
Llenega blanca
Té làmines ceroses i decurrents, superfície molt viscosa i no presenta anell ni volva.
Amanita virosa
Amanita virosa · foto de Fallaner
CC BY 4.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsLa farinera pudent (Amanita virosa), en castellà amanita maloliente o cicuta fétida, és un bolet molt tòxic que surt a la tardor en fagedes, boscos de coníferes i boscos humits, entre 600 i 2.000 m d’altitud. Amanita completament blanca de boscos frescos, potencialment mortal per les amatoxines.
En castellà: amanita maloliente, cicuta fétida, oronja cheposa, oronja fétida
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Identificació responsable

Té làmines ceroses i decurrents, superfície molt viscosa i no presenta anell ni volva.

Les làmines passen del rosa al bru xocolata i la base del peu no té volva.
Perfil ecològic
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 2000 m va uns 21 dies avançat i a 600 m uns 21 dies endarrerit respecte als 1300 m.
És poc freqüent i la delimitació respecte d’altres amanites blanques pot requerir microscòpia.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa de la farinera pudent avuiValor gastronòmic i seguretat
Sense usos culinaris recomanats. La farinera pudent combina làmines blanques, anell i una volva en sac que pot quedar enterrada.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, la farinera pudent es diu amanita maloliente; també se’n diu cicuta fétida, oronja cheposa i oronja fétida. El nom científic, Amanita virosa, és el mateix en totes les llengües.
No: és un bolet molt tòxic. La farinera pudent combina làmines blanques, anell i una volva en sac que pot quedar enterrada.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser al setembre i pot aparèixer del juliol al novembre segons l’altitud i la pluja.
Creix en fagedes, boscos de coníferes i boscos humits, entre 600 i 2.000 m d’altitud, sobretot en sòl àcid.
Sobretot amb la llenega blanca (Hygrophorus eburneus), comestible: té làmines ceroses i decurrents, superfície molt viscosa i no presenta anell ni volva. També amb el camperol (Agaricus campestris), comestible: les làmines passen del rosa al bru xocolata i la base del peu no té volva.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències