Lactifluus volemus
Lleterola roja o sastre
Acostuma a tenir les làmines més denses i una olor intensa que recorda crustacis o arengades; el nom popular se superposa segons la font.
Tots els bolets
Lactifluus rugatus
Lleterola roja
Lactifluus rugatus · foto de Andrea Monsalve
CC BY 4.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsLa lleterola roja (Lactifluus rugatus), en castellà níscalo arrugado, és un bolet comestible que surt a final d’estiu i a la tardor en alzinars i suredes. Lleterola mediterrània de barret vermell rajola i arrugat, pròpia d’alzinars i suredes. També s’anomena lleterola vera; lleterola roja pot designar altres espècies.
Altres noms catalans: lleterola vera, lleterola vermella · En castellà: níscalo arrugado
HàbitatAlzinars i suredes i 1 més
MidaBarret de 4–12 cm
TemporadaFinal d’estiu i tardor
IdentificacióAlta; el nom i l’aspecte se solapen amb altres lleteroles
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Com reconèixer la lleterola roja
La lleterola roja, també anomenada lleterola vera, té un barret de 4 a 12 cm, convex i umbilicat de jove i després aplanat o enfonsat, sovint irregular i lobulat. La superfície és seca, mat, finament vellutada i marcada per arrugues, de color taronja a vermell rajola. Gira’l: les làmines són clares, relativament espaiades i fràgils, amb laminetes intercalades, i quan es fereixen deixen sortir làtex blanc abundant. El peu és robust, cilíndric, del color del barret o una mica més clar, ple de jove i més buit o fràgil amb l’edat. La carn és blanca i ferma de jove, i en tallar-la pot prendre lentament tons rosats, sobretot on el làtex toca les làmines. Segons les fonts catalanes, l’olor és feble o absent.
La forma del barret pot ser molt irregular, i el nom popular canvia d’un territori a un altre. Per això, cal separar-la de les altres lleteroles amb més d’un tret: el barret arrugat, les làmines espaiades, el làtex blanc abundant i l’olor poc marcada s’han de comprovar junts.
- Barret
- Convex i umbilicat de jove, després aplanat o enfonsat, sovint irregular i lobulat. La superfície és seca, mat, finament vellutada i marcada per arrugues, de color taronja a vermell rajola.
- Himeni
- Làmines clares, relativament espaiades i fràgils, amb laminetes intercalades. En ferir-se deixen sortir làtex blanc abundant.
- Peu
- Robust, cilíndric i del color del barret o una mica més clar; ple de jove i més buit o fràgil amb l’edat.
- Carn i tacte
- Blanca i ferma de jove. Pot prendre tons rosats lentament després del tall, especialment on el làtex toca les làmines. Barret eixut i finament vellutat; carn ferma però progressivament fràgil.
- Olor
- Feble o absent segons les fonts catalanes, a diferència de l’olor intensa atribuïda a Lactifluus volemus.
- Color
- Taronja viu, vermell rajola i crema a les làmines.
- Variació
- La forma del barret pot ser molt irregular i el nom popular canvia territorialment. Cal separar-la de Lactifluus volemus amb més d’un tret.
Identificació responsable
Amb què es pot confondre la lleterola roja
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Lleterola roja, lleterola vera o sastre: a quina espècie es refereix el nom
El nom lleterola roja no és unívoc: també s’aplica a Lactifluus volemus, que algunes fonts anomenen sastre. Aquesta acostuma a tenir les làmines més denses i una olor intensa que recorda crustacis o arengades. També és comestible, però són espècies diferents, i no pots decidir pel nom: confirma que la guia, la fotografia i l’exemplar es refereixen a Lactifluus rugatus. El pinetell bord (Lactarius chrysorrheus) no és apte per al consum: el seu làtex blanc es torna ràpidament groc sofre i el barret sol ser més pàl·lid i zonat. No tastis mai el làtex per identificar una lleterola.
Lactarius chrysorrheus
Pinetell bord
El seu làtex blanc vira ràpidament a groc sofre i el barret sol ser més pàl·lid i zonat.
Perfil ecològic descriptiu
On trobar lleteroles i quan surten
La lleterola roja surt al final de l’estiu i a la tardor. Les fonts catalanes la descriuen com una lleterola pròpia dels alzinars i les suredes, i també es troba en matollars mediterranis amb estepes; la literatura científica en confirma el caràcter mediterrani.
Aquesta descripció general no permet fer-ne una predicció local: no es publiquen altituds, respostes a la pluja ni calendaris mensuals quantificats. Per això, Bolets no mostra aquesta espècie al mapa de predicció, i l’alzinar o la sureda ajuden a descriure una troballa, però no confirmen l’espècie.
- Hàbitat principal
- Alzinars i suredes i Matollars mediterranis amb estepes
- Temporada
- Final d’estiu i tardorPeríode general documentat a les fonts
Aquesta descripció general no sosté una predicció local. No es publiquen altituds, respostes a la pluja ni calendaris mensuals quantificats.
Valor gastronòmic i seguretat
La lleterola roja a la cuina
Les fonts catalanes la consideren comestible i apreciada, amb un gust suau i una carn ferma de jove que es fa més fràgil amb la maduresa. Tot i això, el solapament de noms i la semblança amb altres lleteroles exigeixen una identificació experta, i el sabor no serveix com a prova de camp. Fes-la servir en preparacions cuinades, només amb exemplars joves, sans i confirmats, i descarta els vells, deteriorats o de determinació dubtosa.
Confirma el nom científic i descarta els exemplars que no encaixin amb tots els trets. Neteja-la i cuina-la completament: la cocció no corregeix una identificació errònia. Guarda-la a la nevera, entre 1 i 4 °C i evitant la humitat, com recomana l’ACSA, i cuina-la tan aviat com puguis, d’un a tres dies després de collir-la.
- Sabor i aroma
- Les fonts la descriuen amb gust suau; el sabor no s’ha d’utilitzar com a prova de camp.
- Textura
- Carn ferma de jove, més fràgil amb la maduresa.
- On funciona millor
- Abans de menjar
- Confirmeu el nom científic i descarteu els exemplars que no encaixin amb tots els trets.
- Netegeu-la i cuineu-la completament; la cocció no corregeix una identificació errònia.
- Com conservar-lo
- Conserveu-la refrigerada i cuineu-la tan aviat com sigui possible.
Noms
Noms de la lleterola roja en català i castellà
- Català
- Lleterola roja · lleterola vera · lleterola vermella
- Castellà
- Níscalo arrugado
- Nom científic
- Lactifluus rugatus
Preguntes freqüents
Preguntes sobre la lleterola roja
Com es diu la lleterola roja en castellà?
En castellà, la lleterola roja es diu níscalo arrugado. El nom científic, Lactifluus rugatus, és el mateix en totes les llengües.
La lleterola roja és comestible?
Sí: és un bolet comestible. Pot tenir interès culinari quan la identificació és segura. Aquesta fitxa prioritza la distinció taxonòmica i no proposa tastar el làtex com a prova. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Quan surt la lleterola roja?
Sobretot a final d’estiu i a la tardor. El moment exacte depèn de la pluja i de l’altitud de cada any.
On creix la lleterola roja?
Creix en alzinars i suredes. Les fonts catalanes la descriuen com una lleterola pròpia dels alzinars i les suredes.
Amb què es pot confondre la lleterola roja?
Sobretot amb la lleterola roja o sastre (Lactifluus volemus), comestible: acostuma a tenir les làmines més denses i una olor intensa que recorda crustacis o arengades; el nom popular se superposa segons la font. També amb el pinetell bord (Lactarius chrysorrheus), no comestible: el seu làtex blanc vira ràpidament a groc sofre i el barret sol ser més pàl·lid i zonat.
Per guardar i compartir
Targeta de camp de la lleterola roja
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències