Tots els bolets

Hygrophorus marzuolus

Marçot

El marçot (Hygrophorus marzuolus), en castellà seta de marzo, és un bolet comestible que surt a la primavera en boscos de coníferes, pinedes i fagedes, entre 500 i 2.200 m d’altitud. Higròfor robust de finals d’hivern, sovint mig enterrat sota pins, avets, faigs o roures de muntanya.

Altres noms catalans: bolet de neu, llenega de primavera · En castellà: seta de marzo

Altitud500–2200 m
TemporadaPic març
IdentificacióDifícil

Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.

Lectura de camp

Com reconèixer el marçot

Parts d’un bolet

Trets clauFructificació hivernal o primaveralLàmines ceroses espaiadesBarret gris pissarraAbsència d’anell i volva

El marçot, també anomenat bolet de neu o llenega de primavera, és un higròfor robust que surt a finals d’hivern i a la primavera, sovint mig enterrat entre la fullaraca o prop de clapes de neu. El barret fa de 4 a 12 cm; és convex i després s’estén o es torna irregular, blanquinós de jove i cada cop més gris, fins al gris pissarra, llis i una mica viscós quan fa humitat. Gira’l: les làmines són blanques, gruixudes, espaiades i ceroses, d’adnates a decurrents. El peu és curt, gruixut i ple, de blanc a grisenc, sense anell ni volva. La carn és blanca, compacta i no canvia de color, i l’olor és feble i agradable.

Com que sovint queda gairebé enterrat i els exemplars joves són molt pàl·lids, has de treure’l sencer, amb la base, abans de descartar que sigui una amanita. Un barret gris no l’identifica: les làmines ceroses i espaiades, el peu sense anell ni volva i la temporada han de coincidir.

Barret
Convex i després estès o irregular, blanquinós de jove i progressivament gris pissarra, llis i una mica viscós amb humitat.
Himeni
Làmines blanques, gruixudes, espaiades, ceroses i d’adnates a decurrents.
Peu
Curt, gruixut, blanc a grisenc, ple i sense anell ni volva.
Carn i tacte
Blanca, compacta i immutable. Carnosa, ferma i cerosa a les làmines.
Olor
Feble i agradable.
Color
Blanc, gris perla i gris pissarra.
Variació
Pot restar gairebé enterrat i els exemplars joves són molt pàl·lids; cal veure la base sencera abans de descartar una amanita.

Identificació responsable

Amb què es pot confondre el marçot

Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.

Marçot, llenega olorosa i entoloma: com no confondre’ls

La llenega olorosa (Hygrophorus agathosmus) és comestible, però fa una olor marcada d’ametlla amarga i surt sobretot a la tardor sota coníferes, no a finals d’hivern. La confusió que cal evitar és amb l’entoloma de peu fibrós (Entoloma hirtipes), que pot causar una intoxicació gastrointestinal: és més esvelt, les làmines no són ceroses i es tornen rosades, i l’esporada és rosa. Com que el marçot surt mig enterrat, cal veure’l sencer, amb la base, per descartar també una amanita. Si un exemplar no té les làmines blanques, gruixudes i ceroses, no te’l mengis.

Hygrophorus agathosmus

Llenega olorosa

Fa una olor marcada d’ametlla amarga i fructifica sobretot a la tardor sota coníferes.

Entoloma hirtipes

Entoloma de peu fibrós

És més esvelt, amb làmines que es tornen rosades i esporada rosa; no té làmines ceroses.

Perfil ecològic

On trobar marçots i quan surten

El marçot obre la temporada a finals d’hivern: surt de gener a juny, amb el pic al març i bons mesos al febrer i a l’abril, segons l’altitud. Creix en boscos frescos de muntanya, pinedes, fagedes i boscos de coníferes, amb pi roig, pi negre, avet, faig o roures, entre 500 i 2.200 metres, a l’obaga i amb força ombra, sovint sota la fullaraca o la neu recent. Tolera sòls d’àcids a alcalins, sobre substrat silícic o calcari, amb força matèria orgànica, frescos o humits i ben drenats.

El perfil de l’espècie encaixa amb els boscos de muntanya dels Pirineus i el Prepirineu, el Montseny i els sistemes interiors. És una espècie local i difícil de detectar, perquè sovint queda enterrada. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.

El marçot necessita un sòl molt humit per les pluges d’hivern o pel desglaç, i surt a mesura que aquest sòl s’escalfa a poc a poc, amb temperatures d’entre 2 i 12 °C i nits fredes. Tolera el fred moderat, però no un sòl glaçat de manera persistent. La sequera i la calor li són molt desfavorables, i un escalfament ràpid o el vent sec n’aturen la sortida.

Hàbitat principal
Boscos de coníferes, Pinedes i Fagedes
Altitud
500–2200 mBoscos montans i subalpins, sovint sota fullaraca o neu recent
Orientació
Obaga
Sòl
Àcida a alcalina · franca a pedregosa · bo
Temperatura
2–12 °C · humitat alta
Després de ploure
Amb uns 50 mm caiguts entre 8 i 21 dies abans comença a sortir; amb 95 mm, surt amb força.
Què ho pot frenar
Sòl glaçat, sequera o escalfament ràpid
Activitat potencial
possiblemoderadabonapicMes emmarcat: mes actual
Més detall de l’hàbitat, el sòl i el clima
Arbres associats
Pinus sylvestris, Pinus uncinata, Abies alba, Fagus sylvatica i Quercus
Humitat del sòl
Fresca a humida
Substrat
Silícic o calcari
Ombra
Mitjana a alta
Sequera
Molt desfavorable
Vent
Dessecant
Humitat prèvia
Molt important
Temperatura després
Freda a fresca

Espècie local i difícil de detectar perquè sovint resta enterrada.

Bosc i territori

Mapa d’hàbitat del marçot a Catalunya

És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.

Mapa del marçot avui
El mapa es carregarà quan t’hi acostis…
Tipus de bosc500–2200 mÀcida a alcalinaDades de bosc, altitud i sòlObservacions històriques agrupades per zona

Valor gastronòmic i seguretat

El marçot a la cuina

Acceptable

Per què aquesta nota? És un comestible acceptable de carn compacta, singular perquè obre la temporada a finals d’hivern i a la primavera.

El marçot té un gust suau, net i lleugerament dolç, i una carn compacta i carnosa que es manté consistent fins i tot després de cuinar-la. És un comestible acceptable, singular perquè obre la temporada a finals d’hivern. Va bé en guisats i coccions suaus, i també en saltats, truites i arrossos.

Com que sovint surt mig enterrat, retira’n la terra amb cura. Revisa que les làmines siguin ceroses i que no tingui anell ni volva, i cou-lo completament. Per trobar-lo, no remenis a fons la fullaraca.

Com recomana l’ACSA, guarda els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuina’ls d’un a tres dies després de collir-los. Els marçots es mengen sobretot frescos; per guardar-los més temps, congela’ls després d’una cocció breu.

Sabor i aroma
Suau, net i lleugerament dolç.
Textura
Compacta, carnosa i consistent fins i tot després de cuinar.
On funciona millor
GuisatsSaltatsTruitesArrossos
Abans de menjar
  1. Retireu amb cura la terra perquè sovint neix semienterrat.
  2. Comproveu les làmines ceroses i l’absència d’anell i volva.
  3. Cuineu-lo completament.
Com conservar-lo
  • Consum fresc
  • Congelat després d’una cocció breu
Guia per conservar i congelar bolets amb seguretat

Noms

Noms del marçot en català i castellà

Català
Marçot · bolet de neu · llenega de primavera
Castellà
Seta de marzo
Nom científic
Hygrophorus marzuolus

Preguntes freqüents

Preguntes sobre el marçot

Com es diu el marçot en castellà?

En castellà, el marçot es diu seta de marzo. El nom científic, Hygrophorus marzuolus, és el mateix en totes les llengües.

El marçot és comestible?

Sí: és un bolet comestible. Marçot ferm i delicat, especialment adequat per a guisats i coccions suaus. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.

Quan surt el marçot?

Sobretot a la primavera: el pic sol ser al març i pot aparèixer del gener al juny segons l’altitud i la pluja.

On creix el marçot?

Creix en boscos de coníferes, pinedes i fagedes, entre 500 i 2.200 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a alcalí.

Amb què es pot confondre el marçot?

Sobretot amb la llenega olorosa (Hygrophorus agathosmus), comestible: fa una olor marcada d’ametlla amarga i fructifica sobretot a la tardor sota coníferes. També amb l’entoloma de peu fibrós (Entoloma hirtipes), tòxic: és més esvelt, amb làmines que es tornen rosades i esporada rosa; no té làmines ceroses.

Per guardar i compartir

Targeta de camp del marçot

Targeta de camp del Marçot amb il·lustracions, comestibilitat, trets d’identificació, temporada, hàbitat i advertiment de seguretat.

Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.

És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.

Referències

Fonts i autoria