
Molleric
Té un anell membranós ben desenvolupat al peu i barret habitualment més fosc.
Suillus granulatus
Suillus granulatus · foto de weed lady (Sylvia)
CC BY-SA 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl molleric granellut (Suillus granulatus), en castellà boleto granulado, és un bolet comestible amb condicions que surt a la tardor en pinedes, pinedes obertes i boscos de coníferes, fins a 2.100 m d’altitud. Molleric de pineda amb barret viscós, porus grocs que exsuden gotes i peu granellut sense anell.
Altres noms catalans: molleric, moixí, pinetell, cabreta · En castellà: boleto granulado
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
El molleric granellut és un molleric de pineda sense anell. El barret fa de 4 a 12 cm; primer és hemisfèric, després convex i finalment estès, de bru groguenc a castany, molt viscós amb humitat i amb una cutícula que es pela. Gira’l: els porus són grocs i petits, i de jove sovint deixen anar gotes blanquinoses o lletoses. Mira el peu: és groc pàl·lid, cilíndric, sense anell i cobert de petits grànuls glandulars a la part alta. La carn és groc pàl·lid, tova i generalment no canvia de color, i l’olor és suau i resinosa.
Les gotes dels porus desapareixen en temps sec o amb l’edat, i els porus s’enfosqueixen; per això, no sempre les veuràs. Comprova alhora que no tingui anell, que el peu sigui granellut i que surti sota pins: un sol tret no l’identifica.
Identificació responsable
El molleric granellut també es coneix com a molleric, moixí, pinetell o cabreta, i en castellà com a boleto granulado, però cap d’aquests noms no identifica un exemplar. El molleric de calceta (Suillus luteus) té un anell membranós ben desenvolupat al peu i el barret habitualment més fosc. El molleric rosat (Suillus collinitus) sovint té fibres radials al barret i la base del peu rosada. Tots tres només són comestibles amb condicions i poden causar molèsties digestives: revisa cada exemplar, pela’ls i cou-los bé.

Té un anell membranós ben desenvolupat al peu i barret habitualment més fosc.
Sovint mostra fibres radials al barret i miceli rosat visible a la base del peu.
Perfil ecològic
Els mollerics granelluts tenen dues temporades. A la tardor surten de setembre a desembre, amb el pic a l’octubre, i el novembre també és un bon mes; a la primavera en poden sortir d’abril a juny, sobretot al maig, i a l’estiu apareixen de manera esporàdica. Creixen sota pi blanc, pi pinyer, pinassa i pi roig, en pinedes obertes, vores i plantacions, especialment amb pins joves, des del nivell del mar fins a 2.100 metres, sobre sòls d’àcids a alcalins, silícics o calcaris, sovint pobres o remoguts.
El perfil de l’espècie encaixa amb pinedes de gairebé tot el país: els Pirineus i el Prepirineu, la Catalunya Central, les serralades costeres i prelitorals, l’Empordà, el Montseny, els Ports i els sistemes interiors. Com que sovint surt en repoblacions joves, que el mapa forestal no sempre recull bé, pot aparèixer en pinedes que el mapa no preveu. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Surten de manera oportunista, entre pocs dies i unes setmanes després d’una pluja efectiva sobre el sòl de pineda, amb temperatures d’entre 9 i 22 °C. Toleren la calidesa si el sòl es manté humit, però la sequera, el vent sec i les gelades n’aturen la sortida.
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 2100 m va uns 32 dies avançat i a 0 m uns 32 dies endarrerit respecte als 1050 m.
La fructificació és oportunista i les repoblacions joves no sempre queden ben representades a la coberta forestal.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa del molleric granellut avuiValor gastronòmic i seguretat
El molleric granellut és un comestible modest i només amb condicions: la cutícula pot resultar laxant o indigesta. Té un gust suau i poc persistent i una carn tendra i esponjosa, que es torna flonja de pressa. S’aprofita en guisats, cremes i barreges de bolets.
Aprofita els exemplars joves. Treu-los completament la cutícula viscosa, i també els porus si són tous o molt madurs. No els mengis mai crus: cou-los del tot i menja’n poca quantitat.
Per menjar-lo fresc, l’ACSA recomana guardar-lo a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-lo d’un a tres dies després de collir-lo. Per conservar-lo més temps, congela’l després de cuinar-lo.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, el molleric granellut es diu boleto granulado. El nom científic, Suillus granulatus, és el mateix en totes les llengües.
Només amb condicions. Molleric abundant de pineda que convé consumir jove, pelat i sempre ben cuit. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer de l’abril al desembre segons l’altitud i la pluja.
Creix en pinedes, pinedes obertes i boscos de coníferes, fins a 2.100 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a alcalí.
Sobretot amb el molleric (Suillus luteus), comestible amb condicions: té un anell membranós ben desenvolupat al peu i barret habitualment més fosc. També amb el molleric rosat (Suillus collinitus), comestible amb condicions: sovint mostra fibres radials al barret i miceli rosat visible a la base del peu.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències