Russula virescens
Llora verda
La llora verda sol mostrar la superfície del barret dividida en plaques verdoses. Cal valorar també la resta de trets.
Tots els bolets
Russula cyanoxantha
Llora aspra
Russula cyanoxantha · foto de Jerzy Opioła
CC BY-SA 4.0 · mida i format adaptats · imatge orientativa; verifica tots els tretsLa llora aspra (Russula cyanoxantha), en castellà carbonera, és un bolet comestible excel·lent que surt a l’estiu i a la tardor en boscos de planifolis i boscos de coníferes. Llora de colors variables, sovint violacis o verdosos, amb làmines blanques i flexibles. Cal distingir-la d’altres rússules i de la farinera borda.
Altres noms catalans: llora, blavet, puagra llora, palomins, cualbra · En castellà: carbonera
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Com reconèixer la llora aspra
La llora aspra, també coneguda com a llora, blavet, puagra llora, palomins o cualbra, té un barret de 6 a 15 cm, carnós, convex de jove i després aplanat o deprimit al centre, amb tons verds, grisos o violacis sovint barrejats. Amb humitat, la pell pot fer-se brillant i viscosa. Gira’l: les làmines són blanques, atapeïdes, elàstiques i de tacte greixós, un tret útil dins el grup de les rússules. El peu és robust i cilíndric, blanc o amb matisos violacis, sense anell ni volva. Talla’l: la carn és blanca, gruixuda, granulosa i trencadissa, i pot tenir un matís violaci sota la pell del barret. L’olor és feble i no ajuda a identificar-la.
Hi ha exemplars predominantment verds i d’altres de violacis, i per això amb el color sol no n’hi ha prou per separar-la d’altres espècies. Les làmines blanques i flexibles, la carn trencadissa i un peu sense anell ni volva, comprovat fins a la base, s’han de mirar junts.
- Barret
- Carnós, inicialment convex i després aplanat o deprimit al centre. La pell pot lluir i tornar-se viscosa amb la humitat.
- Himeni
- Làmines blanques, atapeïdes, elàstiques i de tacte greixós: un tret útil dins el grup de les rússules.
- Peu
- Robust i cilíndric, blanc o amb matisos violacis, sense anell ni volva.
- Carn i tacte
- Blanca, gruixuda i trencadissa; pot tenir un matís violaci sota la pell del barret. La carn és granulosa; les làmines són flexibles.
- Olor
- Olor feble, sense un caràcter decisiu per identificar-la.
- Color
- Barret de tons verds, grisos o violacis, sovint barrejats.
- Variació
- Hi ha exemplars predominantment verds i d’altres violacis. El color no basta per separar-la d’altres bolets.
Identificació responsable
Amb què es pot confondre la llora aspra
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Llora aspra, llora verda i farinera borda
Els tons verdosos obliguen a descartar la farinera borda, una confusió potencialment mortal: pot compartir el color, però té la carn fibrosa, un anell i una volva a la base. Examina l’exemplar sencer, inclosa la base del peu, perquè la volva pot quedar enterrada. La llora verda sol tenir la superfície del barret dividida en plaques verdoses, però cal valorar també la resta de trets, i la semblança amb una llora comestible no confirma la identificació. No tastis mai un exemplar desconegut per identificar-lo.
Amanita phalloides
Farinera borda
Pot compartir tons verdosos, però presenta carn fibrosa, anell i una volva a la base. Cal examinar l’exemplar sencer: la volva pot quedar enterrada.
Perfil ecològic descriptiu
On trobar llores i quan surten
La llora aspra surt a l’estiu i a la tardor, en boscos de planifolis i de coníferes. Aranzadi la descriu especialment sota faigs, roures i castanyers, i la Sociedad Micológica Extremeña també la documenta en suredes i alzinars.
Les fonts en descriuen els ambients i la temporada, però no proporcionen una configuració numèrica validada per calcular-ne la predicció. Per això, Bolets no mostra aquesta espècie al mapa de predicció.
- Hàbitat principal
- Boscos de planifolis i Boscos de coníferes
- Temporada
- Estiu i tardorPeríode general documentat a les fonts
Les fonts descriuen hàbitats i temporada, però no proporcionen una configuració numèrica validada per calcular-ne la predicció.
Valor gastronòmic i seguretat
La llora aspra a la cuina
Aranzadi i la Sociedad Micológica Extremeña la destaquen per la qualitat culinària, i és una llora apreciada a la cuina quan la identificació és segura. Té un sabor suau, una olor feble i la carn ferma i granulosa; ni el gust ni l’olor no són una prova d’identificació. Fes-la servir en preparacions cuinades amb exemplars sans i ben identificats.
Examina l’exemplar complet, inclosa la base del peu, abans de netejar-lo. Neteja les llores i cuina-les bé, tenint present que la cocció no elimina la toxicitat d’una amanita confosa. Per conservar-les, l’ACSA recomana la nevera, entre 1 i 4 °C i sense humitat, i cuinar-les d’un a tres dies després de collir-les.
- Sabor i aroma
- Sabor suau i olor feble descrits a les fonts; no són una prova d’identificació.
- Textura
- Carn ferma i granulosa.
- On funciona millor
- Abans de menjar
- Examineu l’exemplar complet, inclosa la base del peu.
- Netegeu-lo i cuineu-lo bé; la cocció no elimina la toxicitat d’una amanita confosa.
- Com conservar-lo
- No es proposa cap pauta de conservació específica en aquesta fitxa.
Noms
Noms de la llora aspra en català i castellà
- Català
- Llora aspra · llora · blavet · puagra llora · palomins · cualbra
- Castellà
- Carbonera
- Nom científic
- Russula cyanoxantha
Preguntes freqüents
Preguntes sobre la llora aspra
Com es diu la llora aspra en castellà?
En castellà, la llora aspra es diu carbonera. El nom científic, Russula cyanoxantha, és el mateix en totes les llengües.
La llora aspra és comestible?
Sí: és un bolet comestible excel·lent. És una llora apreciada a la cuina quan la identificació és segura. Els tons verdosos obliguen a descartar la confusió amb la farinera borda. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Quan surt la llora aspra?
Sobretot a l’estiu i a la tardor. El moment exacte depèn de la pluja i de l’altitud de cada any.
On creix la llora aspra?
Creix en boscos de planifolis i boscos de coníferes. Aranzadi la descriu a l’estiu i la tardor, especialment sota faigs, roures i castanyers.
Amb què es pot confondre la llora aspra?
Sobretot amb la llora verda (Russula virescens), comestible: la llora verda sol mostrar la superfície del barret dividida en plaques verdoses. Cal valorar també la resta de trets. També amb la farinera borda (Amanita phalloides), molt tòxic: pot compartir tons verdosos, però presenta carn fibrosa, anell i una volva a la base. Cal examinar l’exemplar sencer: la volva pot quedar enterrada.
Per guardar i compartir
Targeta de camp de la llora aspra
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències