Compara l’exemplar complet
Revisa el làtex acabat de sortir, el barret, les làmines, el peu, l’arbre associat i la temporada. La comparació entre rovelló i pinetell ordena aquests trets.
Quan surten i on trobar-ne
Els rovellons surten sobretot del setembre al desembre, amb el pic a l’octubre. Això és el calendari; la resta la decideix el temps. Ha de ploure prou, la pinassa s’ha de mantenir humida uns dies i no pot venir vent sec al darrere. Aquí tens quins tipus hi ha, en quines zones mirar i com està el bosc avui.
Què són els rovellons?
A Catalunya, rovellons funciona com un nom de grup. Aquesta guia documenta els dos lactaris comestibles del catàleg amb informació pròpia al mapa —el rovelló vinós i el pinetell— i els dos que comparteixen el nom sense ser comestibles. Tots són lactaris associats als arbres, però canvien el làtex, el color, el sòl preferit i part de la distribució ecològica.
Veure rovelló vs. pinetellTipus de rovellons
La taula resumeix dades de les fitxes documentades; no és una llista exhaustiva de tots els lactaris que poden rebre noms populars semblants.
Fes lliscar la taula per veure totes les columnes.
| Tipus | Comestibilitat | Làtex i carn | Barret | Bosc i temporada |
|---|---|---|---|---|
| Excel·lent comestible | Segrega làtex vermell vinós. | Ataronjat apagat a gris vinós, amb zones concèntriques. | Pinedes de pi blanc, pinassa o pi roig; pinedes mediterrànies; pinedes montanes calcàriessetembre–desembre | |
| Excel·lent comestible | Taronja pàl·lid; exsuda làtex taronja. | Ataronjat, amb cercles concèntrics, sovint deprimit al centre. | Pinedes; pinedes mixtessetembre–desembre |

Lactari de tons vinós-verdosos que segrega làtex vermell fosc sota pinedes mediterrànies i montanes calcàries.

Lactari taronja de làmines decurrents i làtex color pastanaga, associat als pins.
Noms que enganyen
El nom popular també arriba a aquests dos, i cap dels dos es menja. Tots dos fan làtex blanc, i això ja els separa d’un rovelló. No surten al mapa: en recollim el bosc i l’època tal com els descriuen les fonts, sense calendari mes a mes.

Lactari rosat de marge llanós, làtex blanc i associació amb bedolls. No és un rovelló comestible malgrat el nom popular.

Lactari de rouredes i alzinars amb barret salmó zonat i làtex blanc que es torna groc sofre. El nom pinetell bord també s’aplica regionalment a altres lactaris.
Noms en català i castellà
Si has arribat buscant «níscalos» o «robellones», són aquests mateixos bolets. El nom canvia de comarca en comarca i de llengua en llengua, i un mateix nom popular pot acabar designant espècies diferents.
Fes lliscar la taula per veure totes les columnes.
| Nom en català | Altres noms catalans | En castellà | Nom científic |
|---|---|---|---|
| Rovelló | esclata-sang, rovelló de sang, rovelló de solell, sanguinenc, rovelló vinós | níscalo sanguíneo | Lactarius sanguifluus |
| Pinetell | rovelló | níscalo, robellón | Lactarius deliciosus |
| Rovelló de cabra | cabres, lletraga peluda, pinetell bord | níscalo lanudo | Lactarius torminosus |
| Pinetell bord | lleterola de llet groga, rovelló de cabra | falso níscalo | Lactarius chrysorrheus |
Identificació prudent
Revisa el làtex acabat de sortir, el barret, les làmines, el peu, l’arbre associat i la temporada. La comparació entre rovelló i pinetell ordena aquests trets.
Cap dels dos rovellons comestibles té làtex blanc. Un làtex blanc apunta al rovelló de cabra o al pinetell bord, que no es mengen.
Temporada de rovellons
Cada espècie té els seus mesos. Aquests són els habituals de cada una, i com està cadascuna ara mateix, al setembre. Els mesos diuen quan és normal que en surtin; si avui n’hi ha depèn de la pluja dels últims dies.
Millor moment: octubre. Ara: activitat moderada.
Obrir el mapa actualMillor moment: octubre. Ara: activitat bona.
Obrir el mapa actualZones generals
Cada resum explica quin terreny va bé per a cada espècie. Dins d’una mateixa zona hi ha molta diferència entre un bosc i un altre, i entre un vessant assolellat i un d’ombrívol. Cap d’aquestes pàgines assenyala un lloc concret per anar a collir.
Pinedes de muntanya baixa i mitjana. El rovelló hi va bé quan l’altitud acompanya i la tardor ha deixat humitat al terra.
Consultar el mapa ZonaPinedes de muntanya on el pinetell troba pinassa fresca, sempre que després de ploure la humitat aguanti uns dies.
Consultar el mapa ZonaPinedes d’interior, molt sensibles: aquí decideix si ha plogut prou, si l’aigua marxa bé i si ha bufat vent sec.
Consultar el mapa ZonaPinedes mediterrànies. El rovelló vinós hi va millor en terres calcàries i als racons que no s’assequen del tot.
Consultar el mapa ZonaPinedes mediterrànies on el solell, l’obaga i el fons de la vall no s’assemblen gens. Que la serra tingui fama no vol dir que tot el bosc vagi bé.
Consultar el mapa ZonaPinedes del sud, de temporada irregular: depèn de l’aigua que s’hagi acumulat, del fred que faci i de cap on miri el vessant.
Consultar el mapaGuies locals publicades
el Ripollès, el Berguedà, la Cerdanya, els Ports, les Muntanyes de Prades, el Solsonès i el Montnegre i el Corredor tenen pàgina pròpia per al rovelló, el pinetell o tots dos, sempre sense dir on anar a collir. Cada enllaç porta a la guia de la zona, amb les condicions d’ara.
Com llegir el bosc
El rovelló i el pinetell només surten sota pins, perquè hi viuen enganxats a les arrels. Ara bé, un bosc ple de pins no vol dir res per si sol: és el primer filtre, no una garantia.
La capa de pinassa ha d’estar humida uns quants dies seguits, no una tarda. Un ruixat curt sobre un terra que ve de setmanes seques sovint no serveix de res.
El millor terra reté la humitat però deixa passar l’aigua. Si es fan bassals, o si està tan trepitjat que s’ha endurit, costa molt més que hi surti res.
Uns dies de vent, una revifada de calor o una nova sequera poden aturar-ho tot, encara que hagi plogut fa poc. La pluja obre la porta; el que ve després decideix.
De la cistella a casa
Un cop els tens a casa. La conserva no arregla mai una identificació dubtosa: si no estàs segur de l’espècie, no la posis a la cistella de consum.
Raspalla la terra i passa’ls un drap humit. No els deixis en remull: la carn xucla l’aigua de seguida i després es desfà a la paella.
A la nevera aguanten poc. Val més tenir-los en un recipient obert o en un cistell que en una bossa tancada, que els fa suar.
Cuina’ls abans de congelar-los i separa’ls en porcions. Congelats en cru perden textura i es tornen aigualits.
L’escabetx s’ha de guardar a la nevera. És una conserva refrigerada, no una conserva d’armari.
A Catalunya en surten del setembre al desembre, i el gruix de la temporada és a l’octubre i el novembre. Ara bé, el calendari només diu quan toca: després ha d’haver plogut prou, la pinassa s’ha de mantenir humida uns dies i no pot venir una revifada de calor ni vent sec. Dins d’una mateixa comarca, l’altitud i si el vessant mira al nord o al sud poden avançar o endarrerir-ho tot.
Sota pins, en terra que es mantingui humida i on l’aigua no es quedi estancada. Els Pirineus, el Prepirineu, Catalunya Central, l’Empordà, les serralades prelitorals i els Ports tenen boscos on això es compleix. Dit això, que el paisatge encaixi no vol dir que hi hagi rovellons en un punt concret: aquesta guia no diu on anar a collir.
No hi ha un número que valgui per a tots els boscos. La pluja ha de tornar a mullar la pinassa i el terra, i mantenir-los així uns quants dies. Si després fa calor, bufa vent sec, o el bosc venia de molt sec, pot no sortir res encara que hagi plogut.
Dos que es mengen: el rovelló vinós (Lactarius sanguifluus), que fa un làtex vermell fosc, i el pinetell (Lactarius deliciosus), que el fa taronja. I dos que no: el rovelló de cabra i el pinetell bord, que porten el nom però fan làtex blanc. El color del làtex és el que els separa.
El pinetell (Lactarius deliciosus) és el «níscalo» o «robellón», i el rovelló vinós (Lactarius sanguifluus) és el «níscalo sanguíneo». A la pràctica, en castellà «níscalo» s’utilitza per als dos. Els dos que no es mengen són el «níscalo lanudo» (rovelló de cabra) i el «falso níscalo» (pinetell bord).
No exactament. En aquesta guia, rovelló designa Lactarius sanguifluus, de làtex vermell vinós, i pinetell designa Lactarius deliciosus, de làtex taronja. Popularment, però, el nom rovelló sovint s’utilitza per a tots dos.
Amb un raspall per treure la terra i un drap humit per acabar. No els deixis en remull: la carn del rovelló xucla l’aigua de seguida i després es desfà a la paella. Si en vols congelar, cuina’ls abans i separa’ls en porcions; congelats en cru queden aigualits.
No. El rovelló de cabra (Lactarius torminosus) porta el nom però no és comestible: té el marge del barret densament pelut, el làtex blanc i s’associa als bedolls. Pot provocar trastorns gastrointestinals. Un lactari de làtex blanc no s’ha de posar mai a la cistella de consum.
Al Montseny hi ha pinedes, sí, però el massís no és igual a tot arreu: canvia moltíssim entre la part humida i la seca, i entre les cotes altes i baixes. Val més mirar el mapa i les dades del dia per a cada espècie. Aquesta guia no diu on anar a collir.