Noms i confusions

Pet de llop,
tipus i confusions.

«Pet de llop» és el nom popular de diversos bolets tancats, en forma de bola o de pera, que en madurar deixen anar una pols d’espores. Al catàleg en documentem tres: el perlat, el gegant i el gros. Aquí tens com es reconeixen, quan es mengen i amb què no s’han de confondre.

Quins pets de llop hi ha a Catalunya

Pet de llop perlat

Lycoperdon perlatum. Pet de llop en forma de pera, amb petits agullons que deixen marques en caure. L’interior es torna pols d’espores en madurar.

Cos fructífer de 3–8 cm. Boscos i clarianes, prats; de primavera a tardor.

Pet de llop gegant

Calvatia gigantea. Bolet globós de grans dimensions, blanc i llis de jove. Creix en prats i pastures; la gleba es torna groguenca i polsegosa en madurar.

Pot arribar a 60 cm de diàmetre. Prats i pastures; estiu i tardor.

Pet de llop gros

Lycoperdon utriforme. Pet de llop gran de prats i pastures, amb una superfície blanca dividida en plaques piramidals que recorden un mosaic. També s’ha publicat com Calvatia utriformis i Handkea utriformis.

Cos fructífer de 5–15 cm. Prats i pastures, espais oberts i assolellats; primavera i tardor.

Fitxes per comparar

Les fotografies són orientatives, no una prova d’identificació.

Com es reconeix un pet de llop

No té làmines ni porus

No té barret separat ni làmines: les espores es formen a dins, en una massa anomenada gleba, i surten quan la coberta s’obre o es trenca.

L’interior canvia amb l’edat

De jove, la gleba és blanca i compacta; després es torna groguenca, olivàcia o bruna i acaba feta pols.

La superfície separa les espècies

El perlat té agullons que es desprenen i deixen marques; el gegant és llis; el gros es clivella en plaques piramidals que formen un mosaic.

Talla’l sempre de dalt a baix

Qualsevol estructura interna de barret, làmines o peu descarta que sigui un pet de llop. Amb l’aspecte exterior i una fotografia no n’hi ha prou.

El pet de llop és comestible?

Comestible amb condicions

Pet de llop perlat

Només es considera comestible quan és jove i la gleba és completament blanca, després d’una identificació segura i una cocció adequada.

Comestible amb condicions

Pet de llop gegant

El consum es limita als exemplars joves, ben identificats, amb tot l’interior blanc i homogeni. Cal descartar els que comencen a groguejar.

No recomanat

Pet de llop gros

No el proposem per al consum. La semblança entre pets de llop i altres bolets tancats fa que l’aspecte exterior i una fotografia siguin insuficients.

Mai madurs ni polsegosos

No en mengis cap amb l’interior groc, bru o polsegós, i no inhalis la pols d’espores dels exemplars madurs.

Amb què es pot confondre

Una amanita encara tancada

Una farinera borda (Amanita phalloides) que encara no ha sortit del vel pot semblar una bola blanca. Al tall longitudinal s’hi veuen el barret, les làmines i el peu en formació. Pot causar una intoxicació mortal.

Escleroderma comú

Scleroderma citrinum té una coberta gruixuda, dura i groguenca, i l’interior aviat es torna gris violaci o negre en lloc de mantenir-se blanc. Pot causar trastorns gastrointestinals.

El pet de llop en castellà

Pet de llop perlat

Lycoperdon perlatum: pedo de lobo perlado, bejín perlado, cuesco de lobo perlado.

Pet de llop gegant

Calvatia gigantea: pedo de lobo gigante.

Pet de llop gros

Lycoperdon utriforme: bejín areolado, bejín rugoso.

Bejín

En castellà, «bejín» es fa servir per a diversos pets de llop, no per a una sola espècie.

Preguntes freqüents sobre el pet de llop

Què és un pet de llop?

És un nom popular per a diversos bolets tancats, en forma de bola o de pera, que no tenen làmines ni porus: les espores es formen a dins, en una massa anomenada gleba, i quan maduren surten en forma de pols. Al catàleg en documentem tres: el pet de llop perlat (Lycoperdon perlatum), el gegant (Calvatia gigantea) i el gros (Lycoperdon utriforme).

El pet de llop és comestible?

Depèn de l’espècie i de l’exemplar. El perlat i el gegant només es consideren comestibles de joves, amb tot l’interior blanc i homogeni, identificats amb certesa i ben cuinats. El gros no el recomanem, perquè les fonts no coincideixen sobre el seu interès culinari. Cap exemplar amb l’interior groc, bru o polsegós no s’ha de menjar.

Com es distingeix un pet de llop d’una amanita?

Talla’l de dalt a baix. Un pet de llop té l’interior uniforme; una amanita encara tancada dins el vel, com la farinera borda, mostra al tall les formes del barret, les làmines i el peu. Si hi veus qualsevol estructura d’aquest tipus, descarta’l: la farinera borda pot causar una intoxicació mortal.

Com es diu el pet de llop en castellà?

En castellà se’n diu pedo de lobo perlado, pedo de lobo gigante, bejín areolado, segons l’espècie. També es fa servir «bejín» per a diversos pets de llop.

On i quan surten els pets de llop?

El pet de llop perlat surt en boscos, clarianes i prats, de la primavera a la tardor. El gegant i el gros són de prats i pastures: el gegant a l’estiu i la tardor, i el gros a la primavera i la tardor. Són descripcions generals de les fonts, no llocs de recol·lecció.