Tots els bolets

Lactarius sanguifluus

Rovelló

El rovelló (Lactarius sanguifluus), en castellà níscalo sanguíneo, és un bolet comestible excel·lent que surt a la tardor en pinedes de pi blanc, pinassa o pi roig, pinedes mediterrànies i pinedes montanes calcàries, fins a 1.200 m d’altitud. Lactari de tons vinós-verdosos que segrega làtex vermell fosc sota pinedes mediterrànies i montanes calcàries.

Altres noms catalans: esclata-sang, rovelló de sang, rovelló de solell, sanguinenc, rovelló vinós · En castellà: níscalo sanguíneo

Altitud0–1200 m
TemporadaPic oct.
IdentificacióModerada

Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.

Lectura de camp

Com reconèixer el rovelló

Parts d’un bolet

Trets clauLàtex vermell vinósTons grisos o verdososAssociació amb pins

El rovelló és un lactari de pineda amb el barret de 4 a 12 cm, que va d’un taronja apagat a un gris vinós, amb zones concèntriques i tons verdosos. Gira’l: les làmines baixen pel peu i poden prendre tons vinosos. El peu és curt, del color del barret o més clar. Fes un tall net a les làmines i espera uns segons: la carn deixa anar un làtex vermell vinós. L’olor és suau, i la carn és ferma però es torna fràgil amb l’edat.

Els colors s’enfosqueixen ràpidament quan el toques o quan madura, i el làtex també s’enfosqueix amb l’aire, així que mira’l acabat de sortir. El làtex vinós és el tret principal, però només amb el làtex no n’hi ha prou: comprova’l juntament amb el barret, les làmines, el peu i els pins.

Barret
Ataronjat apagat a gris vinós, amb zones concèntriques.
Himeni
Làmines decurrents, que poden virar a vinós.
Peu
Curt, del color del barret o més clar.
Carn i tacte
Segrega làtex vermell vinós. Ferm però fràgil amb l’edat.
Olor
Suau.
Color
Taronja apagat, vi i verd grisós.
Variació
Els colors s’enfosqueixen ràpidament per pressió o maduresa.
Mira el rovelló en 3D Model il·lustratiu per girar-lo i veure’n el barret, l’himeni i el peu.

Identificació responsable

Amb què es pot confondre el rovelló

Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.

Rovelló o pinetell, i el rovelló de cabra

En aquesta guia, rovelló designa Lactarius sanguifluus, de làtex vermell vinós, i pinetell designa Lactarius deliciosus, de làtex taronja i barret més viu, tot i que popularment a tots dos se’ls diu rovelló. Tots dos són comestibles excel·lents, i el rovelló semisanguinenc (Lactarius semisanguifluus), de làtex taronja que després es torna vermellós, també és comestible. El que cal descartar és el rovelló de cabra (Lactarius torminosus): té el marge del barret densament pelut, fa làtex blanc, s’associa als bedolls i pot provocar trastorns gastrointestinals. Cap lactari de làtex blanc no ha d’anar a la cistella dels bolets per menjar.

Lactarius semisanguifluus

Rovelló semisanguinenc

Làtex inicialment taronja que es torna més vermellós.

Perfil ecològic

On trobar rovellons i quan surten

Els rovellons surten a la tardor: de setembre a desembre, amb el pic a l’octubre, i el novembre també és un bon mes. Creixen sota pi blanc, pi pinyer, pinassa i pi roig, en pinedes mediterrànies i pinedes de muntanya calcàries, entre el nivell del mar i 1.200 metres. Prefereixen pinedes obertes i solells temperats, sobre sòls sovint calcaris o neutres, ben drenats i amb humitat mitjana.

Les guies de zona en descriuen l’hàbitat en diversos territoris. A les Muntanyes de Prades, on el rovelló és el bolet més buscat i forma part de la identitat de la vila de Prades, s’hi descriuen les pinedes obertes de pinassa i pi roig de l’altiplà calcari. Als Ports, les pinedes mediterrànies de l’entorn d’Horta de Sant Joan; al Montnegre i el Corredor, les pinedes de pi pinyer i pi blanc de l’entorn de Vallgorguina; i també els vessants baixos i mitjans de Bellver de Cerdanya i els sectors montans més temperats de Camprodon. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.

Necessiten una pluja de tardor que humitegi de debò el sòl, seguida de temps fresc i poc ventós perquè la humitat es mantingui. Als Ports, la calor retarda la temporada fins a les pluges d’octubre i novembre, i al Montnegre i el Corredor la temporada s’allarga fins al desembre. El vent sec, la calor persistent, una nova sequera o una gelada primerenca la poden escurçar de cop.

Hàbitat principal
Pinedes de pi blanc, pinassa o pi roig, pinedes mediterrànies i pinedes montanes calcàries
Altitud
0–1200 mPinedes obertes
Orientació
Solells temperats
Sòl
Neutra a alcalina · arenosa a franca · bona
Temperatura
12–21 °C · humitat moderada
Després de ploure
Amb uns 50 mm caiguts entre 8 i 21 dies abans comença a sortir; amb 95 mm, surt amb força.
Què ho pot frenar
Vent sec i calor
Activitat potencial
possiblemoderadabonapicMes emmarcat: mes actual

El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1200 m va uns 18 dies avançat i a 0 m uns 18 dies endarrerit respecte als 600 m.

Més detall de l’hàbitat, el sòl i el clima
Arbres associats
Pinus halepensis, Pinus pinea, Pinus nigra i Pinus sylvestris
Humitat del sòl
Mitjana
Substrat
Sovint calcari
Ombra
Baixa a mitjana
Sequera
Desfavorable
Vent
Secant
Humitat prèvia
Important
Temperatura després
Temperada

Informació ecològica amb variació local.

Bosc i territori

Mapa d’hàbitat del rovelló a Catalunya

És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.

PirineusMapa del rovelló avui
El mapa es carregarà quan t’hi acostis…
Tipus de bosc0–1200 mNeutra a alcalinaDades de bosc, altitud i sòlObservacions històriques agrupades per zona

Guies territorials

Aquesta espècie, territori per territori.

Valor gastronòmic i seguretat

El rovelló a la cuina

Excel·lent

Per què aquesta nota? El consens micològic català el situa entre els comestibles excel·lents.

El rovelló és un dels comestibles excel·lents segons el consens micològic català. És carnós, de gust intens, terrós i lleugerament resinós, i de carn compacta i cruixent quan és jove. És molt apreciat a la brasa, i també va bé a la planxa, en guisats de carn i en conserva amb vinagre.

Neteja bé les làmines amb un raspall i un drap humit i no el deixis en remull: la carn xucla l’aigua i després es desfà a la paella. Retira’n les parts parasitades o massa verdes i toves, confirma el làtex vermell vinós exemplar per exemplar i cou-lo completament.

L’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Per guardar-los més temps, cuina’ls abans de congelar-los, perquè congelats en cru queden aigualits, o prepara’ls en escabetx i guarda’ls a la nevera.

Sabor i aroma
Intens, terrós i lleugerament resinós.
Textura
Compacta i cruixent en exemplars joves.
On funciona millor
BrasaPlanxaGuisats de carnConserves en vinagre
Abans de menjar
  1. Netegeu bé les làmines.
  2. Retireu parts parasitades o massa verdes i toves.
  3. Coeu-lo completament.
Com conservar-lo
  • Congelat després de cuinar
  • Escabetx refrigerat
Guia per conservar i congelar bolets amb seguretat

Noms

Noms del rovelló en català i castellà

Català
Rovelló · esclata-sang · rovelló de sang · rovelló de solell · sanguinenc · rovelló vinós
Castellà
Níscalo sanguíneo
Nom científic
Lactarius sanguifluus

Preguntes freqüents

Preguntes sobre el rovelló

Com es diu el rovelló en castellà?

En castellà, el rovelló es diu níscalo sanguíneo. El nom científic, Lactarius sanguifluus, és el mateix en totes les llengües.

El rovelló és comestible?

Sí: és un bolet comestible excel·lent. Rovelló carnós i molt apreciat, especialment a la brasa. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.

Quan surt el rovelló?

Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer del setembre al desembre segons l’altitud i la pluja.

On creix el rovelló?

Creix en pinedes de pi blanc, pinassa o pi roig, pinedes mediterrànies i pinedes montanes calcàries, fins a 1.200 m d’altitud, sobretot en sòl sovint calcari o neutre.

Amb què es pot confondre el rovelló?

Sobretot amb el pinetell (Lactarius deliciosus), comestible excel·lent: làtex més taronja i barret generalment més viu. També amb el rovelló de cabra (Lactarius torminosus), tòxic: marge del barret densament pelut, làtex blanc i associació amb bedolls.

Per guardar i compartir

Targeta de camp del rovelló

Targeta de camp del Rovelló amb il·lustracions, comestibilitat, trets d’identificació, temporada, hàbitat i advertiment de seguretat.

Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.

És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.

Referències

Fonts i autoria