Xampinyó pudent
Grogueja ràpidament, sobretot a la base del peu, i fa olor de fenol o tinta en escalfar-lo.
Agaricus campestris
Agaricus campestris · foto de Strobilomyces
CC BY-SA 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl camperol (Agaricus campestris), en castellà champiñón silvestre, és un bolet comestible que surt a la primavera i a la tardor en prats, clarianes i vores de bosc, fins a 2.000 m d’altitud. Xampinyó silvestre de prats, amb làmines que passen del rosa al bru xocolata i sense volva.
Altres noms catalans: xampinyó de prat, terrerol, rubiol, bolet de camp · En castellà: champiñón silvestre
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
El camperol és un xampinyó silvestre de prat, blanc i sense volva. El barret fa de 3 a 12 cm; primer és hemisfèric i després convex o aplanat, blanc o crema, llis o finament fibril·lós. Gira’l: les làmines són lliures, rosades de jove, i en madurar es tornen de color bru xocolata. El peu és blanc i cilíndric, amb un anell prim que desapareix aviat. Desenterra la base sencera: no ha de tenir volva ni groguejar intensament. La carn és blanca, de vegades una mica rosada al tall, i l’olor és suau i agradable, de bolet.
La pluja pot embrutar o esquerdar el barret, i els exemplars madurs tenen les làmines molt fosques. La identificació és difícil, i el blanc del barret no demostra res: comprova en cada exemplar el color de les làmines, la base sense volva, l’olor i si grogueja quan el freges. Si algun d’aquests trets no encaixa, no el cullis per menjar.
Identificació responsable
La farinera borda (Amanita phalloides) pot tenir el barret pàl·lid, però té les làmines blanques i no canvien mai de color, i a la base té una volva blanca membranosa en forma de sac. És mortal: confondre-la amb un camperol pot causar una insuficiència hepàtica greu. Si un exemplar té les làmines blanques o volva, no és un camperol: descarta tota la collita i no la barregis amb la resta del cistell. Abans de menjar-te’l, descarta també les altres amanites blanques. El xampinyó pudent (Agaricus xanthodermus) grogueja ràpidament, sobretot a la base del peu, i fa olor de fenol o de tinta quan s’escalfa; provoca intoxicacions gastrointestinals. L’hàbitat ajuda, però no n’hi ha prou: a les vores de bosc, el camperol i la farinera borda poden créixer a pocs metres.
Grogueja ràpidament, sobretot a la base del peu, i fa olor de fenol o tinta en escalfar-lo.

Manté les làmines blanques i presenta una volva membranosa a la base; pot tenir el barret pàl·lid.
Perfil ecològic
Els camperols tenen dues temporades. A la primavera surten d’abril a juny, amb el pic al maig, i a la tardor tornen de setembre a novembre, amb el pic a l’octubre; al març i a l’estiu també en poden sortir alguns. No depenen de cap arbre: creixen en prats permanents, pastures d’herba curta, gespes, clarianes i marges herbosos, des del nivell del mar fins a 2.000 metres, en sòls de moderadament àcids a neutres, moderadament adobats i amb matèria orgànica.
Com que segueixen l’herba més que no pas el bosc, el perfil de l’espècie encaixa amb gairebé tot el país: els Pirineus i el Prepirineu, la Catalunya Central, l’Empordà, el Montseny, les serralades costeres i prelitorals, els Ports i els sistemes interiors. El reg, la sega i l’adobat dels prats poden alterar molt la resposta de cada lloc. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Surten poc després d’una pluja que rehidrati el sòl herbós, amb temperatures suaus, entre 10 i 22 °C, i un sòl humit però ben drenat. La sequera n’interromp la sortida de pressa, i la calor, les gelades i el vent, que asseca el prat, també l’aturen.
El reg, la sega i la fertilització poden alterar fortament la resposta local.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa del camperol avuiValor gastronòmic i seguretat
El camperol té un gust net i familiar, suau i agradable, que s’intensifica amb la cocció, i una carn ferma i sucosa quan és jove. La Societat Catalana de Micologia el classifica com a bon comestible. Va bé en saltats, truites, salses i guisats, sempre que la identificació sigui inequívoca.
No en tallis la base del peu fins que no n’hagis completat la identificació. Descarta els exemplars que groguegin intensament o facin olor química, i cou la resta sempre del tot.
L’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Per conservar-lo més temps, congela’l un cop cuinat.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, el camperol es diu champiñón silvestre. El nom científic, Agaricus campestris, és el mateix en totes les llengües.
Sí: és un bolet comestible. Camperol de gust net i familiar, adequat per a preparacions senzilles si la identificació és inequívoca. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Sobretot a la primavera i a la tardor: el pic sol ser al maig i a l’octubre i pot aparèixer del març al novembre segons l’altitud i la pluja.
Creix en prats, clarianes i vores de bosc, fins a 2.000 m d’altitud, sobretot en sòl lleugerament àcid a neutre i moderadament enriquit.
Sobretot amb el xampinyó pudent (Agaricus xanthodermus), tòxic: grogueja ràpidament, sobretot a la base del peu, i fa olor de fenol o tinta en escalfar-lo. També amb la farinera borda (Amanita phalloides), molt tòxic: manté les làmines blanques i presenta una volva membranosa a la base; pot tenir el barret pàl·lid.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències