
Ou de reig
Làmines, peu i anell grocs i barret taronja; els exemplars tancats mai s’han d’identificar només pel color extern.
Amanita phalloides
Amanita phalloides · foto de Archenzo
CC BY-SA 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsLa farinera borda (Amanita phalloides), en castellà oronja verde, és un bolet molt tòxic que surt a la tardor en alzinars, rouredes i fagedes, entre 100 i 1.400 m d’altitud. Amanita mortal de làmines blanques, anell i volva en sac, amb barret sovint verd olivaci però també groguenc o gairebé blanc.
Altres noms catalans: farinot, pentinella borda, cogoma borda · En castellà: oronja verde
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
La farinera borda és una amanita esvelta de làmines blanques, i el primer que has de mirar és la base. Desenterra-la sencera: el peu acaba en un bulb dins una volva blanca ampla en forma de sac, que sovint queda amagada sota la fullaraca. Més amunt, el peu és blanc o verdós i fibril·lós, amb un anell membranós penjant. Gira el barret: les làmines són lliures, blanques i atapeïdes, i no canvien mai de color. El barret fa de 5 a 15 cm, és hemisfèric i després estès, llis o finament fibril·lós, verd oliva o groc verdós i sovint amb el marge més pàl·lid. La carn és blanca i no canvia al tall, i l’olor és feble de jove i més dolcenca o desagradable amb l’edat.
El color no et serveix de guia: hi ha formes grogues i gairebé blanques, i la pluja pot rentar el barret. Amb la volva tampoc no n’hi ha prou: l’ou de reig també en té una en forma de sac, i si l’exemplar s’arrenca malament pot quedar enterrada. La identificació és molt difícil: només la combinació de làmines blanques, anell i volva en sac, comprovada en cada exemplar sencer, t’ha de fer descartar-la.
Identificació responsable
La farinera borda es pot confondre amb tres comestibles, i qualsevol d’aquests errors pot ser mortal. L’ou de reig també té volva en sac, però té les làmines, el peu i l’anell grocs, el barret taronja i el marge estriat; un ou tancat no s’ha d’identificar mai pel color de fora. El camperol no té volva i té les làmines que passen de rosades a color xocolata, mentre que les de la farinera borda es mantenen blanques. La llora verda té la carn i el peu trencadissos i no té anell ni volva. Si trobes làmines blanques que no canvien o una volva a la base, descarta tota la collita i no la barregis amb la resta del cistell.

Làmines, peu i anell grocs i barret taronja; els exemplars tancats mai s’han d’identificar només pel color extern.

Làmines rosades que es tornen xocolata i absència de volva.

Carn i peu trencadissos, sense anell ni volva.
Perfil ecològic
La farinera borda surt de l’agost al novembre i té el pic a l’octubre, en plena temporada de tardor. Creix sota arbres planifolis: alzinars, rouredes, fagedes i castanyedes, entre 100 i 1.400 metres, a l’interior i a les vores del bosc, en sòls frescos i rics en humus després de ploure.
El seu perfil encaixa amb gairebé tot el país: els Pirineus i el Prepirineu, la Catalunya Central, les serralades costeres i prelitorals, l’Empordà, el Montseny, els Ports i els sistemes interiors. Són zones on pot aparèixer, no punts on s’hagi confirmat.
Tingues-ho present: comparteix alzinars, rouredes i castanyedes amb l’ou de reig, i les temporades coincideixen a la tardor, de manera que és normal trobar-los al mateix lloc i el mateix dia. A les vores del bosc també pot créixer a pocs metres dels prats on surt el camperol. Qualsevol bolet blanc o d’aspecte comestible que cullis en aquests boscos a la tardor s’ha de revisar sencer.
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1400 m va uns 20 dies avançat i a 100 m uns 20 dies endarrerit respecte als 750 m.
El rang ecològic és ampli i la coloració del bolet és molt variable; el mapa no substitueix mai la identificació sobre el terreny.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa de la farinera borda avuiValor gastronòmic i seguretat
Sense usos culinaris recomanats. La farinera borda conté amatoxines; cuinar-la, assecar-la o congelar-la no la fa segura.
No. La farinera borda és una espècie mortal i no té cap ús culinari segur. Conté amatoxines, i ni la cocció, ni l’assecatge ni la congelació no la fan segura. Causa la major part de les intoxicacions mortals per bolets. No la manipulis juntament amb bolets que vulguis menjar.
Davant una ingestió sospitosa, truca immediatament al 061 Salut Respon i segueix la guia de l’ACSA. No esperis que apareguin símptomes ni apliquis remeis casolans. Conserva les restes dels bolets, també les de la neteja: ajuden a identificar l’espècie a l’hospital.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, la farinera borda es diu oronja verde. El nom científic, Amanita phalloides, és el mateix en totes les llengües.
No: és un bolet molt tòxic. La farinera borda conté amatoxines; cuinar-la, assecar-la o congelar-la no la fa segura.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer de l’agost al novembre segons l’altitud i la pluja.
Creix en alzinars, rouredes, fagedes i castanyedes, entre 100 i 1.400 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a moderadament bàsic, sovint ric en bases.
Sobretot amb l’ou de reig (Amanita caesarea), comestible excel·lent: làmines, peu i anell grocs i barret taronja; els exemplars tancats mai s’han d’identificar només pel color extern. També amb el camperol (Agaricus campestris), comestible: làmines rosades que es tornen xocolata i absència de volva.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències