Talla-la pel llarg
Un buit únic i continu, de la punta del barret a la base del peu, és múrgola. Cambres i envans interns són bolet de greix. És la prova que decideix.
Comparar-lesQuan surten i on trobar-ne
La temporada de múrgoles va del març al juny, amb el pic a l’abril. Això és el calendari; la resta la decideix el temps. El sòl s’ha de mantenir humit de manera continuada, amb nits fresques i sense gelades fortes. Aquí tens com reconèixer-les, com no confondre-les amb el bolet de greix i en quines zones mirar.
La múrgola, rabassola o barret de capellà (Morchella esculenta) és un bolet de primavera amb un barret que recorda un rusc d’abelles: alvèols profunds separats per crestes irregulars, de color de mel a bru groguenc. Fa de 6 a 15 cm d’alçada i no té làmines ni porus. Si la talles pel llarg, és completament buida de la punta del barret a la base del peu, i el barret s’uneix al peu per la base.
Veure múrgola vs. bolet de greixLa taula surt de les mateixes fitxes que alimenten els perfils de cada espècie i el mapa.
Fes lliscar la taula per veure totes les columnes.
| Tipus | Comestibilitat | Barret | Interior | Temporada |
|---|---|---|---|---|
| Comestible amb condicions | Ovoide a arrodonit, de color mel a bru groguenc, amb alvèols profunds separats per crestes irregulars. | Prima, fràgil i completament buida de la punta del barret a la base del peu. | març–juny | |
| Molt tòxic | Irregular, plegat i lobulat com un cervell, de bru castany a rogenc fosc, unit al peu en diversos punts. | Prima, fràgil i cerosa; l’interior forma plecs i cambres, no un buit continu. | març–juny |
El bolet de greix, també dit falsa múrgola o múrgola borda, surt la mateixa temporada i es troba al cistell la mateixa setmana. Pot causar intoxicacions greus o mortals.
Si has arribat buscant «colmenillas», és aquest mateix bolet. En català també se’n diu rabassola, barret de capellà o múrgola rossa.
Fes lliscar la taula per veure totes les columnes.
| Nom en català | Altres noms catalans | En castellà | Nom científic |
|---|---|---|---|
| Múrgola | rabassola, barret de capellà, múrgola rossa | colmenilla | Morchella esculenta |
| Bolet de greix | múrgola borda, falsa múrgola, giromitra | falsa colmenilla | Gyromitra esculenta |
Un buit únic i continu, de la punta del barret a la base del peu, és múrgola. Cambres i envans interns són bolet de greix. És la prova que decideix.
Comparar-lesBresca contra cervell: la múrgola té alvèols separats per crestes; el bolet de greix, plecs i lòbuls irregulars.
La múrgola és de color de mel a bru groguenc. Els tons bru castany a rogenc fosc han de fer sospitar.
La verpa (Verpa bohemica) no es recomana: el barret penja unit només a la part superior del peu, i l’interior pot tenir un material cotonós.
Aquests són els mesos habituals de la múrgola, i com està ara mateix, al novembre. Els mesos diuen quan és normal que en surtin; si avui n’hi ha depèn de la pluja i la temperatura dels últims dies.
Millor moment: abril. Ara: fora de temporada.
Obrir el mapa actualEl perfil de la múrgola encaixa amb gairebé tot el país. Aquestes són algunes de les zones on troba boscos i sòls compatibles; dins de cada una hi ha molta diferència entre un racó i un altre, i cap targeta assenyala un lloc concret per anar a collir.
Boscos de ribera i vores de bosc de muntanya. Aquí el desglaç pot precedir la sortida, i una gelada tardana la pot endarrerir.
Consultar el mapa ZonaFondalades i orientacions fresques, amb freixes, pollancres o oms i sòls rics en humus.
Consultar el mapa ZonaRibes, horts vells i terrenys remoguts. La sortida és efímera i poc fidel al lloc.
Consultar el mapa ZonaClarianes i vores de boscos de planifolis, on el sòl es mantingui humit però no entollat.
Consultar el mapa ZonaBoscos de ribera i de planifolis des de pocs metres sobre el mar, amb el sòl humit de manera continuada.
Consultar el mapa ZonaFondalades humides i vores de bosc. La calor de finals de primavera n’acaba ràpidament la temporada.
Consultar el mapaBoscos de ribera i de planifolis, clarianes, vores de bosc, parcs, horts vells i terrenys alterats, sovint en fondalades fresques.
Les pluges d’hivern i de primavera han de mantenir-lo humit durant setmanes, però sense que s’hi facin bassals.
Entre 7 i 17 °C, amb nits fresques sense gelades intenses. Com s’escalfa el sòl decideix el moment, i varia molt d’un lloc a l’altre.
La sequera i el vent, que asseca els exemplars fràgils, l’aturen. Quan arriba la calor, la temporada s’acaba de pressa.
Un cop les tens a casa. La conserva no arregla mai una identificació dubtosa, i la múrgola no es menja mai crua ni poc feta.
Obre-les i neteja bé totes les cavitats.
Cou-les entre 20 i 30 minuts, o bull-les 15 minuts i llença l’aigua abans d’acabar el plat. No en mengis grans quantitats en dies seguits.
L’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los.
Asseca-les, o congela-les un cop cuinades. L’assecat no substitueix la cocció: un cop rehidratades, també s’han de cuinar del tot.
A la primavera: el pic és a l’abril, el maig continua sent un bon mes, i en poden sortir des del març fins al juny. A la muntanya, el desglaç pot precedir la sortida. Una gelada tardana la pot endarrerir o interrompre, i quan arriba la calor la temporada s’acaba de pressa.
En boscos de ribera i de planifolis, clarianes i vores de bosc, sovint amb freixe de fulla petita, pollancre, om o pomera, i també en parcs, horts vells i terrenys alterats, des del nivell del mar fins als 1.600 metres. Prefereixen fondalades i orientacions fresques i sòls rics en humus, humits però no entollats. La sortida és efímera i poc fidel al lloc.
No. La múrgola només és comestible amb condicions: no la mengis mai crua ni poc feta. Cou-la entre 20 i 30 minuts, o bull-la 15 minuts i llença l’aigua abans d’acabar el plat, i no en mengis grans quantitats en dies seguits. L’assecat no substitueix la cocció.
Talla l’exemplar pel llarg. La múrgola és buida de la punta del barret a la base del peu, i té el barret alveolat com una bresca, unit al peu per la base. El bolet de greix té el barret plegat com un cervell, de tons bru castany a rogenc fosc, i per dins té cambres i envans. Pot causar intoxicacions greus o mortals, i ni l’assecat ni la cocció no n’eliminen la toxina de manera fiable.
En català també se’n diu rabassola, barret de capellà o múrgola rossa. En castellà és la «colmenilla».
No. El mapa mostra on el terreny pot ser adequat i, quan hi ha prou lectures, les condicions actuals. A més, no representa del tot els incendis, les remocions de terra ni la vegetació de ribera, que per a la múrgola compten molt.