
Apagallums
És molt més gran, té un peu llarg amb dibuix de pell de serp i un anell doble i mòbil.
Lepiota brunneoincarnata
Lepiota brunneoincarnata · foto de Murselin Guney (Beyrek)
CC BY-SA 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsLa palometa metzinosa (Lepiota brunneoincarnata), en castellà lepiota marrón rojiza o parasol pardorrojizo, és un bolet molt tòxic que surt a la tardor en prats, vores de camí i clarianes, fins a 700 m d’altitud. Lepiota petita de barret crema amb escates bru vinós, potencialment mortal per les amatoxines.
Altres noms catalans: lepiota bru-encarnada, lepiota mortal · En castellà: lepiota marrón rojiza, parasol pardorrojizo
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Identificació responsable

És molt més gran, té un peu llarg amb dibuix de pell de serp i un anell doble i mòbil.
També és petita i rebutjable; separar Lepiota similars pot requerir microscòpia.
Perfil ecològic
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 700 m va uns 11 dies avançat i a 0 m uns 11 dies endarrerit respecte als 350 m.
El reg i els sòls urbans poden canviar la temporada habitual, i el mapa no els pot representar bé.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa de la palometa metzinosa avuiValor gastronòmic i seguretat
Sense usos culinaris recomanats. La palometa metzinosa és una lepiota petita de gespes i clarianes que no s’ha de confondre mai amb un apagallums.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, la palometa metzinosa es diu lepiota marrón rojiza; també se’n diu parasol pardorrojizo. El nom científic, Lepiota brunneoincarnata, és el mateix en totes les llengües.
No: és un bolet molt tòxic. La palometa metzinosa és una lepiota petita de gespes i clarianes que no s’ha de confondre mai amb un apagallums.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer de l’agost al desembre segons l’altitud i la pluja.
Creix en prats, vores de camí, clarianes i vores de bosc, fins a 700 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a alcalí, sovint alterat.
Sobretot amb l’apagallums (Macrolepiota procera), comestible: és molt més gran, té un peu llarg amb dibuix de pell de serp i un anell doble i mòbil. També amb la lepiota pudent (Lepiota cristata), tòxic: també és petita i rebutjable; separar Lepiota similars pot requerir microscòpia.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències