Mocosa de surera
Més associada a alzinars o suredes i amb tonalitats diferents.
Hygrophorus latitabundus
Hygrophorus latitabundus · foto de Paffka
CC BY-SA 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsLa llenega (Hygrophorus latitabundus), en castellà llanega negra o babosa negra, és un bolet comestible que surt a la tardor en pinedes calcàries i pinedes mixtes, entre 200 i 1.500 m d’altitud. Bolet gran i viscoset de pinedes calcàries, de barret bru grisós i peu clar.
Altres noms catalans: llenega negra · En castellà: llanega negra, babosa negra, higróforo gris
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
La llenega negra és un bolet robust i enganxós. El barret fa de 5 a 15 cm, és gris bru, primer convex i després estès, i amb la humitat es cobreix d’una capa viscosa abundant. Gira’l: les làmines són blanques i gruixudes, i baixen pel peu. El peu és clar, robust i sovint també viscós. La carn és blanca i ferma, i l’olor és suau.
En temps sec perd la viscositat i pot semblar més apagada; per això el tacte no sempre ajuda. Fixa’t en la combinació de làmines gruixudes que baixen pel peu, carn ferma i pineda sobre sòl calcari.
Identificació responsable
La llenega negra (Hygrophorus latitabundus) també s’anomena mocosa negra, i en castellà, llanega negra o babosa negra. No és la llenega blanca (Hygrophorus eburneus), que és una altra espècie. Amb la humitat, la llenega negra es torna molt viscosa: és un tret normal de l’espècie, no un senyal que estigui malmesa. El nom no identifica cap exemplar; cal comprovar tots els trets.
Més associada a alzinars o suredes i amb tonalitats diferents.
Perfil ecològic
Les llenegues negres surten d’octubre a gener, amb el pic al novembre. Són bolets de pineda sobre sòl calcari: de pinassa, pi blanc i pi roig, entre 200 i 1.500 metres, amb un sòl fresc i ben drenat que conserva la humitat de fons entre pluja i pluja.
El Solsonès n’és el paisatge típic. Les pinedes de pi roig i pinassa cobreixen la comarca des de l’altiplà central fins a la vall de Lord, i a Sant Llorenç de Morunys la llenega negra és un dels bolets més apreciats de la cuina local. Fora del Solsonès, el perfil de l’espècie també encaixa amb pinedes calcàries del Prepirineu, la Catalunya central, les serralades prelitorals i els Ports. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Aguanten el fred moderat millor que altres espècies: a la vall de Lord i a l’altiplà duren fins al novembre o el desembre si no hi ha gelades persistents. En canvi, necessiten pluges de tardor generoses abans de sortir, i el vent que asseca la pineda les perjudica.
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1500 m va uns 20 dies avançat i a 200 m uns 20 dies endarrerit respecte als 850 m.
Fructificació variable en sòls calcaris.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa de la llenega avuiGuies territorials
Valor gastronòmic i seguretat
La llenega negra és un dels bolets més valorats a taula: el consens micològic català la considera un comestible excel·lent. Té un gust suau i lleugerament dolç, és carnosa i sucosa, i és sobretot un bolet de guisat: estofats, arrossos i saltats, amb una tradició especial a la Catalunya central.
La capa viscosa del barret pot resultar amarga o indigesta. La guia de Canal Aliments indica que es pot pelar i que el moc del peu es renta sense amarar la carn. Pelar-la no corregeix una identificació dubtosa: primer confirma l’espècie i després cou-la completament.
Per conservar-les, cuina les llenegues abans de congelar-les o fes-les en escabetx i guarda-les a la nevera. No guardis exemplars passats.
Noms
Preguntes freqüents
En aquesta fitxa, llenega i llenega negra designen Hygrophorus latitabundus, també coneguda com a mocosa negra. És un bolet robust i molt viscós de pinedes, especialment sobre sòls calcaris; el nom popular per si sol no és suficient per identificar un exemplar.
La guia de Canal Aliments indica que la pell viscosa del barret pot resultar amarga o indigesta i que es pot retirar, juntament amb el moc del peu. Aquesta preparació no corregeix una identificació dubtosa: primer cal confirmar l’espècie i després cuinar-la completament.
En castellà, la llenega es diu llanega negra; també se’n diu babosa negra i higróforo gris. El nom científic, Hygrophorus latitabundus, és el mateix en totes les llengües.
Sí: és un bolet comestible. Llenega carnosa i molt apreciada en guisats, especialment a la Catalunya central. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser al novembre i pot aparèixer de l’octubre al gener segons l’altitud i la pluja.
Creix en pinedes calcàries i pinedes mixtes, entre 200 i 1.500 m d’altitud, sobretot en sòl neutre a alcalí.
Sobretot amb la mocosa de surera (Hygrophorus persoonii), comestible: més associada a alzinars o suredes i amb tonalitats diferents.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències