Entoloma sinuatum
Entoloma lívid
Sol fructificar més tard; les làmines es tornen salmó-rosades i l’olor no és tan netament farinosa.
Tots els bolets
Calocybe gambosa
Moixernó
Calocybe gambosa · foto de Strobilomyces
CC BY-SA 4.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl moixernó (Calocybe gambosa), en castellà seta de San Jorge o perrechico, és un bolet comestible excel·lent que surt a la primavera en prats, pastures i clarianes, entre 100 i 1.800 m d’altitud. Bolet primaveral blanc o crema, carnós i amb una olor intensa de farina fresca, propi de prats i vores herboses.
Altres noms catalans: moixeró, bolet de Sant Jordi · En castellà: seta de San Jorge, perrechico
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Com reconèixer el moixernó
El moixernó és un bolet de primavera, pàl·lid i robust, que sol sortir en grups, arcs o rotllanes entre l’herba. El barret fa de 4 a 12 cm, és hemisfèric o convex i després s’aplana irregularment; és blanc, crema o ocre pàl·lid, mat i carnós. Gira’l: les làmines són blanques o crema, molt fines, molt atapeïdes i escotades prop del peu. El peu és blanc o crema, cilíndric i compacte, sense anell ni volva. La carn és blanca, gruixuda i ferma, i fa una olor molt marcada de farina fresca o de massa crua.
Els exemplars vells es poden enfosquir al centre i esquerdar-se una mica en temps sec. La identificació és difícil: l’olor de farina és el tret més característic, però amb l’olor sola no n’hi ha prou. Comprova-la juntament amb les làmines blanques i molt denses, el barret llis i que no hi hagi cap to rogenc.
- Barret
- Hemisfèric a convex, després irregularment aplanat; blanc, crema o ocre pàl·lid, mat i carnós.
- Himeni
- Làmines blanques a crema, molt fines, denses i escotades prop del peu.
- Peu
- Blanc o crema, cilíndric, compacte i sense anell ni volva.
- Carn i tacte
- Blanca, gruixuda i ferma. Compacta i carnosa.
- Olor
- Molt marcada, de farina fresca o massa crua.
- Color
- Blanc crema a ocre molt pàl·lid.
- Variació
- Els exemplars vells poden enfosquir-se al centre i esquerdar-se lleugerament en temps sec.
Mira el moixernó en 3D Model il·lustratiu per girar-lo i veure’n el barret, l’himeni i el peu.Identificació responsable
Amb què es pot confondre el moixernó
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Moixernó, entoloma lívid i inocibe: com no confondre’ls
A la primavera, el moixernó pot coincidir amb dues espècies tòxiques de tons pàl·lids. L’inocibe rogenc o inocibe de Patouillard (Inocybe erubescens) surt als mateixos prats, clarianes i vores de bosc: té el barret cònic, fibril·lós i esquerdat radialment; les làmines passen de blanquinoses a gris ocre i bru, i s’enrogeix amb l’edat i en fregar-lo. Conté muscarina i provoca una intoxicació greu que requereix atenció hospitalària. L’entoloma lívid (Entoloma sinuatum) sol sortir més tard, té unes làmines que es tornen de color rosa salmó i una olor menys clarament farinosa; pot causar una intoxicació gastrointestinal greu. Si hi veus cap to rogenc o les làmines no són blanques i molt denses, descarta’l.
Inocybe erubescens
Inocibe rogenc
Tendeix a enrogir, presenta fibres radials al barret i no té les làmines blanques tan denses del moixernó.
Perfil ecològic
On trobar moixernons i quan surten
Els moixernons surten d’abril a juny i tenen el pic al maig; al març en poden aparèixer els primers i al juliol, els últims. No depenen de cap arbre: creixen en prats, pastures, clarianes, marges de camí i vores herboses de bosc, entre 100 i 1.800 metres, al solell o a mitja ombra. Prefereixen sòls herbosos rics en matèria orgànica, neutres o calcaris i ben drenats.
El perfil de l’espècie encaixa amb prats i vores herboses dels Pirineus i el Prepirineu, la Catalunya Central, el Montseny i els sistemes interiors. A la muntanya, la temporada pot començar després del desglaç. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
El moixernó necessita que les pluges de finals d’hivern i de primavera mantinguin humit el sòl del prat, i sovint surt quan aquest sòl humit s’escalfa a poc a poc, amb temperatures d’entre 8 i 18 °C. Les gelades el poden endarrerir. La sequera, una calor sobtada o el vent persistent, que asseca els prats, l’aturen, i quan la calor s’instal·la s’acaba la temporada. La gestió del prat i el clima de cada racó poden avançar-lo o endarrerir-lo molt.
- Hàbitat principal
- Prats, pastures, clarianes i vores de bosc
- Altitud
- 100–1800 mPrats, marges de camí i vores herboses de bosc
- Orientació
- Solell o mitja ombra
- Sòl
- Neutra a alcalina · franca · bo
- Temperatura
- 8–18 °C · humitat moderada a alta
- Després de ploure
- Amb uns 50 mm en els últims 14 dies comença a sortir; amb 95 mm, surt amb força.
- Què ho pot frenar
- Sequera, calor sobtada o vent persistent
Activitat potencial
possiblemoderadabonapicMes emmarcat: mes actual
Més detall de l’hàbitat, el sòl i el clima
- Humitat del sòl
- Fresca a la primavera
- Substrat
- Prat sovint calcari
- Ombra
- Baixa
- Sequera
- Desfavorable
- Vent
- El vent sec asseca els prats
- Humitat prèvia
- Important
- Temperatura després
- Fresca a suau
La gestió del prat i els microclimes locals poden desplaçar molt la fructificació.
Bosc i territori
Mapa d’hàbitat del moixernó a Catalunya
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa del moixernó avuiTipus de bosc100–1800 mNeutra a alcalinaDades de bosc, altitud i sòlObservacions històriques agrupades per zona
Valor gastronòmic i seguretat
El moixernó a la cuina
El moixernó té un gust farinós, intens i lleugerament dolç, i una carn compacta, ferma i sucosa. S’aprofita en truites, remenats, guisats i salses. La Societat Catalana de Micologia el situa entre els comestibles excel·lents.
Neteja la terra de la base i revisa les làmines de cada exemplar: si algun no coincideix en tots els trets, aparta’l, perquè l’entoloma lívid és tòxic. Talla els exemplars grossos perquè es coguin uniformement i cou-los completament.
L’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Per conservar-los més temps, congela’ls un cop saltats o asseca’ls per fer-ne salses.
- Sabor i aroma
- Farinós, intens i lleugerament dolç.
- Textura
- Compacta, ferma i sucosa.
- On funciona millor
- Abans de menjar
- Netegeu la base terrosa i reviseu les làmines.
- Talleu els exemplars grossos perquè es coguin uniformement.
- Coeu-lo completament.
- Com conservar-lo
- Saltat i congelat
- Deshidratat per a salses
Noms
Noms del moixernó en català i castellà
- Català
- Moixernó · moixeró · bolet de Sant Jordi
- Castellà
- Seta de San Jorge · perrechico
- Nom científic
- Calocybe gambosa
Preguntes freqüents
Preguntes sobre el moixernó
Com es diu el moixernó en castellà?
En castellà, el moixernó es diu seta de San Jorge; també se’n diu perrechico. El nom científic, Calocybe gambosa, és el mateix en totes les llengües.
El moixernó és comestible?
Sí: és un bolet comestible excel·lent. Moixernó primaveral carnós, amb una olor farinosa característica i molt marcada. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Quan surt el moixernó?
Sobretot a la primavera: el pic sol ser al maig i pot aparèixer del març al juliol segons l’altitud i la pluja.
On creix el moixernó?
Creix en prats, pastures, clarianes i vores de bosc, entre 100 i 1.800 m d’altitud, sobretot en sòl neutre a calcari.
Amb què es pot confondre el moixernó?
Sobretot amb l’entoloma lívid (Entoloma sinuatum), tòxic: sol fructificar més tard; les làmines es tornen salmó-rosades i l’olor no és tan netament farinosa. També amb l’inocibe rogenc (Inocybe erubescens), molt tòxic: tendeix a enrogir, presenta fibres radials al barret i no té les làmines blanques tan denses del moixernó.
Per guardar i compartir
Targeta de camp del moixernó
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències