
Pinetell
Làtex més taronja i barret generalment més viu.
Lactarius sanguifluus
Lactarius sanguifluus · foto de Holger Krisp
CC BY 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl rovelló (Lactarius sanguifluus), en castellà níscalo sanguíneo, és un bolet comestible excel·lent que surt a la tardor en pinedes de pi blanc, pinassa o pi roig, pinedes mediterrànies i pinedes montanes calcàries, fins a 1.200 m d’altitud. Lactari de tons vinós-verdosos que segrega làtex vermell fosc sota pinedes mediterrànies i montanes calcàries.
Altres noms catalans: esclata-sang, rovelló de sang, rovelló de solell, sanguinenc, rovelló vinós · En castellà: níscalo sanguíneo
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
El rovelló és un lactari de pineda amb el barret de 4 a 12 cm, que va d’un taronja apagat a un gris vinós, amb zones concèntriques i tons verdosos. Gira’l: les làmines baixen pel peu i poden prendre tons vinosos. El peu és curt, del color del barret o més clar. Fes un tall net a les làmines i espera uns segons: la carn deixa anar un làtex vermell vinós. L’olor és suau, i la carn és ferma però es torna fràgil amb l’edat.
Els colors s’enfosqueixen ràpidament quan el toques o quan madura, i el làtex també s’enfosqueix amb l’aire, així que mira’l acabat de sortir. El làtex vinós és el tret principal, però només amb el làtex no n’hi ha prou: comprova’l juntament amb el barret, les làmines, el peu i els pins.
Identificació responsable
En aquesta guia, rovelló designa Lactarius sanguifluus, de làtex vermell vinós, i pinetell designa Lactarius deliciosus, de làtex taronja i barret més viu, tot i que popularment a tots dos se’ls diu rovelló. Tots dos són comestibles excel·lents, i el rovelló semisanguinenc (Lactarius semisanguifluus), de làtex taronja que després es torna vermellós, també és comestible. El que cal descartar és el rovelló de cabra (Lactarius torminosus): té el marge del barret densament pelut, fa làtex blanc, s’associa als bedolls i pot provocar trastorns gastrointestinals. Cap lactari de làtex blanc no ha d’anar a la cistella dels bolets per menjar.

Làtex més taronja i barret generalment més viu.

Marge del barret densament pelut, làtex blanc i associació amb bedolls.
Làtex inicialment taronja que es torna més vermellós.
Perfil ecològic
Els rovellons surten a la tardor: de setembre a desembre, amb el pic a l’octubre, i el novembre també és un bon mes. Creixen sota pi blanc, pi pinyer, pinassa i pi roig, en pinedes mediterrànies i pinedes de muntanya calcàries, entre el nivell del mar i 1.200 metres. Prefereixen pinedes obertes i solells temperats, sobre sòls sovint calcaris o neutres, ben drenats i amb humitat mitjana.
Les guies de zona en descriuen l’hàbitat en diversos territoris. A les Muntanyes de Prades, on el rovelló és el bolet més buscat i forma part de la identitat de la vila de Prades, s’hi descriuen les pinedes obertes de pinassa i pi roig de l’altiplà calcari. Als Ports, les pinedes mediterrànies de l’entorn d’Horta de Sant Joan; al Montnegre i el Corredor, les pinedes de pi pinyer i pi blanc de l’entorn de Vallgorguina; i també els vessants baixos i mitjans de Bellver de Cerdanya i els sectors montans més temperats de Camprodon. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Necessiten una pluja de tardor que humitegi de debò el sòl, seguida de temps fresc i poc ventós perquè la humitat es mantingui. Als Ports, la calor retarda la temporada fins a les pluges d’octubre i novembre, i al Montnegre i el Corredor la temporada s’allarga fins al desembre. El vent sec, la calor persistent, una nova sequera o una gelada primerenca la poden escurçar de cop.
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1200 m va uns 18 dies avançat i a 0 m uns 18 dies endarrerit respecte als 600 m.
Informació ecològica amb variació local.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa del rovelló avuiGuies territorials
Valor gastronòmic i seguretat
El rovelló és un dels comestibles excel·lents segons el consens micològic català. És carnós, de gust intens, terrós i lleugerament resinós, i de carn compacta i cruixent quan és jove. És molt apreciat a la brasa, i també va bé a la planxa, en guisats de carn i en conserva amb vinagre.
Neteja bé les làmines amb un raspall i un drap humit i no el deixis en remull: la carn xucla l’aigua i després es desfà a la paella. Retira’n les parts parasitades o massa verdes i toves, confirma el làtex vermell vinós exemplar per exemplar i cou-lo completament.
L’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Per guardar-los més temps, cuina’ls abans de congelar-los, perquè congelats en cru queden aigualits, o prepara’ls en escabetx i guarda’ls a la nevera.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, el rovelló es diu níscalo sanguíneo. El nom científic, Lactarius sanguifluus, és el mateix en totes les llengües.
Sí: és un bolet comestible excel·lent. Rovelló carnós i molt apreciat, especialment a la brasa. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer del setembre al desembre segons l’altitud i la pluja.
Creix en pinedes de pi blanc, pinassa o pi roig, pinedes mediterrànies i pinedes montanes calcàries, fins a 1.200 m d’altitud, sobretot en sòl sovint calcari o neutre.
Sobretot amb el pinetell (Lactarius deliciosus), comestible excel·lent: làtex més taronja i barret generalment més viu. També amb el rovelló de cabra (Lactarius torminosus), tòxic: marge del barret densament pelut, làtex blanc i associació amb bedolls.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències