Olora’l primer
La farina fresca neta i intensa és el tret del moixernó. L’olor de l’inocibe és variable: fruitada o feble.
Quan surten i on trobar-ne
La temporada de moixernons va del març al juliol, amb el pic al maig. Això és el calendari; la resta la decideix el temps. Les pluges de primavera han de mantenir humit el prat i el sòl s’ha d’anar escalfant sense que torni la sequera. Aquí tens com reconèixer-los, com no confondre’ls i en quines zones mirar.
El moixernó, moixeró o bolet de Sant Jordi (Calocybe gambosa) és un bolet de primavera, pàl·lid i robust, que sol sortir en grups, arcs o rotllanes entre l’herba. Té el barret blanc, crema o ocre pàl·lid, les làmines blanques molt fines i atapeïdes, un peu compacte sense anell ni volva, i una olor molt marcada de farina fresca. L’olor és el tret més característic, però tota sola no basta: cal comprovar-la amb les làmines i el barret.
Veure moixernó vs. inocibe de PatouillardLa taula surt de les mateixes fitxes que alimenten els perfils de cada espècie i el mapa.
Fes lliscar la taula per veure totes les columnes.
| Tipus | Comestibilitat | Barret | Làmines | Temporada |
|---|---|---|---|---|
| Excel·lent comestible | Hemisfèric a convex, després irregularment aplanat; blanc, crema o ocre pàl·lid, mat i carnós. | Làmines blanques a crema, molt fines, denses i escotades prop del peu. | març–juliol | |
| Molt tòxic | Cònic a campanulat i després estès amb umbó, blanc crema de jove, fibril·lós i esquerdat radialment, després ocre i rogenc. | Làmines adnates, primer blanquinoses i després gris ocre a brunes; es poden tacar de vermell. | abril–octubre | |
| Tòxic | Hemisfèric i després convex a irregularment estès, crema, ivori o gris ocraci, llis i sovint amb marge ondulat. | Làmines escotades o sinuades, primer groc crema i després salmó rosat per l’esporada. | juliol–novembre |
Totes dues surten en prats i vores de bosc i poden tenir tons pàl·lids. L’inocibe de Patouillard coincideix de ple amb la temporada del moixernó; el carner bord sol sortir més tard.

Inocibe primaveral pàl·lid que s’enrogeix i conté prou muscarina per provocar una intoxicació greu.

Entoloma gros de làmines groguenques que es tornen rosades, responsable d’intoxicacions gastrointestinals greus.
Si has arribat buscant «seta de San Jorge» o «perrechico», és aquest mateix bolet. En català també se’n diu moixeró o bolet de Sant Jordi.
Fes lliscar la taula per veure totes les columnes.
| Nom en català | Altres noms catalans | En castellà | Nom científic |
|---|---|---|---|
| Moixernó | moixeró, bolet de Sant Jordi | seta de San Jorge, perrechico | Calocybe gambosa |
| Inocibe de Patouillard | barret de bruixa, inocibe rogenc | inocibe de Patouillard, bruja, inocibe lobulado | Inosperma erubescens |
| Carner bord | escarlet bord, fals carlet, fals moixernó | entoloma lívido | Entoloma sinuatum |
La farina fresca neta i intensa és el tret del moixernó. L’olor de l’inocibe és variable: fruitada o feble.
El moixernó el té llis, mat i carnós. L’inocibe el té cònic, fibril·lós i esquerdat en radis.
Si el barret, el peu o les làmines tenen algun to rogenc, descarta’l: l’inocibe s’enrogeix amb l’edat i en fregar-lo.
Comparar-losLes del moixernó són blanques o crema i extraordinàriament denses. Les del carner bord es tornen de color rosa salmó.
Aquests són els mesos habituals del moixernó, i com està ara mateix, al novembre. Els mesos diuen quan és normal que en surtin; si avui n’hi ha depèn de la pluja i la temperatura dels últims dies.
Millor moment: maig. Ara: fora de temporada.
Obrir el mapa actualSón les zones on el perfil del moixernó troba prats i vores herboses compatibles. Dins d’una mateixa zona hi ha molta diferència entre un prat i un altre; cap d’aquestes targetes assenyala un lloc concret per anar a collir.
Prats i pastures de muntanya. Aquí la temporada pot començar després del desglaç, i les gelades la poden endarrerir.
Consultar el mapa ZonaPrats, clarianes i vores herboses de bosc, sovint sobre sòl calcari, al solell o a mitja ombra.
Consultar el mapa ZonaPrats, marges de camí i vores de bosc amb herba. La gestió del prat pot avançar o endarrerir molt la sortida.
Consultar el mapa ZonaClarianes i vores herboses de bosc. El clima de cada racó canvia molt d’una cota a l’altra.
Consultar el mapa ZonaPrats sobre sòls neutres o calcaris, rics en matèria orgànica i ben drenats.
Consultar el mapaEl moixernó no depèn de cap arbre. Busca herba sobre sòl ric en matèria orgànica, sovint calcari, al solell o a mitja ombra.
Les pluges de finals d’hivern i de primavera l’han de mantenir humit uns quants dies, no només una tarda.
Sovint surt quan el sòl ja humit s’escalfa progressivament, amb temperatures d’entre 8 i 18 °C. Les gelades el poden endarrerir.
La sequera, una calor sobtada o el vent persistent, que asseca els prats, l’aturen. Quan la calor s’instal·la, la temporada s’acaba.
Un cop els tens a casa. La conserva no arregla mai una identificació dubtosa: si no estàs segur de l’espècie, no la posis a la cistella de consum.
Neteja la terra de la base i revisa les làmines de cada exemplar. Si algun no coincideix en tots els trets, aparta’l.
Talla els exemplars grossos perquè es coguin uniformement i cou-los completament.
L’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los.
Per guardar-los més temps, congela’ls un cop saltats o asseca’ls per fer-ne salses.
Els moixernons surten a la primavera: d’abril a juny, amb el pic al maig. Al març en poden sortir els primers i al juliol, els últims. A la muntanya, la temporada pot començar després del desglaç. Les gelades la poden endarrerir, i quan la calor s’instal·la s’acaba.
No depenen de cap arbre: creixen en prats, pastures, clarianes, marges de camí i vores herboses de bosc, entre 100 i 1.800 metres, sovint en grups, arcs o rotllanes. Prefereixen sòls herbosos rics en matèria orgànica, neutres o calcaris i ben drenats. Són zones on el terreny pot ser adequat, no punts de collida.
No hi ha un nombre fix. Les pluges de finals d’hivern i de primavera han de mantenir humit el sòl del prat, i sovint surten quan aquest sòl humit s’escalfa a poc a poc, amb temperatures d’entre 8 i 18 °C. La sequera, una calor sobtada o el vent persistent, que asseca els prats, l’aturen.
Totes dues formes designen el mateix bolet, Calocybe gambosa. També se’n diu bolet de Sant Jordi.
En castellà, el moixernó és la «seta de San Jorge», i també se’n diu «perrechico».
Amb dues espècies tòxiques de tons pàl·lids. L’inocibe de Patouillard (Inosperma erubescens) surt als mateixos prats i vores de bosc, té el barret fibril·lós i esquerdat, i s’enrogeix amb l’edat i en fregar-lo; conté muscarina i provoca una intoxicació greu. El carner bord o entoloma lívid (Entoloma sinuatum) sol sortir més tard, té les làmines que es tornen de color rosa salmó i pot causar una intoxicació gastrointestinal greu. Si hi veus cap to rogenc o les làmines no són blanques i molt denses, descarta’l.
No. El mapa mostra on el terreny pot ser adequat i, quan hi ha prou lectures, les condicions actuals. No demostra que hi hagi moixernons en cap punt concret.