
Fals rossinyol
Làmines fines i nombroses, color més ataronjat; creix sovint en fusta o restes.
Cantharellus cibarius
Cantharellus cibarius · foto de Strobilomyces
CC BY-SA 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl rossinyol (Cantharellus cibarius), en castellà rebozuelo, és un bolet comestible excel·lent que surt a la tardor en fagedes, rouredes i avetanoses, entre 300 i 1.800 m d’altitud. Bolet groc daurat amb plecs decurrents, aromàtic i propi de boscos humits.
Altres noms catalans: vaqueta, ginestrola · En castellà: rebozuelo
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
El rossinyol és un bolet groc de dalt a baix, sense una separació neta entre el barret i el peu. El barret fa de 3 a 10 cm, va del groc d’ou al groc ataronjat, és irregular i ondulat, i amb l’edat pren forma d’embut. Gira’l: per sota no té làmines fines, sinó plecs gruixuts que es bifurquen i baixen pel peu. El peu continua el barret amb el mateix groc. La carn és d’un blanc groguenc, ferma i elàstica, i l’olor és afruitada, sovint d’albercoc.
Amb temps sec surt més petit i pàl·lid, i amb pluja la vora del barret s’ondula més: per això, amb el color no n’hi ha prou. Fixa’t que tingui alhora plecs, olor afruitada i que creixi a terra: els plecs ajuden a comparar, però tots sols no el confirmen.
Identificació responsable
El fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca) és més ataronjat, té el centre del barret enfonsat i làmines fines, denses i nombroses en lloc de plecs, i sovint creix sobre fusta o restes; no el cullis per menjar-lo, perquè pot causar molèsties digestives. El bolet d’olivera o gírgola d’olivera (Omphalotus olearius) és el veritable perill: té làmines autèntiques d’un taronja intens, la carn d’un taronja pàl·lid i creix en feixos sobre soques, arrels o fusta enterrada. És tòxic i provoca trastorns gastrointestinals intensos. El color no els separa: mira la cara inferior i, en cas de dubte, desenterra la base; si un exemplar no compleix tots els trets, no te’l mengis.

Làmines fines i nombroses, color més ataronjat; creix sovint en fusta o restes.

Làmines veritables taronja intens; creix en fusta, pot ser bioluminescent.
Perfil ecològic
Els rossinyols surten d’agost a novembre i tenen el pic a l’octubre; al juliol en poden aparèixer els primers. Creixen en fagedes, rouredes, avetoses i pinedes humides, amb faig, roure, avet i pi roig, entre 300 i 1.800 metres. Busquen l’obaga i el bosc fresc: sòls àcids o descarbonatats, amb humus ric i bon drenatge.
Les guies de zona en descriuen l’hàbitat sobretot en boscos humits i ombrívols. Al Ripollès, les fagedes, rouredes i pinedes humides de Camprodon, Setcases, les Lloses i Sant Pau de Segúries, on hi ha les fagedes del Capsacosta. Al Montseny, la fageda de Santa Fe i les obagues de Viladrau. A les Guilleries, les castanyedes, rouredes i pinedes fresques de l’entorn de Sant Hilari Sacalm. A la Garrotxa, les obagues del Puigsacalm, a la vall d’en Bas, i els boscos dels volcans de Santa Pau. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
El rossinyol necessita humitat sostinguda al sòl, no només un xàfec: les pluges regulars i les nits fresques el fan sortir, i pot trigar de dies a setmanes a aparèixer. A les Guilleries i a la Garrotxa, en anys humits, la temporada es pot allargar des del final de la primavera fins al novembre, i els episodis secs curts només la frenen. En general, la sequera, el vent sec, la calor o les gelades l’aturen.
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1800 m va uns 23 dies avançat i a 300 m uns 23 dies endarrerit respecte als 1050 m.
Pot formar erols irregulars.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
PirineusMapa del rossinyol avuiGuies territorials
Valor gastronòmic i seguretat
El rossinyol té un gust afruitat, amb notes d’albercoc i un final lleugerament pebrat, i una carn ferma, fibrosa i elàstica que manté bé la forma. Per això admet coccions molt diverses: saltats, truites, salses amb nata i acompanyaments. Per consens, la Societat Catalana de Micologia el considera un comestible excel·lent.
Raspalla’n els plecs i talla’n la base terrosa, però no el deixis en remull, perquè perd l’aroma. Revisa cada exemplar mentre el neteges i cuina’l fins que quedi tendre.
L’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Per conservar-lo més temps, congela’l un cop saltat o asseca’l per fer-ne salses.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, el rossinyol es diu rebozuelo. El nom científic, Cantharellus cibarius, és el mateix en totes les llengües.
Sí: és un bolet comestible excel·lent. Rossinyol aromàtic que manté bé la forma i admet coccions molt diverses. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer del juliol al novembre segons l’altitud i la pluja.
Creix en fagedes, rouredes, avetanoses i pinedes humides, entre 300 i 1.800 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a subàcid.
Sobretot amb el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), no recomanat per al consum: làmines fines i nombroses, color més ataronjat; creix sovint en fusta o restes. També amb el bolet d’olivera (Omphalotus olearius), tòxic: làmines veritables taronja intens; creix en fusta, pot ser bioluminescent.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències