Tots els bolets

Coprinus comatus

Bolet de tinta

El bolet de tinta (Coprinus comatus), en castellà barbuda o coprino barbudo, és un bolet comestible que surt a la tardor en prats, gespes i vores de camí, fins a 2.000 m d’altitud. Bolet blanc i pelut de prats i sòls remoguts, comestible només molt jove abans que les làmines comencin a ennegrir-se.

Altres noms catalans: pixacà barbut, coprí pelut · En castellà: barbuda, coprino barbudo

Altitud0–2000 m
TemporadaPic oct.
IdentificacióModerada

Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.

Lectura de camp

Com reconèixer el bolet de tinta

Parts d’un bolet

Trets clauBarret cilíndric i pelutDeliqüescència negraLàmines blanques a negresSòls herbosos o remoguts

El bolet de tinta és alt, blanc i pelut. El barret fa de 4 a 15 cm d’alt, és cilíndric o ovoide, blanc i cobert d’escates aixecades, amb el centre ocraci. Mira les làmines: són lliures, primer blanques, després rosades i finalment negres, i es desfan en un líquid negre. El peu és alt, blanc, buit i fràgil, amb un anell mòbil o que desapareix aviat. La carn és blanca i prima, i l’olor és suau de jove i desagradable quan es descompon.

El barret s’obre i es desfà des del marge, i el pas de blanc a negre pot ser qüestió de poques hores: en un mateix grup hi pot haver exemplars aprofitables i d’altres que ja no ho són. Comprova tots els trets en cada exemplar; el color blanc o les escates, tots sols, no són prou.

Barret
Cilíndric o ovoide, blanc, cobert d’escates aixecades, amb el centre ocraci; s’obre i es liqua des del marge.
Himeni
Làmines lliures, primer blanques, després rosades i finalment negres i deliqüescents.
Peu
Alt, blanc, buit, fràgil i amb un anell mòbil o fugaç.
Carn i tacte
Blanca i prima, ennegrint-se ràpidament amb la maduresa. Tendra de jove i líquida en madurar.
Olor
Suau de jove, desagradable en descompondre’s.
Color
Blanc, crema, rosa i negre tinta.
Variació
El canvi de blanc a negre pot passar en poques hores; no s’han d’aprofitar exemplars amb làmines rosades o negres.

Identificació responsable

Amb què es pot confondre el bolet de tinta

Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.

Bolet de tinta: quan deixa de ser comestible

El bolet de tinta només s’aprofita molt jove, amb el barret blanc i tancat i les làmines completament blanques: descarta qualsevol exemplar amb zones rosades o negres o que hagi començat a liquar-se. El bolet de tinta gris (Coprinopsis atramentaria) té el barret gris i llis o finament fibril·lós, sense les grans escates blanques; només és comestible amb condicions, perquè pot causar una reacció intensa si es combina amb alcohol. L’apagallums tòxic (Chlorophyllum brunneum) té un barret ample amb escates brunes i un anell gruixut, no es desfà en tinta negra i pot provocar una intoxicació gastrointestinal. Cap d’aquests trets, per ell mateix, no n’assegura la identificació.

Coprinopsis atramentaria

Bolet de tinta gris

Té barret gris i llis o finament fibril·lós, sense les grans escates blanques del bolet de tinta.

Chlorophyllum brunneum

Apagallums tòxic

Té un barret ample amb escates brunes, anell gruixut i no es liqua en tinta negra.

Perfil ecològic

On trobar bolets de tinta i quan surten

Els bolets de tinta tenen dues temporades. A la primavera poden sortir de març a juny, amb el millor moment al maig, i a la tardor tornen al setembre, tenen el pic a l’octubre i poden durar fins al desembre. No depenen de cap arbre: creixen en prats, gespes, vores de camí, cunetes, parcs, horts i terrenys remoguts, en sòls rics en nutrients i matèria orgànica, des del nivell del mar fins a 2.000 metres.

Com que segueixen els sòls herbosos i remoguts més que no pas el bosc, el perfil de l’espècie encaixa amb gairebé tot el país: els Pirineus i el Prepirineu, la Catalunya Central, l’Empordà, el Montseny, les serralades costeres i prelitorals, els Ports i els sistemes interiors. El reg, la terra remoguda i la gestió dels parcs fan que en surtin en llocs que el mapa no pot preveure bé. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.

Surten poc després de ploure, entre uns quants dies i una setmana després, quan l’aigua ha humitejat la capa superficial del sòl i les temperatures són fresques o suaus, entre 7 i 20 °C. La sequera, el sol intens i les gelades n’interrompen la sortida.

Hàbitat principal
Prats, gespes, vores de camí i horts i sòls remoguts
Altitud
0–2000 mPrats, parcs, cunetes, horts i terrenys alterats
Orientació
Variable
Sòl
Neutra a alcalina · franca a francoargilosa · bo
Temperatura
7–20 °C · humitat moderada a alta
Després de ploure
Amb uns 50 mm en els últims 14 dies comença a sortir; amb 95 mm, surt amb força.
Què ho pot frenar
Sequera, sol intens o gelada
Activitat potencial
possiblemoderadabonapicMes emmarcat: mes actual
Més detall de l’hàbitat, el sòl i el clima
Humitat del sòl
Mitjana després de pluja
Substrat
Sòl ric en nutrients
Ombra
Baixa
Sequera
Interromp la fructificació
Vent
Dessecant
Humitat prèvia
Moderadament important
Temperatura després
Fresca a suau

Pot aparèixer de manera irregular, i les pinedes joves no sempre es distingeixen bé al mapa.

Bosc i territori

Mapa d’hàbitat del bolet de tinta a Catalunya

És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.

Mapa del bolet de tinta avui
El mapa es carregarà quan t’hi acostis…
Tipus de bosc0–2000 mNeutra a alcalinaDades de bosc, altitud i sòlObservacions històriques agrupades per zona

Valor gastronòmic i seguretat

El bolet de tinta a la cuina

Molt bo

Per què aquesta nota? És un bon comestible quan el barret és completament blanc i ferm, però es degrada amb una rapidesa extrema.

El bolet de tinta té un gust suau, delicat i lleugerament vegetal, i una carn tendra i sucosa de molt jove que es liqua en madurar. És un bon comestible mentre el barret és completament blanc i ferm, però es fa malbé molt de pressa. Queda bé saltat al moment, en truites i en sopes suaus.

Accepta només exemplars blancs, tancats i sense cap zona rosada o negra, neteja’ls ràpidament i cuina’ls el mateix dia. No en cullis en zones contaminades ni als vorals de les carreteres.

Aquí no serveix el termini general de l’ACSA, que recomana cuinar els bolets d’un a tres dies després de collir-los: el bolet de tinta s’ha de menjar de seguida. Si en vols guardar, cou-los breument abans de congelar-los.

Sabor i aroma
Suau i delicat, lleugerament vegetal.
Textura
Tendra i sucosa de molt jove; es liqua en madurar.
On funciona millor
Saltat immediatTruitesSopes suaus
Abans de menjar
  1. Accepteu només exemplars blancs, tancats i sense cap zona rosada o negra.
  2. Netegeu-los ràpidament.
  3. Cuineu-los el mateix dia.
Com conservar-lo
  • Consum immediat
  • Congelat només després d’una cocció breu
Guia per conservar i congelar bolets amb seguretat

Noms

Noms del bolet de tinta en català i castellà

Català
Bolet de tinta · pixacà barbut · coprí pelut
Castellà
Barbuda · coprino barbudo
Nom científic
Coprinus comatus

Preguntes freqüents

Preguntes sobre el bolet de tinta

Com es diu el bolet de tinta en castellà?

En castellà, el bolet de tinta es diu barbuda; també se’n diu coprino barbudo. El nom científic, Coprinus comatus, és el mateix en totes les llengües.

El bolet de tinta és comestible?

Sí: és un bolet comestible. Bolet de tinta delicat que s’ha de cuinar poc després de collir-lo i abans que les làmines s’enfosqueixin. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.

Quan surt el bolet de tinta?

Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer del març al juny segons l’altitud i la pluja.

On creix el bolet de tinta?

Creix en prats, gespes, vores de camí i horts i sòls remoguts, fins a 2.000 m d’altitud, sobretot en sòl neutre a alcalí, ric en nutrients.

Amb què es pot confondre el bolet de tinta?

Sobretot amb el bolet de tinta gris (Coprinopsis atramentaria), comestible amb condicions: té barret gris i llis o finament fibril·lós, sense les grans escates blanques del bolet de tinta. També amb l’apagallums tòxic (Chlorophyllum brunneum), tòxic: té un barret ample amb escates brunes, anell gruixut i no es liqua en tinta negra.

Per guardar i compartir

Targeta de camp del bolet de tinta

Targeta de camp del Bolet de tinta amb il·lustracions, comestibilitat, trets d’identificació, temporada, hàbitat i advertiment de seguretat.

Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.

És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.

Referències

Fonts i autoria