Hygrophoropsis aurantiaca
Fals rossinyol
Làmines fines i nombroses, color més ataronjat; creix sovint en fusta o restes.
Tots els bolets
Cantharellus cibarius
Rossinyol
Cantharellus cibarius · foto de Strobilomyces
CC BY-SA 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl rossinyol (Cantharellus cibarius), en castellà rebozuelo, és un bolet comestible excel·lent que surt a la tardor en fagedes, rouredes i avetanoses, entre 300 i 1.800 m d’altitud. Bolet groc daurat amb plecs decurrents, aromàtic i propi de boscos humits.
Altres noms catalans: vaqueta, ginestrola · En castellà: rebozuelo
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Com reconèixer el rossinyol
El rossinyol és un bolet groc de dalt a baix, sense una separació neta entre el barret i el peu. El barret fa de 3 a 10 cm, va del groc d’ou al groc ataronjat, és irregular i ondulat, i amb l’edat pren forma d’embut. Gira’l: per sota no té làmines fines, sinó plecs gruixuts que es bifurquen i baixen pel peu. El peu continua el barret amb el mateix groc. La carn és d’un blanc groguenc, ferma i elàstica, i l’olor és afruitada, sovint d’albercoc.
Amb temps sec surt més petit i pàl·lid, i amb pluja la vora del barret s’ondula més: per això, amb el color no n’hi ha prou. Fixa’t que tingui alhora plecs, olor afruitada i que creixi a terra: els plecs ajuden a comparar, però tots sols no el confirmen.
- Barret
- Irregular, ondulat i embudat amb l’edat.
- Himeni
- Plecs gruixuts, decurrents i bifurcats; no són làmines fines.
- Peu
- Continu amb el barret, del mateix groc.
- Carn i tacte
- Blanca-groguenca, ferma. Ferm i elàstic.
- Olor
- Afruitat, sovint recorda l’albercoc.
- Color
- Groc d’ou a groc ataronjat.
- Variació
- En sequera és més petit i pàl·lid; amb pluja pot tenir marge més ondulat.
Mira el rossinyol en 3D Model il·lustratiu per girar-lo i veure’n el barret, l’himeni i el peu.Identificació responsable
Amb què es pot confondre el rossinyol
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Fals rossinyol i bolet d’olivera: com no confondre’ls
El fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca) és més ataronjat, té el centre del barret enfonsat i làmines fines, denses i nombroses en lloc de plecs, i sovint creix sobre fusta o restes; no el cullis per menjar-lo, perquè pot causar molèsties digestives. El bolet d’olivera o gírgola d’olivera (Omphalotus olearius) és el veritable perill: té làmines autèntiques d’un taronja intens, la carn d’un taronja pàl·lid i creix en feixos sobre soques, arrels o fusta enterrada. És tòxic i provoca trastorns gastrointestinals intensos. El color no els separa: mira la cara inferior i, en cas de dubte, desenterra la base; si un exemplar no compleix tots els trets, no te’l mengis.
Omphalotus olearius
Bolet d’olivera
Làmines veritables taronja intens; creix en fusta, pot ser bioluminescent.
Perfil ecològic
On trobar rossinyols i quan surten
Els rossinyols surten d’agost a novembre i tenen el pic a l’octubre; al juliol en poden aparèixer els primers. Creixen en fagedes, rouredes, avetoses i pinedes humides, amb faig, roure, avet i pi roig, entre 300 i 1.800 metres. Busquen l’obaga i el bosc fresc: sòls àcids o descarbonatats, amb humus ric i bon drenatge.
Les guies de zona en descriuen l’hàbitat sobretot en boscos humits i ombrívols. Al Ripollès, les fagedes, rouredes i pinedes humides de Camprodon, Setcases, les Lloses i Sant Pau de Segúries, on hi ha les fagedes del Capsacosta. Al Montseny, la fageda de Santa Fe i les obagues de Viladrau. A les Guilleries, les castanyedes, rouredes i pinedes fresques de l’entorn de Sant Hilari Sacalm. A la Garrotxa, les obagues del Puigsacalm, a la vall d’en Bas, i els boscos dels volcans de Santa Pau. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
El rossinyol necessita humitat sostinguda al sòl, no només un xàfec: les pluges regulars i les nits fresques el fan sortir, i pot trigar de dies a setmanes a aparèixer. A les Guilleries i a la Garrotxa, en anys humits, la temporada es pot allargar des del final de la primavera fins al novembre, i els episodis secs curts només la frenen. En general, la sequera, el vent sec, la calor o les gelades l’aturen.
- Hàbitat principal
- Fagedes, rouredes, avetanoses i pinedes humides
- Altitud
- 300–1800 mMull de bosc fresc
- Orientació
- Obaga
- Sòl
- Àcida · franca · bona
- Temperatura
- 9–18 °C · humitat alta
- Després de ploure
- Amb uns 50 mm caiguts entre 8 i 21 dies abans comença a sortir; amb 95 mm, surt amb força.
- Què ho pot frenar
- Sequera, vent sec o calor
Activitat potencial
possiblemoderadabonapicMes emmarcat: mes actual
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1800 m va uns 23 dies avançat i a 300 m uns 23 dies endarrerit respecte als 1050 m.
Més detall de l’hàbitat, el sòl i el clima
- Arbres associats
- Fagus sylvatica, Quercus petraea, Abies alba i Pinus sylvestris
- Humitat del sòl
- Humida
- Substrat
- Preferentment silícic
- Ombra
- Mitjana a alta
- Sequera
- Molt desfavorable
- Vent
- Secant
- Humitat prèvia
- Molt important
- Temperatura després
- Fresca a suau
Pot formar erols irregulars.
Bosc i territori
Mapa d’hàbitat del rossinyol a Catalunya
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
PirineusMapa del rossinyol avuiTipus de bosc300–1800 mÀcidaDades de bosc, altitud i sòlObservacions històriques agrupades per zona
Guies territorials
Aquesta espècie, territori per territori.
municipiRossinyols a CamprodonmunicipiRossinyols a SetcasesmunicipiRossinyols a Sant Pau de SegúriesmunicipiRossinyols a les LlosesvallRossinyols a Santa Fe del MontsenymunicipiRossinyols a ViladraumunicipiRossinyols a Sant Hilari SacalmvallRossinyols a la Vall d’en BasmunicipiRossinyols a Santa Pau
Valor gastronòmic i seguretat
El rossinyol a la cuina
El rossinyol té un gust afruitat, amb notes d’albercoc i un final lleugerament pebrat, i una carn ferma, fibrosa i elàstica que manté bé la forma. Per això admet coccions molt diverses: saltats, truites, salses amb nata i acompanyaments. Per consens, la Societat Catalana de Micologia el considera un comestible excel·lent.
Raspalla’n els plecs i talla’n la base terrosa, però no el deixis en remull, perquè perd l’aroma. Revisa cada exemplar mentre el neteges i cuina’l fins que quedi tendre.
L’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Per conservar-lo més temps, congela’l un cop saltat o asseca’l per fer-ne salses.
- Sabor i aroma
- Afruitat, amb record d’albercoc i un final lleugerament pebrat.
- Textura
- Ferma, fibrosa i elàstica.
- On funciona millor
- Abans de menjar
- Raspalleu els plecs i talleu la base terrosa.
- Eviteu deixar-lo en aigua perquè perd aroma.
- Cuineu-lo fins que quedi tendre.
- Com conservar-lo
- Saltat i congelat
- Deshidratat per a salses
Noms
Noms del rossinyol en català i castellà
- Català
- Rossinyol · vaqueta · ginestrola
- Castellà
- Rebozuelo
- Nom científic
- Cantharellus cibarius
Preguntes freqüents
Preguntes sobre el rossinyol
Com es diu el rossinyol en castellà?
En castellà, el rossinyol es diu rebozuelo. El nom científic, Cantharellus cibarius, és el mateix en totes les llengües.
El rossinyol és comestible?
Sí: és un bolet comestible excel·lent. Rossinyol aromàtic que manté bé la forma i admet coccions molt diverses. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Quan surt el rossinyol?
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer del juliol al novembre segons l’altitud i la pluja.
On creix el rossinyol?
Creix en fagedes, rouredes, avetanoses i pinedes humides, entre 300 i 1.800 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a subàcid.
Amb què es pot confondre el rossinyol?
Sobretot amb el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), no recomanat per al consum: làmines fines i nombroses, color més ataronjat; creix sovint en fusta o restes. També amb el bolet d’olivera (Omphalotus olearius), tòxic: làmines veritables taronja intens; creix en fusta, pot ser bioluminescent.
Per guardar i compartir
Targeta de camp del rossinyol
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències