
Rovelló
Làtex vermell vinós i tons més apagats.
Lactarius deliciosus
Lactarius deliciosus · foto de Aleix Ventayol
© Aleix Ventayol · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl pinetell (Lactarius deliciosus), en castellà níscalo o robellón, és un bolet comestible excel·lent que surt a la tardor en pinedes i pinedes mixtes, fins a 1.800 m d’altitud. Lactari taronja de làmines decurrents i làtex color pastanaga, associat als pins.
Altres noms catalans: rovelló · En castellà: níscalo, robellón
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
El pinetell és un bolet taronja de pineda. El barret fa de 4 a 15 cm, és ataronjat, amb cercles concèntrics, i sovint enfonsat al centre. Gira’l: les làmines són ataronjades, baixen pel peu i es taquen de verd quan les prems. El peu és cilíndric, ataronjat i sovint té clotets. Fes un tall a les làmines: la carn, taronja pàl·lid, deixa anar un làtex taronja, de color de pastanaga. L’olor és suaument afruitada, i la carn és ferma de jove i fràgil amb l’edat.
La humitat i l’edat accentuen les taques verdes, que no indiquen toxicitat. El làtex taronja és el primer tret que cal mirar, però amb això sol no n’hi ha prou: contrasta’l amb els cercles del barret, les làmines, el peu i la presència de pins.
Identificació responsable
Popularment, el pinetell també es diu rovelló, i en castellà níscalo o robellón. En aquesta guia, però, rovelló designa Lactarius sanguifluus, de làtex vermell vinós i tons més apagats; tots dos són comestibles i confondre’ls no és perillós. El que sí que cal descartar és el rovelló de cabra (Lactarius torminosus), de barret rosat i pelut i làtex blanc, associat als bedolls, que pot provocar trastorns gastrointestinals. Si un lactari fa làtex blanc o té el barret pelut, no és un pinetell.

Làtex vermell vinós i tons més apagats.

Barret rosat i pelut, làtex blanc i associació amb bedolls; pot causar trastorns digestius.
Perfil ecològic
Els pinetells surten a la tardor: de setembre a desembre, amb el pic a l’octubre, i el setembre i el novembre també són bons mesos. Creixen sota pi pinyer, pinassa, pi roig i pi blanc, en pinedes i pinedes mixtes, des del nivell del mar fins a 1.800 metres. Prefereixen la pinassa humida dels marges i les clarianes de pineda, sobre sòls sovint silícics, d’àcids a neutres i ben drenats.
Les guies de zona en situen l’hàbitat sobretot a les pinedes de muntanya: al Solsonès, on bona part dels rovellons que es busquen són pinetells, les pinedes del Port del Comte i de la vall de Lord, a Sant Llorenç de Morunys; al Berguedà, Castellar de n’Hug i els Rasos de Peguera, i també Camprodon, Bellver de Cerdanya, l’altiplà de Prades i Horta de Sant Joan, als Ports, on només encaixen els sectors amb el sòl i la humitat adequats. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Necessiten pluges de tardor que mantinguin la pinassa humida durant dies, i sovint surten les setmanes següents. L’altitud pot avançar o endarrerir la temporada: a la part alta del Port del Comte s’avança i s’escurça. Una sequera sobtada, el vent persistent o les primeres gelades n’aturen la sortida, i a Prades els pinetells tanquen la temporada cap al novembre, quan les gelades arriben a l’altiplà.
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1800 m va uns 27 dies avançat i a 0 m uns 27 dies endarrerit respecte als 900 m.
La resposta depèn del tipus de pineda.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
PirineusMapa del pinetell avuiGuies territorials
Valor gastronòmic i seguretat
Segons la Societat Catalana de Micologia, el pinetell és un molt bon comestible, un esglaó per sota dels excel·lents. És un bolet tradicional de pineda, de gust resinós, terrós i lleugerament dolç, i de carn ferma i trencadissa de jove, més granulosa amb l’edat. És saborós a la brasa, a la planxa amb all i julivert, en guisats i en escabetx.
Neteja’n les làmines amb cura i retalla’n les parts verdoses toves o fetes malbé. Confirma sempre que el làtex sigui taronja i cou-lo bé, fins al centre.
L’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Per conservar-lo més temps, congela’l ja cuinat o fes-lo en escabetx i guarda’l a la nevera.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, el pinetell es diu níscalo; també se’n diu robellón. El nom científic, Lactarius deliciosus, és el mateix en totes les llengües.
Sí: és un bolet comestible excel·lent. Bolet tradicional de pineda, saborós a la brasa o a la paella. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer del setembre al desembre segons l’altitud i la pluja.
Creix en pinedes i pinedes mixtes, fins a 1.800 m d’altitud, sobretot en sòl variable, sovint silícic.
Sobretot amb el rovelló (Lactarius sanguifluus), comestible excel·lent: làtex vermell vinós i tons més apagats. També amb el rovelló de cabra (Lactarius torminosus), tòxic: barret rosat i pelut, làtex blanc i associació amb bedolls; pot causar trastorns digestius.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències