Bolet de tinta gris
Té barret gris i llis o finament fibril·lós, sense les grans escates blanques del bolet de tinta.
Coprinus comatus
Coprinus comatus · foto de Lukas from London, England
CC BY-SA 2.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl bolet de tinta (Coprinus comatus), en castellà barbuda o coprino barbudo, és un bolet comestible que surt a la tardor en prats, gespes i vores de camí, fins a 2.000 m d’altitud. Bolet blanc i pelut de prats i sòls remoguts, comestible només molt jove abans que les làmines comencin a ennegrir-se.
Altres noms catalans: pixacà barbut, coprí pelut · En castellà: barbuda, coprino barbudo
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
El bolet de tinta és alt, blanc i pelut. El barret fa de 4 a 15 cm d’alt, és cilíndric o ovoide, blanc i cobert d’escates aixecades, amb el centre ocraci. Mira les làmines: són lliures, primer blanques, després rosades i finalment negres, i es desfan en un líquid negre. El peu és alt, blanc, buit i fràgil, amb un anell mòbil o que desapareix aviat. La carn és blanca i prima, i l’olor és suau de jove i desagradable quan es descompon.
El barret s’obre i es desfà des del marge, i el pas de blanc a negre pot ser qüestió de poques hores: en un mateix grup hi pot haver exemplars aprofitables i d’altres que ja no ho són. Comprova tots els trets en cada exemplar; el color blanc o les escates, tots sols, no són prou.
Identificació responsable
El bolet de tinta només s’aprofita molt jove, amb el barret blanc i tancat i les làmines completament blanques: descarta qualsevol exemplar amb zones rosades o negres o que hagi començat a liquar-se. El bolet de tinta gris (Coprinopsis atramentaria) té el barret gris i llis o finament fibril·lós, sense les grans escates blanques; només és comestible amb condicions, perquè pot causar una reacció intensa si es combina amb alcohol. L’apagallums tòxic (Chlorophyllum brunneum) té un barret ample amb escates brunes i un anell gruixut, no es desfà en tinta negra i pot provocar una intoxicació gastrointestinal. Cap d’aquests trets, per ell mateix, no n’assegura la identificació.
Té barret gris i llis o finament fibril·lós, sense les grans escates blanques del bolet de tinta.
Té un barret ample amb escates brunes, anell gruixut i no es liqua en tinta negra.
Perfil ecològic
Els bolets de tinta tenen dues temporades. A la primavera poden sortir de març a juny, amb el millor moment al maig, i a la tardor tornen al setembre, tenen el pic a l’octubre i poden durar fins al desembre. No depenen de cap arbre: creixen en prats, gespes, vores de camí, cunetes, parcs, horts i terrenys remoguts, en sòls rics en nutrients i matèria orgànica, des del nivell del mar fins a 2.000 metres.
Com que segueixen els sòls herbosos i remoguts més que no pas el bosc, el perfil de l’espècie encaixa amb gairebé tot el país: els Pirineus i el Prepirineu, la Catalunya Central, l’Empordà, el Montseny, les serralades costeres i prelitorals, els Ports i els sistemes interiors. El reg, la terra remoguda i la gestió dels parcs fan que en surtin en llocs que el mapa no pot preveure bé. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Surten poc després de ploure, entre uns quants dies i una setmana després, quan l’aigua ha humitejat la capa superficial del sòl i les temperatures són fresques o suaus, entre 7 i 20 °C. La sequera, el sol intens i les gelades n’interrompen la sortida.
Pot aparèixer de manera irregular, i les pinedes joves no sempre es distingeixen bé al mapa.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa del bolet de tinta avuiValor gastronòmic i seguretat
El bolet de tinta té un gust suau, delicat i lleugerament vegetal, i una carn tendra i sucosa de molt jove que es liqua en madurar. És un bon comestible mentre el barret és completament blanc i ferm, però es fa malbé molt de pressa. Queda bé saltat al moment, en truites i en sopes suaus.
Accepta només exemplars blancs, tancats i sense cap zona rosada o negra, neteja’ls ràpidament i cuina’ls el mateix dia. No en cullis en zones contaminades ni als vorals de les carreteres.
Aquí no serveix el termini general de l’ACSA, que recomana cuinar els bolets d’un a tres dies després de collir-los: el bolet de tinta s’ha de menjar de seguida. Si en vols guardar, cou-los breument abans de congelar-los.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, el bolet de tinta es diu barbuda; també se’n diu coprino barbudo. El nom científic, Coprinus comatus, és el mateix en totes les llengües.
Sí: és un bolet comestible. Bolet de tinta delicat que s’ha de cuinar poc després de collir-lo i abans que les làmines s’enfosqueixin. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer del març al juny segons l’altitud i la pluja.
Creix en prats, gespes, vores de camí i horts i sòls remoguts, fins a 2.000 m d’altitud, sobretot en sòl neutre a alcalí, ric en nutrients.
Sobretot amb el bolet de tinta gris (Coprinopsis atramentaria), comestible amb condicions: té barret gris i llis o finament fibril·lós, sense les grans escates blanques del bolet de tinta. També amb l’apagallums tòxic (Chlorophyllum brunneum), tòxic: té un barret ample amb escates brunes, anell gruixut i no es liqua en tinta negra.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències