
Gírgola
Creix en flotes sobre fusta de planifolis i sol tenir peu lateral molt curt.
Pleurotus eryngii
Pleurotus eryngii · foto de Ferit BAYCUMAN
CC BY-SA 4.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsLa gírgola de panical (Pleurotus eryngii), en castellà seta de cardo, és un bolet comestible excel·lent que surt a la tardor en prats, pastures i gespes, fins a 1.600 m d’altitud. Gírgola robusta de prats secs i calcaris, vinculada a arrels mortes de panical i altres umbel·líferes.
Altres noms catalans: gírgola de card, gírgola de camp, gírgola d’arena · En castellà: seta de cardo
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
La gírgola de panical, també coneguda com a gírgola de card, de camp o d’arena, és una gírgola baixa i robusta que no surt sobre la fusta dels arbres, sinó al peu de les tiges seques del panical, en prats i espais oberts. El barret fa de 4 a 12 cm; és convex i després s’estén o s’enfonsa una mica, de color bru grisenc a castany, llis i amb el marge enrotllat cap endins de jove. Gira’l: les làmines són blanques o de color crema, baixen molt pel peu i sovint s’hi ramifiquen a prop. El peu és blanc, ple i robust, central o excèntric, sense anell, i s’eixampla cap a la base. La carn és blanca, gruixuda i ferma, i no canvia de color; l’olor és suau, fúngica i agradable.
El peu pot ser lateral o gairebé central, i l’arrel on creix sovint queda enterrada. Sense veure el substrat, la identificació no és segura, però el substrat tampoc no basta: l’arrel herbàcia, el barret, les làmines i el peu han de coincidir en cada exemplar.
Identificació responsable
La gírgola (Pleurotus ostreatus) també és comestible, però creix en flotes sobre fusta de planifolis i sol tenir un peu lateral molt curt. La confusió que cal descartar és amb el bolet d’olivera (Omphalotus olearius), que és tòxic i pot causar vòmits i diarrees intensos: és taronja, té les làmines fines també taronges i creix en feixos sobre fusta o arrels llenyoses. Si els exemplars formen feixos taronges sobre fusta, descarta’ls. En castellà, la gírgola de panical es coneix com a seta de cardo.

Creix en flotes sobre fusta de planifolis i sol tenir peu lateral molt curt.

És taronja, creix en feixos sobre fusta o arrels llenyoses i té làmines fines també taronges.
Perfil ecològic
La gírgola de panical té dues temporades. A la tardor surt de setembre a desembre, amb el pic a l’octubre i un bon novembre; a la primavera en poden sortir de març a maig, i el maig és el millor mes. Viu en prats, pastures, gespes i matollars oberts i assolellats, sobre les arrels mortes del panical i d’altres umbel·líferes, des del nivell del mar fins als 1.600 metres. Prefereix sòls calcaris o rics en bases, de neutres a alcalins i ben drenats, en terrenys plans o de pendent moderat.
El perfil de l’espècie encaixa amb els prats calcaris del Prepirineu, la Catalunya Central, les serralades costeres i prelitorals, l’Empordà, els Ports i els sistemes interiors. El panical no forma part de la coberta forestal que fa servir el mapa, i per això la predicció d’aquesta espècie és especialment orientativa. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Surt dies o setmanes després que les pluges de primavera o de tardor rehidratin les arrels mortes, amb temperatures d’entre 9 i 20 °C i nits fresques o suaus. Tolera els espais oberts i assolellats, però no la sequera persistent: la sequera, el vent sec i les gelades n’aturen la sortida.
El mapa no pot saber on creix el panical ni altres plantes que aquesta espècie necessita; per això només ofereix una orientació general.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa de la gírgola de panical avuiValor gastronòmic i seguretat
La gírgola de panical té un gust intens, lleugerament dolç i amb notes de fruita seca, i una carn gruixuda, molt ferma i carnosa, agradable a la mossegada. Es comporta molt bé a la planxa i a la brasa, i també va bé en arrossos i guisats.
Neteja la base terrosa i revisa l’estat del substrat. Talla pel llarg els exemplars grossos i cou-los completament. No en cullis en vorals ni en terrenys contaminats.
Guarda les gírgoles de panical a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuina-les d’un a tres dies després de collir-les, com recomana l’ACSA. Per conservar-les més temps, congela-les després de saltar-les o asseca-les tallades a làmines.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, la gírgola de panical es diu seta de cardo. El nom científic, Pleurotus eryngii, és el mateix en totes les llengües.
Sí: és un bolet comestible excel·lent. Bolet ferm de prats secs associat a les arrels mortes del panical i d’altres umbel·líferes. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer del setembre al desembre segons l’altitud i la pluja.
Creix en prats, pastures, gespes i matollars, fins a 1.600 m d’altitud, sobretot en sòl neutre a alcalí.
Sobretot amb la gírgola (Pleurotus ostreatus), comestible excel·lent: creix en flotes sobre fusta de planifolis i sol tenir peu lateral molt curt. També amb el bolet d’olivera (Omphalotus olearius), tòxic: és taronja, creix en feixos sobre fusta o arrels llenyoses i té làmines fines també taronges.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències