Tots els bolets

Cantharellus cibarius

Rossinyol

El rossinyol (Cantharellus cibarius), en castellà rebozuelo, és un bolet comestible excel·lent que surt a la tardor en fagedes, rouredes i avetanoses, entre 300 i 1.800 m d’altitud. Bolet groc daurat amb plecs decurrents, aromàtic i propi de boscos humits.

Altres noms catalans: vaqueta, ginestrola · En castellà: rebozuelo

Altitud300–1800 m
TemporadaPic oct.
IdentificacióModerada

Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.

Lectura de camp

Com reconèixer el rossinyol

Parts d’un bolet

Trets clauPlecs, no làminesOlor afruitadaColor groc uniforme

El rossinyol és un bolet groc de dalt a baix, sense una separació neta entre el barret i el peu. El barret fa de 3 a 10 cm, va del groc d’ou al groc ataronjat, és irregular i ondulat, i amb l’edat pren forma d’embut. Gira’l: per sota no té làmines fines, sinó plecs gruixuts que es bifurquen i baixen pel peu. El peu continua el barret amb el mateix groc. La carn és d’un blanc groguenc, ferma i elàstica, i l’olor és afruitada, sovint d’albercoc.

Amb temps sec surt més petit i pàl·lid, i amb pluja la vora del barret s’ondula més: per això, amb el color no n’hi ha prou. Fixa’t que tingui alhora plecs, olor afruitada i que creixi a terra: els plecs ajuden a comparar, però tots sols no el confirmen.

Barret
Irregular, ondulat i embudat amb l’edat.
Himeni
Plecs gruixuts, decurrents i bifurcats; no són làmines fines.
Peu
Continu amb el barret, del mateix groc.
Carn i tacte
Blanca-groguenca, ferma. Ferm i elàstic.
Olor
Afruitat, sovint recorda l’albercoc.
Color
Groc d’ou a groc ataronjat.
Variació
En sequera és més petit i pàl·lid; amb pluja pot tenir marge més ondulat.
Mira el rossinyol en 3D Model il·lustratiu per girar-lo i veure’n el barret, l’himeni i el peu.

Identificació responsable

Amb què es pot confondre el rossinyol

Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.

Fals rossinyol i bolet d’olivera: com no confondre’ls

El fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca) és més ataronjat, té el centre del barret enfonsat i làmines fines, denses i nombroses en lloc de plecs, i sovint creix sobre fusta o restes; no el cullis per menjar-lo, perquè pot causar molèsties digestives. El bolet d’olivera o gírgola d’olivera (Omphalotus olearius) és el veritable perill: té làmines autèntiques d’un taronja intens, la carn d’un taronja pàl·lid i creix en feixos sobre soques, arrels o fusta enterrada. És tòxic i provoca trastorns gastrointestinals intensos. El color no els separa: mira la cara inferior i, en cas de dubte, desenterra la base; si un exemplar no compleix tots els trets, no te’l mengis.

Fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca)
Hygrophoropsis aurantiaca

Fals rossinyol

Làmines fines i nombroses, color més ataronjat; creix sovint en fusta o restes.

Perfil ecològic

On trobar rossinyols i quan surten

Els rossinyols surten d’agost a novembre i tenen el pic a l’octubre; al juliol en poden aparèixer els primers. Creixen en fagedes, rouredes, avetoses i pinedes humides, amb faig, roure, avet i pi roig, entre 300 i 1.800 metres. Busquen l’obaga i el bosc fresc: sòls àcids o descarbonatats, amb humus ric i bon drenatge.

Les guies de zona en descriuen l’hàbitat sobretot en boscos humits i ombrívols. Al Ripollès, les fagedes, rouredes i pinedes humides de Camprodon, Setcases, les Lloses i Sant Pau de Segúries, on hi ha les fagedes del Capsacosta. Al Montseny, la fageda de Santa Fe i les obagues de Viladrau. A les Guilleries, les castanyedes, rouredes i pinedes fresques de l’entorn de Sant Hilari Sacalm. A la Garrotxa, les obagues del Puigsacalm, a la vall d’en Bas, i els boscos dels volcans de Santa Pau. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.

El rossinyol necessita humitat sostinguda al sòl, no només un xàfec: les pluges regulars i les nits fresques el fan sortir, i pot trigar de dies a setmanes a aparèixer. A les Guilleries i a la Garrotxa, en anys humits, la temporada es pot allargar des del final de la primavera fins al novembre, i els episodis secs curts només la frenen. En general, la sequera, el vent sec, la calor o les gelades l’aturen.

Hàbitat principal
Fagedes, rouredes, avetanoses i pinedes humides
Altitud
300–1800 mMull de bosc fresc
Orientació
Obaga
Sòl
Àcida · franca · bona
Temperatura
9–18 °C · humitat alta
Després de ploure
Amb uns 50 mm caiguts entre 8 i 21 dies abans comença a sortir; amb 95 mm, surt amb força.
Què ho pot frenar
Sequera, vent sec o calor
Activitat potencial
possiblemoderadabonapicMes emmarcat: mes actual

El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1800 m va uns 23 dies avançat i a 300 m uns 23 dies endarrerit respecte als 1050 m.

Més detall de l’hàbitat, el sòl i el clima
Arbres associats
Fagus sylvatica, Quercus petraea, Abies alba i Pinus sylvestris
Humitat del sòl
Humida
Substrat
Preferentment silícic
Ombra
Mitjana a alta
Sequera
Molt desfavorable
Vent
Secant
Humitat prèvia
Molt important
Temperatura després
Fresca a suau

Pot formar erols irregulars.

Bosc i territori

Mapa d’hàbitat del rossinyol a Catalunya

És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.

PirineusMapa del rossinyol avui
El mapa es carregarà quan t’hi acostis…
Tipus de bosc300–1800 mÀcidaDades de bosc, altitud i sòlObservacions històriques agrupades per zona

Guies territorials

Aquesta espècie, territori per territori.

Valor gastronòmic i seguretat

El rossinyol a la cuina

Excel·lent

Per què aquesta nota? És un comestible excel·lent segons el consens de la Societat Catalana de Micologia.

El rossinyol té un gust afruitat, amb notes d’albercoc i un final lleugerament pebrat, i una carn ferma, fibrosa i elàstica que manté bé la forma. Per això admet coccions molt diverses: saltats, truites, salses amb nata i acompanyaments. Per consens, la Societat Catalana de Micologia el considera un comestible excel·lent.

Raspalla’n els plecs i talla’n la base terrosa, però no el deixis en remull, perquè perd l’aroma. Revisa cada exemplar mentre el neteges i cuina’l fins que quedi tendre.

L’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Per conservar-lo més temps, congela’l un cop saltat o asseca’l per fer-ne salses.

Sabor i aroma
Afruitat, amb record d’albercoc i un final lleugerament pebrat.
Textura
Ferma, fibrosa i elàstica.
On funciona millor
SaltatsTruitesSalses amb nataAcompanyaments
Abans de menjar
  1. Raspalleu els plecs i talleu la base terrosa.
  2. Eviteu deixar-lo en aigua perquè perd aroma.
  3. Cuineu-lo fins que quedi tendre.
Com conservar-lo
  • Saltat i congelat
  • Deshidratat per a salses
Guia per conservar i congelar bolets amb seguretat

Noms

Noms del rossinyol en català i castellà

Català
Rossinyol · vaqueta · ginestrola
Castellà
Rebozuelo
Nom científic
Cantharellus cibarius

Preguntes freqüents

Preguntes sobre el rossinyol

Com es diu el rossinyol en castellà?

En castellà, el rossinyol es diu rebozuelo. El nom científic, Cantharellus cibarius, és el mateix en totes les llengües.

El rossinyol és comestible?

Sí: és un bolet comestible excel·lent. Rossinyol aromàtic que manté bé la forma i admet coccions molt diverses. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.

Quan surt el rossinyol?

Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer del juliol al novembre segons l’altitud i la pluja.

On creix el rossinyol?

Creix en fagedes, rouredes, avetanoses i pinedes humides, entre 300 i 1.800 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a subàcid.

Amb què es pot confondre el rossinyol?

Sobretot amb el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), no recomanat per al consum: làmines fines i nombroses, color més ataronjat; creix sovint en fusta o restes. També amb el bolet d’olivera (Omphalotus olearius), tòxic: làmines veritables taronja intens; creix en fusta, pot ser bioluminescent.

Per guardar i compartir

Targeta de camp del rossinyol

Targeta de camp del Rossinyol amb il·lustracions, comestibilitat, trets d’identificació, temporada, hàbitat i advertiment de seguretat.

Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.

És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.

Referències

Fonts i autoria