Hygrophorus cossus
Llenega pudent
Més carnosa i amb una olor forta, àcida o de pell de mandarina; la separació pot exigir proves químiques.
Tots els bolets
Hygrophorus eburneus
Llenega blanca
Hygrophorus eburneus · foto de Holger Krisp
CC BY 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsLa llenega blanca (Hygrophorus eburneus), en castellà higróforo marfileño o babosa blanca, és un bolet comestible que surt a la tardor en fagedes, rouredes i boscos de planifolis, entre 400 i 1.700 m d’altitud. Higròfor blanc o de vori, molt viscós amb humitat, propi sobretot de fagedes.
Altres noms catalans: mocosa blanca, llenegall blanc · En castellà: higróforo marfileño, babosa blanca, llanega marfil
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Com reconèixer la llenega blanca
La llenega blanca és un bolet blanc i relliscós. El barret fa de 3 a 8 cm, és convex o planoconvex, sovint amb un bony poc marcat, de color blanc d’ivori, molt viscós, i de jove té el marge enrotllat cap endins. Gira’l: les làmines són blanques, gruixudes, ceroses, espaiades i baixen pel peu. El peu és blanc, ferm i una mica viscós, excepte la part alta, que és seca i com empolsinada, i sovint s’estreny cap a la base. La carn és blanca i no canvia de color. L’olor és variable, de feble a cerosa o lleugerament aromàtica, i no serveix per identificar-la.
En temps sec perd viscositat, i els exemplars madurs poden groguejar. El blanc no és cap garantia, perquè hi ha amanites blanques mortals: comprova en cada exemplar que les làmines siguin ceroses i baixin pel peu i que no hi hagi anell ni volva a la base. Amb un sol tret no n’hi ha prou.
- Barret
- Convex a planoconvex, sovint amb umbó baix; blanc de vori, molt viscós, amb el marge inicialment involut.
- Himeni
- Làmines blanques, gruixudes, ceroses, espaiades i decurrents.
- Peu
- Blanc, ferm i viscoset, excepte l’àpex sec i pruïnós; sovint s’afua cap a la base.
- Carn i tacte
- Blanca i immutable. Molt relliscosa amb humitat; carn ferma.
- Olor
- Variable, feble a cerosa o lleugerament aromàtica; no és suficient per identificar-la.
- Color
- Blanc pur a vori, amb tons palla en exemplars vells.
- Variació
- La viscositat disminueix en temps sec i els exemplars madurs poden groguejar.
Identificació responsable
Amb què es pot confondre la llenega blanca
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Llenega blanca, llenega negra i amanites blanques
La confusió més greu és amb la farinera pudent (Amanita virosa), potencialment mortal: té les làmines lliures, anell i volva a la base, i no té les làmines ceroses que baixen pel peu d’una llenega. La llenega pudent (Hygrophorus cossus) és més carnosa i fa una olor forta, àcida o de pell de mandarina; no es considera perillosament tòxica, però és poc apreciada i distingir-la pot exigir proves químiques. Tampoc no s’ha de confondre amb la llenega negra (Hygrophorus latitabundus), una altra espècie, de barret gris bru, que creix en pinedes. Un bolet blanc exigeix prudència extrema: si no compleix tots els trets, no l’has de menjar.
Amanita virosa
Farinera pudent
Té làmines lliures, anell i volva basal; no presenta les làmines ceroses i decurrents d’un Hygrophorus.
Perfil ecològic
On trobar llenegues blanques i quan surten
Les llenegues blanques surten de setembre a desembre, amb el pic a l’octubre, i el novembre encara és un bon mes. Són bolets sobretot de fageda, i també de rouredes i altres boscos de planifolis, entre 400 i 1.700 metres. Busquen obagues i orientacions fresques, l’interior i les vores humides de les fagedes, i un sòl ric en humus, sovint amb molsa, humit però ben drenat.
El perfil de l’espècie encaixa amb boscos dels Pirineus, el Prepirineu, la Catalunya Central, l’Empordà, el Montseny, els Ports i els sistemes interiors. L’arbre al qual s’associen més clarament és el faig, i, com que les fagedes catalanes ocupen substrats diversos, accepten sòls de lleugerament àcids a calcaris. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Necessiten pluges de tardor sostingudes que mantinguin humides la fullaraca i el sòl de la fageda, i surten dies o setmanes després, segons la temperatura del sòl, amb un ambient fresc, entre 7 i 16 °C. La sequera i el vent sec, que les assequen i els fan perdre la viscositat, n’aturen la sortida, i les gelades persistents tanquen la temporada.
- Hàbitat principal
- Fagedes, rouredes i boscos de planifolis
- Altitud
- 400–1700 mInterior i vores humides de fageda
- Orientació
- Obagues i orientacions fresques
- Sòl
- Subàcida a alcalina · franca a francoargilosa · bo
- Temperatura
- 7–16 °C · humitat alta
- Després de ploure
- Amb uns 50 mm caiguts entre 8 i 21 dies abans comença a sortir; amb 95 mm, surt amb força.
- Què ho pot frenar
- Sequera, vent sec o gelada persistent
Activitat potencial
possiblemoderadabonapicMes emmarcat: mes actual
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1700 m va uns 20 dies avançat i a 400 m uns 20 dies endarrerit respecte als 1050 m.
Més detall de l’hàbitat, el sòl i el clima
- Arbres associats
- Fagus sylvatica, Quercus petraea i Quercus pubescens
- Humitat del sòl
- Humida però drenada
- Substrat
- Sovint calcari o ric en bases, però no exclusivament
- Ombra
- Mitjana a alta
- Sequera
- Molt desfavorable
- Vent
- El vent sec elimina la viscositat i desseca el carpòfor
- Humitat prèvia
- Molt important
- Temperatura després
- Fresca
El faig és l’associació europea millor sostinguda; el rang de pH és ampli perquè les fagedes catalanes ocupen substrats diversos.
Bosc i territori
Mapa d’hàbitat de la llenega blanca a Catalunya
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa de la llenega blanca avuiTipus de bosc400–1700 mSubàcida a alcalinaDades de bosc, altitud i sòlObservacions històriques agrupades per zona
Valor gastronòmic i seguretat
La llenega blanca a la cuina
La llenega blanca té un gust suau i discret, i interessa més per la textura, carnosa, llisa i mucilaginosa quan és humida, que no pas per l’aroma. El consens micològic català la compta entre els bons comestibles. S’aprofita en guisats, saltats i sopes.
Neteja-la o treu-li el mucílag de la superfície. Abans de cuinar-la, torna a comprovar cada exemplar: que les làmines baixin pel peu i que no tingui anell ni volva, perquè una amanita blanca no és una llenega. Després, cou-la del tot.
És millor menjar-la fresca: l’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Si en vols guardar més temps, congela-la un cop cuinada.
- Sabor i aroma
- Suau i discret.
- Textura
- Carnosa, llisa i mucilaginosa en humit.
- On funciona millor
- Abans de menjar
- Netegeu o retireu el mucílag superficial.
- Comproveu la inserció de les làmines i l’absència de volva i anell.
- Cuineu-la completament.
- Com conservar-lo
- Cuinada i congelada
- Consum fresc
Noms
Noms de la llenega blanca en català i castellà
- Català
- Llenega blanca · mocosa blanca · llenegall blanc
- Castellà
- Higróforo marfileño · babosa blanca · llanega marfil
- Nom científic
- Hygrophorus eburneus
Preguntes freqüents
Preguntes sobre la llenega blanca
Com es diu la llenega blanca en castellà?
En castellà, la llenega blanca es diu higróforo marfileño; també se’n diu babosa blanca i llanega marfil. El nom científic, Hygrophorus eburneus, és el mateix en totes les llengües.
La llenega blanca és comestible?
Sí: és un bolet comestible. Llenega blanca suau, més interessant per la textura que no pas per un aroma intens. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Quan surt la llenega blanca?
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer del setembre al desembre segons l’altitud i la pluja.
On creix la llenega blanca?
Creix en fagedes, rouredes i boscos de planifolis, entre 400 i 1.700 m d’altitud, sobretot en sòl subàcid a alcalí, sovint ric en bases.
Amb què es pot confondre la llenega blanca?
Sobretot amb la llenega pudent (Hygrophorus cossus), no recomanat per al consum: més carnosa i amb una olor forta, àcida o de pell de mandarina; la separació pot exigir proves químiques. També amb la farinera pudent (Amanita virosa), molt tòxic: té làmines lliures, anell i volva basal; no presenta les làmines ceroses i decurrents d’un Hygrophorus.
Per guardar i compartir
Targeta de camp de la llenega blanca
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències