Leccinellum corsicum
Leccí de les estepes
Sol ser més petit i està associat a estepes del gènere Cistus, no principalment a alzines o suredes.
Tots els bolets
Leccinellum lepidum
Cigró
Leccinellum lepidum · foto de Davide Puddu
CC BY 4.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl cigró (Leccinellum lepidum), en castellà boleto agradable, és un bolet comestible que surt a la tardor i a l’hivern en alzinars i suredes. Bolete mediterrani robust de porus grocs i peu cobert de petites esquames, associat a alzines i suredes i conegut també com a alzinenc.
Altres noms catalans: alzinenc, alzinall, modeguí · En castellà: boleto agradable
HàbitatAlzinars i suredes i 1 més
MidaBarret de 5–15 cm
TemporadaTardor i hivern
IdentificacióCal contrastar porus, peu, carn i arbre associat
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Com reconèixer el cigró
El cigró, també anomenat alzinenc, alzinall o modeguí, és un bolet de porus, gruixut, amb un barret de 5 a 15 cm, hemisfèric de jove i després convex o aplanat, de bru groguenc a castany fosc i sovint abonyegat. En temps sec és finament vellutat, i amb humitat es torna untuós o viscós. Gira’l: els tubs i els porus són petits, de color groc viu, després més verdosos o ocres, i s’enfosqueixen lentament quan els prems. El peu és groguenc, robust i curt de jove i després més allargat, cobert de petites granulacions o esquames que s’enfosqueixen. Talla’l: la carn és compacta i groguenca, i pot tornar-se lentament rosada, després gris violàcia i finalment gris fosca.
El barret es pot enfosquir molt i la reacció de la carn és lenta: espera i observa el conjunt, sense confiar només en el primer color del tall. Els porus grocs, el peu esquamós, el canvi de la carn i l’arbre s’han de comprovar junts, perquè els bolets de porus també inclouen espècies no comestibles o tòxiques.
- Barret
- Hemisfèric de jove i després convex o aplanat, de bru groguenc a castany fosc. És finament vellutat en sec i untuós o viscós amb humitat; pot tenir una superfície abonyegada.
- Himeni
- Tubs i porus petits de color groc viu, després més verdosos o ocres. S’enfosqueixen lentament amb la pressió.
- Peu
- Robust i curt de jove, després més allargat, groguenc i cobert de petites granulacions o esquames que s’enfosqueixen.
- Carn i tacte
- Compacta i groguenca. Al tall pot virar lentament a rosat, gris violaci i finalment gris fosc. Carnosa i ferma de jove; cutícula més enganxosa en temps humit.
- Olor
- Poc marcada en exemplars joves; no és un tret decisiu.
- Color
- Bru ocraci al barret, groc als porus i al peu, amb enfosquiment progressiu de la carn.
- Variació
- El barret es pot enfosquir molt i la reacció de la carn és lenta. Cal esperar i observar el conjunt, sense confiar només en el primer color del tall.
Identificació responsable
Amb què es pot confondre el cigró
Cigró, leccí de les estepes i leccí clivellat
El leccí de les estepes (Leccinellum corsicum) sol ser més petit i està associat a les estepes del gènere Cistus, no principalment a alzines o suredes. El leccí clivellat (Leccinellum crocipodium) té una silueta més esvelta, i el barret tendeix a clivellar-se de manera marcada amb la maduresa. Tots dos es consideren comestibles, però no identifiquis una espècie per la comestibilitat atribuïda al grup: confirma l’arbre i la resta de trets. Tampoc no donis per bo cap bolet de porus pel sol fet de créixer sota alzines.
Leccinellum crocipodium
Leccí clivellat
Té una silueta més esvelta i el barret tendeix a clivellar-se de manera marcada amb la maduresa.
Perfil ecològic descriptiu
On i quan creix el cigró
El cigró surt tard, a la tardor i a l’hivern. Micoex el descriu sota alzina i surera, en alzinars, suredes i altres boscos mediterranis de Quercus. El nom alzinenc reflecteix aquesta associació, però l’arbre tot sol no confirma l’espècie.
Bolets no converteix aquesta associació amb les alzines en una capa de mapa: falten paràmetres ecològics quantitatius validats per fer-ne prediccions o un calendari mensual. Per això, aquesta espècie no apareix al mapa de predicció.
- Hàbitat principal
- Alzinars i suredes i Boscos mediterranis de Quercus
- Temporada
- Tardor i hivernPeríode general documentat a les fonts
La fitxa no converteix l’associació amb alzines en una capa de mapa. Falten paràmetres ecològics quantitatius validats per a prediccions o calendari mensual.
Valor gastronòmic i seguretat
El cigró a la cuina
Micoex el considera comestible però de qualitat modesta, i les valoracions locals varien. És un comestible secundari quan està sa i ben identificat, d’olor i sabor poc marcats, amb la carn compacta de jove i més tova amb l’edat. Va bé en guisats o saltats amb exemplars joves i ferms. La carn que s’enfosqueix pot resultar poc atractiva, però el color que pren un cop cuinat no indica si és segur.
Revisa la base, el peu esquamós i els porus abans de netejar-lo. Retira’n les parts toves o parasitades, descarta els exemplars envellits o massa tous i cuina’l completament. Guarda’l a la nevera, entre 1 i 4 °C i evitant la humitat, com recomana l’ACSA, i menja’l aviat, d’un a tres dies després de collir-lo: els exemplars madurs es fan malbé ràpidament.
- Sabor i aroma
- Olor i sabor poc marcats segons les fonts descriptives.
- Textura
- Carn compacta de jove, més tova amb l’edat.
- On funciona millor
- Abans de menjar
- Reviseu la base, el peu esquamós i els porus abans de netejar-lo.
- Retireu les parts toves o parasitades i cuineu-lo completament.
- Com conservar-lo
- Manteniu-lo refrigerat i consumiu-lo aviat; els exemplars madurs es degraden ràpidament.
Noms
Noms del cigró en català i castellà
- Català
- Cigró · alzinenc · alzinall · modeguí
- Castellà
- Boleto agradable
- Nom científic
- Leccinellum lepidum
Preguntes freqüents
Preguntes sobre el cigró
Com es diu el cigró en castellà?
En castellà, el cigró es diu boleto agradable. El nom científic, Leccinellum lepidum, és el mateix en totes les llengües.
El cigró és comestible?
Sí: és un bolet comestible. És un comestible secundari quan està sa i ben identificat. La carn que s’enfosqueix pot resultar poc atractiva, però el color cuinat no determina la seguretat. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Quan surt el cigró?
Sobretot a la tardor i a l’hivern. El moment exacte depèn de la pluja i de l’altitud de cada any.
On creix el cigró?
Creix en alzinars i suredes. Micoex el descriu sota alzina i surera, amb fructificació tardana de tardor i hivern.
Amb què es pot confondre el cigró?
Sobretot amb el leccí de les estepes (Leccinellum corsicum), comestible: sol ser més petit i està associat a estepes del gènere Cistus, no principalment a alzines o suredes. També amb el leccí clivellat (Leccinellum crocipodium), comestible: té una silueta més esvelta i el barret tendeix a clivellar-se de manera marcada amb la maduresa.
Per guardar i compartir
Targeta de camp del cigró
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències