Calvatia gigantea
Pet de llop gegant
Té una superfície llisa i un cos globós que pot assolir dimensions molt més grans, sense la base allargada del pet de llop perlat.
Tots els bolets
Lycoperdon perlatum
Pet de llop perlat
Lycoperdon perlatum · foto de Daniel Ullrich, Threedots
CC BY-SA 3.0 · format adaptat · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl pet de llop perlat (Lycoperdon perlatum), en castellà pedo de lobo perlado o bejín perlado, és un bolet comestible amb condicions que surt de primavera a tardor en boscos i clarianes. Pet de llop en forma de pera, amb petits agullons que deixen marques en caure. L’interior es torna pols d’espores en madurar.
Altres noms catalans: pet de llop, esclatabufa, pet de bou · En castellà: pedo de lobo perlado, bejín perlado, cuesco de lobo perlado
HàbitatBoscos i clarianes i 1 més
MidaCos fructífer de 3–8 cm
TemporadaDe primavera a tardor
IdentificacióCal examinar també l’interior
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Com reconèixer el pet de llop perlat
El pet de llop perlat té la forma d’una petita pera invertida, de 3 a 8 cm, sense barret separat. El cos és blanc o crema, arrodonit a dalt i més estret a la base, que s’allarga com un peu curt. Mira’n la pell: té agullons cònics que es desprenen i hi deixen petites marques. No té làmines: les espores es formen a l’interior, en una massa anomenada gleba, i en madurar surten per una obertura al capdamunt. Talla’l de dalt a baix: la gleba jove és blanca i després s’enfosqueix fins a tornar-se polsegosa, mentre la pell passa de blanc d’ivori a tons grisencs o brunencs.
Els exemplars vells perden els agullons, i el nom pet de llop també s’aplica a altres espècies. Amb un interior blanc no n’hi ha prou per confirmar un pet de llop: la forma de pera, els agullons, la base allargada i el tall longitudinal s’han de comprovar junts.
- Barret
- No té barret separat: forma un cos blanc o crema, arrodonit a dalt i més estret a la base. La superfície porta agullons cònics.
- Himeni
- No té làmines. Les espores es formen a l’interior, en una massa anomenada gleba, i surten per una obertura al capdamunt.
- Peu
- La base allargada continua el cos fructífer i recorda un peu curt.
- Carn i tacte
- La gleba jove és blanca; després s’enfosqueix fins a esdevenir polsegosa. Els agullons es desprenen i deixen petites marques a la pell.
- Olor
- L’olor no es fa servir com a criteri de confirmació.
- Color
- Blanc d’ivori de jove, més grisenc o brunenc en madurar.
- Variació
- Els exemplars vells perden els agullons. El nom pet de llop també s’aplica a altres espècies: el nom popular no confirma la identificació.
Identificació responsable
Amb què es pot confondre el pet de llop perlat
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Pet de llop o amanita tancada: com no confondre’ls
La confusió que cal descartar sempre és la de les amanites immadures: una farinera borda encara tancada dins el vel pot semblar una bola blanca, i pot causar una intoxicació mortal. Fes un tall longitudinal de dalt a baix a cada exemplar: si hi veus estructures de barret, làmines i peu en formació, no és un pet de llop i no s’ha de menjar. El pet de llop gegant té la superfície llisa i un cos globós que pot ser molt més gran, sense la base allargada. El pet de llop gros és més gran i ample, propi sobretot de prats, i té la superfície dividida en plaques piramidals romes que formen un mosaic; aquesta fitxa no en recomana el consum perquè les fonts discrepen sobre el seu interès culinari.
Lycoperdon utriforme
Pet de llop gros
És més gran i ample, propi sobretot de prats, i la superfície es divideix en plaques piramidals romes que formen un mosaic.
Amanita phalloides
Farinera borda
Una amanita encara tancada dins el vel pot semblar una bola blanca. Un tall longitudinal revela estructures de barret, làmines i peu en formació.
Perfil ecològic descriptiu
On trobar pets de llop i quan surten
El pet de llop perlat surt de la primavera a la tardor. La ICHN el documenta en ambients de bosc i de prat, i Aranzadi el descriu sota planifolis i coníferes; també apareix en clarianes.
Aquesta descripció no permet calcular unes condicions actuals ni delimitar un mapa d’hàbitat fiable per a l’espècie. Per això, Bolets no el mostra al mapa de predicció.
- Hàbitat principal
- Boscos i clarianes i Prats
- Temporada
- De primavera a tardorPeríode general documentat a les fonts
Aquesta descripció no permet calcular unes condicions actuals ni delimitar un mapa d’hàbitat fiable per a l’espècie.
Valor gastronòmic i seguretat
El pet de llop perlat a la cuina
L’Irish Wildlife Trust el considera comestible de jove, i Aranzadi li atribueix poc interès culinari. Només es pot menjar quan és jove i la gleba és completament blanca, després d’una identificació segura i d’una cocció adequada. La fitxa no hi destaca cap aroma: l’interior és compacte de jove i polsegós en madurar.
Examina tot l’exemplar, amb un tall longitudinal de dalt a baix, i descarta’l si hi ha estructures internes de barret o de peu, o si la gleba ja no és blanca: no mengis mai exemplars amb l’interior groc, bru o polsegós, ni inhalis la pols d’espores dels exemplars madurs. Cuina’l bé, tenint present que la cocció no fa segur un bolet mal identificat. L’ACSA recomana guardar els bolets frescos a la nevera, entre 1 i 4 °C i evitant la humitat, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los.
- Sabor i aroma
- No es destaca cap aroma culinària en aquesta fitxa.
- Textura
- Interior compacte de jove, polsegós en madurar.
- On funciona millor
- Abans de menjar
- Examineu tot l’exemplar, inclòs un tall longitudinal de dalt a baix.
- Descarteu-lo si hi ha estructures internes de barret o peu, o si la gleba ja no és blanca.
- Cuineu-lo bé; la cocció no fa segur un bolet mal identificat.
- Com conservar-lo
- No es proposa cap pauta de conservació específica en aquesta fitxa.
Noms
Noms del pet de llop perlat en català i castellà
- Català
- Pet de llop perlat · pet de llop · esclatabufa · pet de bou
- Castellà
- Pedo de lobo perlado · bejín perlado · cuesco de lobo perlado
- Nom científic
- Lycoperdon perlatum
Preguntes freqüents
Preguntes sobre el pet de llop perlat
Com es diu el pet de llop perlat en castellà?
En castellà, el pet de llop perlat es diu pedo de lobo perlado; també se’n diu bejín perlado i cuesco de lobo perlado. El nom científic, Lycoperdon perlatum, és el mateix en totes les llengües.
El pet de llop perlat és comestible?
Només amb condicions. Només es considera comestible quan és jove i la gleba és completament blanca, després d’una identificació segura i una cocció adequada. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Quan surt el pet de llop perlat?
Sobretot de primavera a tardor. El moment exacte depèn de la pluja i de l’altitud de cada any.
On creix el pet de llop perlat?
Creix en boscos i clarianes. La ICHN el documenta en ambients de bosc i de prat.
Amb què es pot confondre el pet de llop perlat?
Sobretot amb el pet de llop gegant (Calvatia gigantea), comestible amb condicions: té una superfície llisa i un cos globós que pot assolir dimensions molt més grans, sense la base allargada del pet de llop perlat. També amb el pet de llop gros (Lycoperdon utriforme), no recomanat per al consum: és més gran i ample, propi sobretot de prats, i la superfície es divideix en plaques piramidals romes que formen un mosaic.
Per guardar i compartir
Targeta de camp del pet de llop perlat
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències