
Pet de llop perlat
És més petit, en forma de pera, amb una base allargada i agullons que deixen marques en desprendre’s.
Calvatia gigantea
Calvatia gigantea · foto de © Hans Hillewaert
CC BY-SA 4.0 · mida i format adaptats · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl pet de llop gegant (Calvatia gigantea), en castellà pedo de lobo gigante, és un bolet comestible amb condicions que surt a l’estiu i a la tardor en prats i pastures. Bolet globós de grans dimensions, blanc i llis de jove. Creix en prats i pastures; la gleba es torna groguenca i polsegosa en madurar.
Altres noms catalans: esclatabufa gegant, bufa del diable · En castellà: pedo de lobo gigante
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
El pet de llop gegant, també anomenat esclatabufa gegant o bufa del diable, és una gran bola blanca entre l’herba, que pot arribar a 60 cm de diàmetre. No té barret ni un peu desenvolupat: tot el bolet és un cos globós unit al substrat per la base. Mira’n la superfície: de jove és llisa i blanca, i després passa a tons ivori i brunencs. No té làmines ni porus a l’exterior, perquè les espores maduren dins d’una massa interior, la gleba. Talla’l de dalt a baix: de jove, la gleba és blanca i densa; després es torna més tova i d’un groc verdós, i finalment bruna i polsegosa, mentre la coberta es fa fràgil.
La mida varia molt, i un exemplar petit no s’identifica només perquè tingui forma de bola. Tampoc no n’hi ha prou amb el color exterior: la superfície llisa, la manca de peu i un interior blanc i homogeni s’han de comprovar junts, i fins i tot així cal una identificació segura.
Identificació responsable
Una bola blanca també pot ser un altre bolet encara immadur. Els exemplars d’amanita encara tancats, com la farinera borda, poden semblar petits pets de llop, i la farinera borda pot causar una intoxicació mortal: fes sempre un tall longitudinal complet i descarta l’exemplar si hi veus el barret, les làmines o el peu en formació. El pet de llop perlat és més petit, en forma de pera, amb una base allargada i agullons que deixen marques en desprendre’s. El pet de llop gros també és més petit que el gegant, té la base ampla i la superfície jove es clivella en plaques piramidals en mosaic en lloc de ser llisa; aquesta fitxa no en recomana el consum perquè les fonts discrepen sobre el seu interès culinari.

És més petit, en forma de pera, amb una base allargada i agullons que deixen marques en desprendre’s.

És més petit que el gegant, té una base ampla i la superfície jove es clivella en plaques piramidals en mosaic en lloc de ser llisa.

Els exemplars d’amanita encara tancats poden semblar petits pets de llop. El tall longitudinal mostra el barret, les làmines i el peu en formació.
Perfil ecològic descriptiu
Aranzadi situa el pet de llop gegant a l’estiu i la tardor, en prats i pastures. La fitxa descriu aquest ambient general, no llocs de recol·lecció.
No hi ha una configuració ecològica quantitativa validada per a aquesta espècie, i per això Bolets no la mostra al mapa de predicció ni en publica un mapa d’hàbitat ni unes condicions actuals. La temporada i el tipus de prat ajuden a situar una troballa, però no confirmen l’espècie.
No hi ha una configuració ecològica quantitativa validada per oferir-ne un mapa d’hàbitat o unes condicions actuals.
Valor gastronòmic i seguretat
Aranzadi el considera comestible de jove, però poc apreciat, i aquesta valoració no és una garantia de seguretat. Només es consumeixen els exemplars joves i ben identificats, amb tot l’interior blanc i homogeni: descarta els que comencen a groguejar i els madurs, i no en colleixis en gespes tractades amb productes químics. Un interior blanc és una condició necessària, però no confirma tot sol l’espècie.
Examina un tall complet de dalt a baix: no hi ha d’haver estructures de barret, làmines ni peu. Retira’n la pell exterior i cuina’l bé, a llesques. Segons l’ACSA, els bolets frescos s’han de guardar a la nevera, entre 1 i 4 °C i evitant la humitat, i s’han de cuinar d’un a tres dies després de collir-los.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, el pet de llop gegant es diu pedo de lobo gigante. El nom científic, Calvatia gigantea, és el mateix en totes les llengües.
Només amb condicions. El consum es limita als exemplars joves, ben identificats, amb tot l’interior blanc i homogeni. Cal descartar els que comencen a groguejar. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Sobretot a l’estiu i a la tardor. El moment exacte depèn de la pluja i de l’altitud de cada any.
Creix en prats i pastures. Aranzadi situa la fructificació a l’estiu i la tardor en prats i pastures.
Sobretot amb el pet de llop perlat (Lycoperdon perlatum), comestible amb condicions: és més petit, en forma de pera, amb una base allargada i agullons que deixen marques en desprendre’s. També amb el pet de llop gros (Lycoperdon utriforme), no recomanat per al consum: és més petit que el gegant, té una base ampla i la superfície jove es clivella en plaques piramidals en mosaic en lloc de ser llisa.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències