Amanita phalloides
Farinera borda
Té carn fibrosa, anell i una volva basal en sac; pot compartir colors verdosos.
Tots els bolets
Russula virescens
Llora verda
Russula virescens · foto de Lukas Large
CC BY-SA 2.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsLa llora verda (Russula virescens), en castellà rúsula verdosa, és un bolet comestible excel·lent que surt a la tardor en rouredes, fagedes i castanyedes, entre 100 i 1.500 m d’altitud. Russula robusta de barret verd esquerdat en mosaic, apreciada però perillosa de collir sense descartar amanites verdes.
Altres noms catalans: cualbra verda, puagra verda · En castellà: rúsula verdosa
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Com reconèixer la llora verda
La llora verda és una rússula robusta de barret verd grisenc, amb la cutícula esquerdada en plaques que dibuixen un mosaic. El barret fa de 5 a 15 cm, és hemisfèric i després s’aplana o s’enfonsa al centre. Gira’l: les làmines són blanques o de color crema pàl·lid, denses i fràgils. Desenterra el peu sencer: és blanc, cilíndric i compacte de jove, i no té ni anell ni volva. Trenca’n un tros: la carn és blanca i gruixuda, de textura granulosa, i es trenca com el guix. L’olor és suau i poc distintiva.
El mosaic pot ser poc visible en exemplars molt joves o molls, i un barret verd no és cap garantia: la farinera borda, mortal, també pot tenir colors verdosos. Per això, amb el color i el mosaic no n’hi ha prou. La identificació és difícil: comprova en cada exemplar la carn trencadissa, el peu sense anell i la base sense volva, i si en falla un, descarta’l.
- Barret
- Hemisfèric i després aplanat o deprimit, verd grisenc, amb la cutícula esquerdada en plaques o mosaic.
- Himeni
- Làmines blanques o de color crema pàl·lid, denses i fràgils; esporada blanquinosa.
- Peu
- Blanc, cilíndric, compacte de jove, sense anell ni volva.
- Carn i tacte
- Blanca, gruixuda i trencadissa com el guix. Granulosa i molt fràgil al trencament.
- Olor
- Suau i poc distintiva.
- Color
- Verd grisenc, blanc i crema.
- Variació
- El mosaic pot ser poc visible en exemplars molt joves o molls; la base sempre s’ha de desenterrar sencera.
Identificació responsable
Amb què es pot confondre la llora verda
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Llora verda o farinera borda: com no confondre-les
La confusió que cal evitar és la farinera borda (Amanita phalloides), mortal per amatoxines. Totes dues poden tenir el barret verdós, totes dues tenen les làmines blanques, surten en rouredes, fagedes, castanyedes i alzinars, i poden coincidir de l’agost a l’octubre: ni el color, ni les làmines, ni el bosc, ni el mes no les separen. El que les separa és el peu i la carn. La farinera borda té un anell membranós penjant, una volva blanca en forma de sac a la base, que sovint queda enterrada, i la carn fibrosa; la llora verda no té ni anell ni volva, i la carn es trenca com el guix. Desenterra sempre el bolet sencer: si hi veus volva o anell, o la carn no es trenca, no el cullis per menjar i no el barregis amb la resta de la collita. La llora de làmines forcades (Russula heterophylla) té el barret verd llis o només finament clivellat i les làmines més forcades; és comestible quan la identificació és segura. Davant de qualsevol ingestió sospitosa, truca al 061.
Russula heterophylla
Llora de làmines forcades
El barret és verd llis o només finament clivellat i les làmines solen ser més forcades.
Perfil ecològic
On trobar llores verdes i quan surten
Les llores verdes surten de l’estiu a la tardor: el calendari va de juny a octubre, amb el pic al setembre, i l’agost també és un bon mes. Creixen en rouredes, fagedes, castanyedes i alzinars frescos, amb roure martinenc, alzina, faig i castanyer, entre 100 i 1.500 metres. Busquen boscos madurs de planifolis i clarianes protegides, sobre sòls àcids o neutres, silícics o descarbonatats, frescos i ben drenats.
El perfil de l’espècie inclou els Prepirineus, la Catalunya Central, les Serralades Prelitorals, l’Empordà, el Montseny, els Ports i els Sistemes interiors, sempre en boscos de planifolis sobre sòls àcids o neutres. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
La llora verda respon a les tempestes d’estiu i a les pluges del principi de tardor quan el sòl del bosc ja s’ha rehidratat, amb temperatures suaus, entre 13 i 23 °C, i pot trigar de dies a setmanes a sortir. Tolera la calor si el sòl es manté humit, però la producció d’estiu depèn molt de les tempestes locals. La sequera, el vent sec o el fred la interrompen, i les gelades l’aturen.
- Hàbitat principal
- Rouredes, fagedes, castanyedes i alzinars frescos
- Altitud
- 100–1500 mBoscos madurs de planifolis i clarianes protegides
- Orientació
- Temperada a fresca
- Sòl
- Àcida a neutra · franca a francoarenosa · bo
- Temperatura
- 13–23 °C · humitat moderada a alta
- Després de ploure
- Amb uns 50 mm caiguts entre 8 i 21 dies abans comença a sortir; amb 95 mm, surt amb força.
- Què ho pot frenar
- Sequera, vent sec o fred
Activitat potencial
possiblemoderadabonapicMes emmarcat: mes actual
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1500 m va uns 21 dies avançat i a 100 m uns 21 dies endarrerit respecte als 800 m.
Més detall de l’hàbitat, el sòl i el clima
- Arbres associats
- Quercus pubescens, Quercus ilex, Fagus sylvatica i Castanea sativa
- Humitat del sòl
- Fresca
- Substrat
- Silícic o descarbonatat
- Ombra
- Mitjana
- Sequera
- Desfavorable
- Vent
- Dessecant
- Humitat prèvia
- Important
- Temperatura després
- Temperada
La producció estival depèn de tempestes locals i el mosaic del barret no sempre és visible.
Bosc i territori
Mapa d’hàbitat de la llora verda a Catalunya
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa de la llora verda avuiTipus de bosc100–1500 mÀcida a neutraDades de bosc, altitud i sòlObservacions històriques agrupades per zona
Valor gastronòmic i seguretat
La llora verda a la cuina
El consens micològic considera la llora verda una llora molt bona, ferma i de gust agradable: dolç i suau, amb notes de fruita seca. La carn és ferma però trencadissa, com la de totes les rússules. Va bé a la planxa, saltada, en guisats i en arrossos.
La preparació comença al bosc: extreu el bolet sencer per comprovar que no té volva, i a la cuina torna a revisar en cada exemplar la carn trencadissa i l’absència d’anell. Una confusió amb una farinera borda pàl·lida o verdosa pot ser mortal, i no n’hi ha prou amb la fitxa ni amb una foto. Cuina-la completament.
Es menja millor fresca: l’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Per conservar-la més temps, congela-la després de saltar-la.
- Sabor i aroma
- Dolç, suau i amb record de fruita seca.
- Textura
- Ferma però trencadissa, típica de les Russula.
- On funciona millor
- Abans de menjar
- Extraieu el bolet sencer per comprovar que no hi ha volva.
- Reviseu la carn trencadissa i l’absència d’anell.
- Cuineu-la completament.
- Com conservar-lo
- Consum fresc
- Congelada després de saltar-la
Noms
Noms de la llora verda en català i castellà
- Català
- Llora verda · cualbra verda · puagra verda
- Castellà
- Rúsula verdosa
- Nom científic
- Russula virescens
Preguntes freqüents
Preguntes sobre la llora verda
Com es diu la llora verda en castellà?
En castellà, la llora verda es diu rúsula verdosa. El nom científic, Russula virescens, és el mateix en totes les llengües.
La llora verda és comestible?
Sí: és un bolet comestible excel·lent. Llora verda molt valorada, amb un mosaic verd característic però mai suficient per identificar-la sola. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Quan surt la llora verda?
Sobretot a la tardor: el pic sol ser al setembre i pot aparèixer del juny a l’octubre segons l’altitud i la pluja.
On creix la llora verda?
Creix en rouredes, fagedes, castanyedes i alzinars frescos, entre 100 i 1.500 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a neutre.
Amb què es pot confondre la llora verda?
Sobretot amb la farinera borda (Amanita phalloides), molt tòxic: té carn fibrosa, anell i una volva basal en sac; pot compartir colors verdosos. També amb la llora de làmines forcades (Russula heterophylla), comestible: el barret és verd llis o només finament clivellat i les làmines solen ser més forcades.
Per guardar i compartir
Targeta de camp de la llora verda
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències