Gyromitra esculenta
Falsa múrgola
Barret plegat com un cervell, no alveolat com un rusc, i interior compartimentat.
Tots els bolets
Morchella esculenta
Múrgola
Morchella esculenta · foto de Holger Krisp
CC BY 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsLa múrgola (Morchella esculenta), en castellà colmenilla, és un bolet comestible amb condicions que surt a la primavera en bosc de ribera, boscos de planifolis i clarianes, fins a 1.600 m d’altitud. Múrgola primaveral de barret alveolat color mel i interior completament buit, pròpia d’hàbitats humits i sovint alterats.
Altres noms catalans: rabassola, barret de capellà, múrgola rossa · En castellà: colmenilla
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Com reconèixer la múrgola
La múrgola, també coneguda com a rabassola o barret de capellà, és un bolet de primavera amb un barret que recorda un rusc d’abelles. Fa de 6 a 15 cm d’alçada. El barret és ovoide o arrodonit, de color de mel a bru groguenc, i està cobert d’alvèols profunds separats per crestes irregulars; no té làmines ni porus. El peu és blanc o crema, curt i granulós. Talla l’exemplar pel llarg: la múrgola és completament buida, de la punta del barret a la base del peu, i el barret s’uneix al peu per la base. La carn és prima, fràgil i cerosa, i l’olor, suau i fúngica.
El color i la forma dels alvèols varien molt, i ni tan sols la morfologia permet sempre separar les espècies del grup. Per això, el barret alveolat és només el primer indici: comprova en cada exemplar, amb un tall longitudinal, que sigui buit de dalt a baix i que el barret s’uneixi al peu per la base.
- Barret
- Ovoide a arrodonit, de color mel a bru groguenc, amb alvèols profunds separats per crestes irregulars.
- Himeni
- Recobreix les cares internes i externes dels alvèols del barret; no presenta làmines ni porus.
- Peu
- Blanc a crema, curt, granular i buit, unit a la base del barret.
- Carn i tacte
- Prima, fràgil i completament buida de la punta del barret a la base del peu. Fràgil i cerosa.
- Olor
- Suau, fúngica.
- Color
- Mel, ocre groguenc i crema.
- Variació
- El color i la forma dels alvèols varien molt; el complex d’espècies no sempre es pot resoldre només amb morfologia.
Mira la múrgola en 3D Model il·lustratiu per girar-lo i veure’n el barret, l’himeni i el peu.Identificació responsable
Amb què es pot confondre la múrgola
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Múrgola o bolet de greix: diferències
La confusió perillosa és amb el bolet de greix o falsa múrgola (Gyromitra esculenta), que surt la mateixa temporada. Té el barret plegat com un cervell, no alveolat com una bresca, de color bru castany a rogenc fosc i unit al peu en diversos punts, i per dins té cambres i envans, mai un buit continu. Pot causar intoxicacions greus o mortals, i ni l’assecat ni la cocció no n’eliminen la toxina de manera fiable. La verpa (Verpa bohemica) tampoc no es recomana, perquè pot causar trastorns gastrointestinals: el barret penja unit només a la part superior del peu, i l’interior pot tenir un material cotonós. Cap exemplar amb forma de cervell no s’ha de menjar.
Verpa bohemica
Verpa
El barret penja unit només per la part superior del peu i l’interior pot contenir material cotonós.
Perfil ecològic
On trobar múrgoles i quan surten
Les múrgoles surten a la primavera: el pic és a l’abril, el maig continua sent un bon mes, i en poden sortir des del març fins al juny. Creixen en boscos de ribera i de planifolis, clarianes i vores de bosc, sovint amb freixe de fulla petita, pollancre, om o pomera, i també en parcs, horts vells i terrenys alterats, des del nivell del mar fins als 1.600 metres. Prefereixen fondalades i orientacions fresques, i sòls rics en humus, de neutres a calcaris, humits però no entollats, sovint de graves al·luvials o de terra remoguda.
El perfil de l’espècie encaixa amb gairebé tot el país: els Pirineus i el Prepirineu, la Catalunya Central, les serralades costeres i prelitorals, l’Empordà, el Montseny, els Ports i els sistemes interiors. La sortida és efímera i poc fidel al lloc, i el mapa no representa del tot els incendis, les remocions de terra ni la vegetació de ribera. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
La múrgola necessita que les pluges d’hivern i de primavera mantinguin el sòl humit de manera continuada, amb temperatures d’entre 7 i 17 °C i nits fresques sense gelades intenses. El moment en què surt és molt variable: depèn de com s’escalfa el sòl i de les alteracions de cada lloc, i a la muntanya el desglaç la pot precedir. Una gelada tardana la pot endarrerir o interrompre; la sequera i el vent, que asseca els exemplars fràgils, l’aturen, i quan arriba la calor la temporada s’acaba de pressa.
- Hàbitat principal
- Bosc de ribera, boscos de planifolis, clarianes i vores de bosc
- Altitud
- 0–1600 mBoscos de ribera, parcs, horts vells i terrenys alterats
- Orientació
- Fondalades i orientacions fresques
- Sòl
- Lleugerament àcida a alcalina · franca a francoargilosa · bo
- Temperatura
- 7–17 °C · humitat moderada a alta
- Després de ploure
- Amb uns 50 mm en els últims 14 dies comença a sortir; amb 95 mm, surt amb força.
- Què ho pot frenar
- Sequera, calor ràpida o gelada tardana
Activitat potencial
possiblemoderadabonapicMes emmarcat: mes actual
Més detall de l’hàbitat, el sòl i el clima
- Arbres associats
- Fraxinus angustifolia, Populus nigra, Ulmus minor i Malus domestica
- Humitat del sòl
- Humida però no entollada
- Substrat
- Humus, graves al·luvials o sòl remogut
- Ombra
- Baixa a mitjana
- Sequera
- Molt desfavorable
- Vent
- Desseca els carpòfors fràgils
- Humitat prèvia
- Molt important
- Temperatura després
- Fresca a suau
Pot aparèixer durant poc temps i canviar molt de lloc; el mapa no recull bé els incendis, els terrenys remoguts ni tota la vegetació de ribera.
Bosc i territori
Mapa d’hàbitat de la múrgola a Catalunya
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa de la múrgola avuiTipus de bosc0–1600 mLleugerament àcida a alcalinaDades de bosc, altitud i sòlObservacions històriques agrupades per zona
Valor gastronòmic i seguretat
La múrgola a la cuina
A la cuina, la múrgola és excel·lent: té un gust profund, torrat i lleugerament fumat, i una textura elàstica i alveolada que reté molt bé les salses. S’aprofita en salses de crema, guisats, plats d’ous i farcits.
Només és comestible amb condicions: no la mengis mai crua ni poc feta. Obre-la i neteja bé totes les cavitats, i cou-la entre 20 i 30 minuts, o bull-la 15 minuts i llença l’aigua abans d’acabar el plat. Tampoc no convé menjar-ne grans quantitats en dies seguits.
L’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Per conservar múrgoles més temps, asseca-les o congela-les un cop cuinades. L’assecat no substitueix la cocció: un cop rehidratades, també les has de cuinar del tot.
- Sabor i aroma
- Profund, torrat i lleugerament fumat.
- Textura
- Elàstica i alveolada, ideal per retenir salses.
- On funciona millor
- Abans de menjar
- Obriu-la i netegeu bé totes les cavitats.
- No la mengeu mai crua ni poc feta.
- Cuineu-la 20–30 minuts, o bulliu-la 15 minuts i descarteu l’aigua abans d’acabar el plat.
- Com conservar-lo
- Assecada i després rehidratada
- Congelada només després de cuinar
Noms
Noms de la múrgola en català i castellà
- Català
- Múrgola · rabassola · barret de capellà · múrgola rossa
- Castellà
- Colmenilla
- Nom científic
- Morchella esculenta
Preguntes freqüents
Preguntes sobre la múrgola
Com es diu la múrgola en castellà?
En castellà, la múrgola es diu colmenilla. El nom científic, Morchella esculenta, és el mateix en totes les llengües.
La múrgola és comestible?
Només amb condicions. Múrgola d’aroma complex i gran capacitat per absorbir salses; només després d’una cocció completa. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Quan surt la múrgola?
Sobretot a la primavera: el pic sol ser a l’abril i pot aparèixer del març al juny segons l’altitud i la pluja.
On creix la múrgola?
Creix en bosc de ribera, boscos de planifolis, clarianes i vores de bosc, fins a 1.600 m d’altitud, sobretot en sòl neutre a calcari, ric en humus.
Amb què es pot confondre la múrgola?
Sobretot amb la falsa múrgola (Gyromitra esculenta), molt tòxic: barret plegat com un cervell, no alveolat com un rusc, i interior compartimentat. També amb la verpa (Verpa bohemica), no recomanat per al consum: el barret penja unit només per la part superior del peu i l’interior pot contenir material cotonós.
Per guardar i compartir
Targeta de camp de la múrgola
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències