Tylopilus felleus
Mataparent
Porus rosats amb l’edat i gust molt amarg; reticle més fosc.
Tots els bolets
Boletus edulis
Cep
Boletus edulis · foto de ReddishClover
CC BY-SA 4.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl cep (Boletus edulis), en castellà boleto o hongo blanco, és un bolet comestible excel·lent que surt a la tardor en fagedes, avetanoses i rouredes, entre 400 i 1.900 m d’altitud. Bolet robust de porus blancs a olivacis, associat a coníferes i planifolis.
Altres noms catalans: surenc, siureny · En castellà: boleto, hongo blanco
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Com reconèixer el cep
El cep és un bolet massís, de barret carnós i peu ventrut. El barret fa de 7 a 25 cm, és convex de jove i després s’eixampla, de color bru castany amb el marge més clar. Gira’l: per sota no té làmines, sinó porus, blancs de jove, després grocs i finalment olivacis. El peu és gruixut i clar, sovint amb un reticle blanc a la part de dalt. Talla’l: la carn és blanca i no canvia de color. L’olor és suau i agradable, i la carn és ferma de jove i més esponjosa amb l’edat.
La pluja enfosqueix el barret, i els exemplars madurs tenen els porus olivacis i la carn més tova: per això, el color del barret enganya. Comprova en cada exemplar els porus clars, el reticle blanc i la carn que no blaveja. Cap d’aquests trets no és suficient tot sol, i la identificació és de dificultat mitjana.
- Barret
- Convex de jove, després ample; bru castany amb marge més clar.
- Himeni
- Porus blancs, grocs i finalment olivacis; mai làmines.
- Peu
- Gruixut, clar, sovint amb reticle blanc a la part superior.
- Carn i tacte
- Blanca i immutable al tall. Ferm de jove; més esponjós amb l’edat.
- Olor
- Suau, agradable.
- Color
- Bruns càlids, crema i oliva.
- Variació
- La pluja enfosqueix el barret i els exemplars madurs tenen porus olivacis i carn més tova.
Mira el cep en 3D Model il·lustratiu per girar-lo i veure’n el barret, l’himeni i el peu.Identificació responsable
Amb què es pot confondre el cep
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Mataparent i matagent: com no confondre’ls amb el cep
Els dos bolets de porus que cal descartar són el mataparent i el matagent. El mataparent (Tylopilus felleus) té els porus que es tornen rosats amb l’edat, el reticle més fosc i un gust molt amarg: no és tòxic, però és incomestible. El matagent (Rubroboletus satanas) té els porus vermells, el peu groc i vermell i la carn que blaveja al tall, i és molt tòxic: pot provocar una intoxicació gastrointestinal intensa. El cep d’estiu (Boletus reticulatus) també és un comestible excel·lent; prefereix més calor i sovint té el barret més clar. No tastis mai un exemplar dubtós per identificar-lo: compara tots els trets i, si algun no encaixa, deixa’l.
Boletus reticulatus
Cep d’estiu
Més termòfil i sovint amb barret més clar i reticulat.
Rubroboletus satanas
Matagent
Porus vermells, peu groc i vermell i carn que blaveja al tall; no presenta els porus clars ni la carn immutable del cep.
Perfil ecològic
On trobar ceps i quan surten
Els ceps surten del final de l’estiu a la tardor: el calendari va d’agost a novembre, amb el pic a l’octubre, i el setembre i el novembre també són bons mesos. Creixen en fagedes, avetoses, rouredes i pinedes de muntanya, sobretot amb faig, avet, roure i pi roig, entre 400 i 1.900 metres. Busquen sòls àcids o moderadament àcids, silícics o descarbonatats, humits però ben drenats, a les obagues i als vessants frescos, als marges de bosc madur i a les clarianes protegides.
Les guies de zona en descriuen l’hàbitat en moltes comarques de muntanya. Al Montseny, les castanyedes i rouredes de Viladrau i la fageda de Santa Fe; a les Guilleries, les castanyedes i pinedes de l’entorn de Sant Hilari Sacalm, sobre sòls granítics; a la Garrotxa, les fagedes i pinedes de pi roig que tanquen la vall d’en Bas; al Solsonès, les obagues fresques de la vall de Lord i les pinedes del Port del Comte; al Berguedà, Castellar de n’Hug i els Rasos de Peguera; i també al Ripollès, a la Cerdanya i a l’obaga del bosc de Poblet, a Prades. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Els ceps necessiten que el sòl s’hagi rehidratat de debò: la pluja repartida del final de l’estiu i de la tardor, seguida de temperatures suaus (entre 10 i 19 °C) i de nits fresques, els afavoreix més que un xàfec aïllat, i poden trigar de dies a setmanes a sortir. A la muntanya, la temporada comença abans a les cotes altes i baixa vall avall. La calor, el vent sec o una nova sequera la interrompen, i les gelades l’aturen; tot plegat varia molt segons el massís i l’any.
- Hàbitat principal
- Fagedes, avetanoses, rouredes i pinedes de muntanya
- Altitud
- 400–1900 mMarges de bosc madur i clarianes protegides
- Orientació
- Obaga o vessants frescos
- Sòl
- Àcida a lleugerament àcida · franca o francoarenosa · bon drenatge
- Temperatura
- 10–19 °C · humitat moderada a alta
- Després de ploure
- Amb uns 50 mm caiguts entre 15 i 26 dies abans comença a sortir; amb 95 mm, surt amb força.
- Què ho pot frenar
- Calor, vent sec o nova sequera
Activitat potencial
possiblemoderadabonapicMes emmarcat: mes actual
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1900 m va uns 23 dies avançat i a 400 m uns 23 dies endarrerit respecte als 1150 m.
Més detall de l’hàbitat, el sòl i el clima
- Arbres associats
- Fagus sylvatica, Abies alba, Quercus petraea i Pinus sylvestris
- Humitat del sòl
- Humit però ben drenat
- Substrat
- Preferència freqüent per sòls silícics
- Ombra
- Mitjana
- Sequera
- Desfavorable
- Vent
- El vent sec és desfavorable
- Humitat prèvia
- Molt important
- Temperatura després
- Temperatures suaus i nits fresques
La resposta varia molt entre massissos i anys.
Bosc i territori
Mapa d’hàbitat del cep a Catalunya
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
PirineusMapa del cep avuiTipus de bosc400–1900 mÀcida a lleugerament àcidaDades de bosc, altitud i sòlObservacions històriques agrupades per zona
Guies territorials
Aquesta espècie, territori per territori.
municipiCeps a CamprodonmunicipiCeps a les LlosesmunicipiCeps a Castellar de n’HugparatgeCeps als Rasos de PegueravallCeps a Santa Fe del MontsenymunicipiCeps al BrullmunicipiCeps a ViladraumunicipiCeps a Bellver de CerdanyaparatgeCeps al bosc de PobletparatgeCeps al Port del ComtemunicipiCeps a Sant Llorenç de MorunysmunicipiCeps a Sant Hilari SacalmvallCeps a la Vall d’en Bas
Valor gastronòmic i seguretat
El cep a la cuina
El cep és un dels comestibles excel·lents segons la Societat Catalana de Micologia, sobretot quan és jove, ferm i sense larves. Té una aroma de bosc i de fruits secs, amb un punt dolç, que s’intensifica quan s’asseca, i de jove la carn és densa i sucosa. Va bé saltat breument, en arrossos, guisats i salses, i també sec i en pols.
Treu-li la terra amb un raspall i no el posis en remull. Retira’n els tubs si són molt madurs o tous; descarta els exemplars tous, parasitats o amb l’olor alterada, i cuina’l fins que sigui ben calent per dins.
A la nevera aguanta poc: l’ACSA recomana guardar els bolets entre 1 i 4 °C, millor en un recipient obert o en un cistell que en una bossa tancada, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Per conservar-lo més temps, asseca’l tallat a llesques o congela’l després d’una cocció breu.
- Sabor i aroma
- Aroma de bosc, fruits secs i un punt dolç; s’intensifica en assecar-lo.
- Textura
- Carn densa i sucosa de jove; els tubs s’estoven amb la maduresa.
- On funciona millor
- Abans de menjar
- Raspalleu la terra i eviteu amarar-lo.
- Retireu els tubs si són molt madurs o tous.
- Cuineu-lo fins que tota la carn sigui ben calenta.
- Com conservar-lo
- Assecat a làmines
- Congelat després d’una cocció breu
Noms
Noms del cep en català i castellà
- Català
- Cep · surenc · siureny
- Castellà
- Boleto · hongo blanco
- Nom científic
- Boletus edulis
Preguntes freqüents
Preguntes sobre el cep
Com es diu el cep en castellà?
En castellà, el cep es diu boleto; també se’n diu hongo blanco. El nom científic, Boletus edulis, és el mateix en totes les llengües.
El cep és comestible?
Sí: és un bolet comestible excel·lent. Un cep de gran valor culinari, especialment quan és jove, ferm i sense larves. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Quan surt el cep?
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer de l’agost al novembre segons l’altitud i la pluja.
On creix el cep?
Creix en fagedes, avetanoses, rouredes i pinedes de muntanya, entre 400 i 1.900 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a moderadament àcid.
Amb què es pot confondre el cep?
Sobretot amb el mataparent (Tylopilus felleus), no comestible: porus rosats amb l’edat i gust molt amarg; reticle més fosc. També amb el cep d’estiu (Boletus reticulatus), comestible excel·lent: més termòfil i sovint amb barret més clar i reticulat.
Per guardar i compartir
Targeta de camp del cep
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències