Llenega olorosa
Fa una olor marcada d’ametlla amarga i fructifica sobretot a la tardor sota coníferes.
Hygrophorus marzuolus
Hygrophorus marzuolus · foto de Matej Frančeškin
CC BY 4.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl marçot (Hygrophorus marzuolus), en castellà seta de marzo, és un bolet comestible que surt a la primavera en boscos de coníferes, pinedes i fagedes, entre 500 i 2.200 m d’altitud. Higròfor robust de finals d’hivern, sovint mig enterrat sota pins, avets, faigs o roures de muntanya.
Altres noms catalans: bolet de neu, llenega de primavera · En castellà: seta de marzo
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
El marçot, també anomenat bolet de neu o llenega de primavera, és un higròfor robust que surt a finals d’hivern i a la primavera, sovint mig enterrat entre la fullaraca o prop de clapes de neu. El barret fa de 4 a 12 cm; és convex i després s’estén o es torna irregular, blanquinós de jove i cada cop més gris, fins al gris pissarra, llis i una mica viscós quan fa humitat. Gira’l: les làmines són blanques, gruixudes, espaiades i ceroses, d’adnates a decurrents. El peu és curt, gruixut i ple, de blanc a grisenc, sense anell ni volva. La carn és blanca, compacta i no canvia de color, i l’olor és feble i agradable.
Com que sovint queda gairebé enterrat i els exemplars joves són molt pàl·lids, has de treure’l sencer, amb la base, abans de descartar que sigui una amanita. Un barret gris no l’identifica: les làmines ceroses i espaiades, el peu sense anell ni volva i la temporada han de coincidir.
Identificació responsable
La llenega olorosa (Hygrophorus agathosmus) és comestible, però fa una olor marcada d’ametlla amarga i surt sobretot a la tardor sota coníferes, no a finals d’hivern. La confusió que cal evitar és amb l’entoloma de peu fibrós (Entoloma hirtipes), que pot causar una intoxicació gastrointestinal: és més esvelt, les làmines no són ceroses i es tornen rosades, i l’esporada és rosa. Com que el marçot surt mig enterrat, cal veure’l sencer, amb la base, per descartar també una amanita. Si un exemplar no té les làmines blanques, gruixudes i ceroses, no te’l mengis.
Fa una olor marcada d’ametlla amarga i fructifica sobretot a la tardor sota coníferes.
És més esvelt, amb làmines que es tornen rosades i esporada rosa; no té làmines ceroses.
Perfil ecològic
El marçot obre la temporada a finals d’hivern: surt de gener a juny, amb el pic al març i bons mesos al febrer i a l’abril, segons l’altitud. Creix en boscos frescos de muntanya, pinedes, fagedes i boscos de coníferes, amb pi roig, pi negre, avet, faig o roures, entre 500 i 2.200 metres, a l’obaga i amb força ombra, sovint sota la fullaraca o la neu recent. Tolera sòls d’àcids a alcalins, sobre substrat silícic o calcari, amb força matèria orgànica, frescos o humits i ben drenats.
El perfil de l’espècie encaixa amb els boscos de muntanya dels Pirineus i el Prepirineu, el Montseny i els sistemes interiors. És una espècie local i difícil de detectar, perquè sovint queda enterrada. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
El marçot necessita un sòl molt humit per les pluges d’hivern o pel desglaç, i surt a mesura que aquest sòl s’escalfa a poc a poc, amb temperatures d’entre 2 i 12 °C i nits fredes. Tolera el fred moderat, però no un sòl glaçat de manera persistent. La sequera i la calor li són molt desfavorables, i un escalfament ràpid o el vent sec n’aturen la sortida.
Espècie local i difícil de detectar perquè sovint resta enterrada.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa del marçot avuiValor gastronòmic i seguretat
El marçot té un gust suau, net i lleugerament dolç, i una carn compacta i carnosa que es manté consistent fins i tot després de cuinar-la. És un comestible acceptable, singular perquè obre la temporada a finals d’hivern. Va bé en guisats i coccions suaus, i també en saltats, truites i arrossos.
Com que sovint surt mig enterrat, retira’n la terra amb cura. Revisa que les làmines siguin ceroses i que no tingui anell ni volva, i cou-lo completament. Per trobar-lo, no remenis a fons la fullaraca.
Com recomana l’ACSA, guarda els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuina’ls d’un a tres dies després de collir-los. Els marçots es mengen sobretot frescos; per guardar-los més temps, congela’ls després d’una cocció breu.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, el marçot es diu seta de marzo. El nom científic, Hygrophorus marzuolus, és el mateix en totes les llengües.
Sí: és un bolet comestible. Marçot ferm i delicat, especialment adequat per a guisats i coccions suaus. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Sobretot a la primavera: el pic sol ser al març i pot aparèixer del gener al juny segons l’altitud i la pluja.
Creix en boscos de coníferes, pinedes i fagedes, entre 500 i 2.200 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a alcalí.
Sobretot amb la llenega olorosa (Hygrophorus agathosmus), comestible: fa una olor marcada d’ametlla amarga i fructifica sobretot a la tardor sota coníferes. També amb l’entoloma de peu fibrós (Entoloma hirtipes), tòxic: és més esvelt, amb làmines que es tornen rosades i esporada rosa; no té làmines ceroses.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències