellà: rebozuelo atrompetado
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
El fals camagroc és una petita trompeta bruna de peu buit que surt entre la molsa. Fa de 3 a 10 cm d’alçada, amb un barret de 2 a 6 cm, de bru grisenc a ocre, enfonsat al centre i finalment en forma d’embut o perforat, amb el marge prim i ondulat. Gira’l: per sota té plecs gruixuts i bifurcats, de gris a beix groguenc, que baixen molt pel peu; no són làmines veritables. El peu és prim, llis, buit i sovint aplanat, de color groc o ocre apagat. La carn és molt prima, flexible i pàl·lida, i l’olor, suau i agradable.
Amb la humitat el peu pot perdre el groc i el barret s’enfosqueix, i els exemplars vells queden molt prims i ondulats. Mira si el centre del barret és perforat i comunica amb el peu buit. Els plecs marcats el separen del camagroc, però cap tret no basta tot sol: revisa cada exemplar, perquè entre la molsa hi pot haver bolets de làmines veritables.
Identificació responsable
Malgrat el nom, el fals camagroc és comestible. El camagroc (Craterellus lutescens) té la cara inferior gairebé llisa o només venosa i el peu d’un groc més viu; el fals camagroc té plecs marcats i un conjunt més gris i apagat. Tots dos són comestibles i sovint surten al mateix racó. El que cal descartar és el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), de làmines fines, nombroses i separables i carn més taronja, que sovint creix sobre restes de fusta i pot causar molèsties digestives, i sobretot el cortinari mortal (Cortinarius rubellus), de barret rogenc, làmines veritables rovellades, peu sòlid i restes de cortina, que pot provocar una intoxicació renal mortal. Qualsevol exemplar amb làmines veritables s’ha de deixar fora del cistell.

Himeni gairebé llis o només venós i peu normalment més groc viu.

Làmines fines, nombroses i separables, carn més taronja i creixement freqüent sobre restes llenyoses.

Làmines veritables rovellades, peu sòlid, restes de cortina i barret rogenc; cal revisar cada exemplar dels grups barrejats.
Perfil ecològic
Els falsos camagrocs surten de setembre a desembre, amb el pic a l’octubre, i el setembre i el novembre també són bons mesos; al gener encara en poden sortir. Creixen en pinedes de muntanya, altres pinedes, fagedes i boscos de planifolis, amb pi roig, pi negre, avet i faig, entre 250 i 1.500 metres. Busquen l’obaga i l’ombra: les molses, les fondalades i la fusta molt descomposta, sobre sòls àcids, pobres en nutrients i rics en humus.
El perfil de l’espècie encaixa amb boscos dels Pirineus, el Prepirineu, la Catalunya Central, les serralades prelitorals, el Montseny i els sistemes interiors. Comparat amb el camagroc, puja més als boscos de muntanya. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Necessiten que la molsa i l’humus es mantinguin humits durant setmanes, no un sol xàfec, i temperatures fresques o fredes, entre 5 i 15 °C. Aguanten més el fred que el camagroc i allarguen la temporada, però la sequera, el vent sec i les gelades persistents la interrompen, i la neu en pot marcar el final.
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1500 m va uns 19 dies avançat i a 250 m uns 19 dies endarrerit respecte als 875 m.
El mapa no pot veure la molsa ni la fusta morta de cada racó del bosc, i aquesta espècie pot ser difícil de separar d’altres de semblants.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa del fals camagroc avuiValor gastronòmic i seguretat
El fals camagroc té un gust fúngic i lleugerament afruitat, més intens quan és sec, i una carn prima, flexible i una mica elàstica. La Societat Catalana de Micologia el considera un bon comestible. És útil en salses, sopes i arrossos, i un cop sec es pot reduir a pols.
Obre’n el peu buit per treure’n la molsa i la terra, revisa’ls un per un perquè no s’hi barregi cap petit cortinari, i cou-lo sempre del tot.
L’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Per conservar-lo més temps, asseca’l o congela’l després de saltar-lo.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, el fals camagroc es diu rebozuelo atrompetado. El nom científic, Craterellus tubaeformis, és el mateix en totes les llengües.
Sí: és un bolet comestible. Petit bolet de molsa, aromàtic i especialment útil un cop assecat. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer del setembre al gener segons l’altitud i la pluja.
Creix en pinedes de muntanya, pinedes, fagedes i boscos de planifolis, entre 250 i 1.500 m d’altitud, sobretot en sòl àcid i pobre en nutrients.
Sobretot amb el camagroc (Craterellus lutescens), comestible excel·lent: himeni gairebé llis o només venós i peu normalment més groc viu. També amb el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), no recomanat per al consum: làmines fines, nombroses i separables, carn més taronja i creixement freqüent sobre restes llenyoses.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències