
Cep d’estiu
Més clar i sovint amb reticle molt marcat a tot el peu.
Boletus aereus
Boletus aereus · foto de Björn Sothmann
CC BY-SA 2.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl cep negre (Boletus aereus), en castellà boleto negro, és un bolet comestible excel·lent que surt a la tardor en alzinars, suredes i rouredes mediterrànies, entre 50 i 1.000 m d’altitud. Cep mediterrani de barret molt fosc, vinculat sobretot a alzinars i rouredes càlides.
Altres noms catalans: sureny, siureny negre · En castellà: boleto negro
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
El cep negre és el cep més fosc del grup. El barret fa de 7 a 20 cm, és d’un bru molt fosc, gairebé negre, amb tons de bronze, i de jove té la superfície seca o vellutada. Gira’l: per sota té porus blancs que es tornen de color oliva amb la maduresa, sense cap to vermell. El peu és clar i robust, amb un reticle pàl·lid. Talla’l: la carn és blanca, ferma i no canvia de color. L’olor és suau i agradable, i tot el bolet és compacte.
En temps sec el barret es pot esquerdar, i la humitat n’intensifica els tons foscos. Comprova en cada exemplar que els porus no tinguin cap to vermell, que el reticle sigui clar i que la carn no blavegi al tall. El barret fosc orienta, i l’alzina o la surera a prop també, però cap d’aquests indicis no l’identifica tot sol: cal que hi encaixin tots els trets.
Identificació responsable
En aquesta guia, sureny o siureny negre designa el cep negre (Boletus aereus), però segons la comarca també es diu surenc, sureny o siureny al cep (Boletus edulis): per això, amb el nom no n’hi ha prou per saber de quin cep es parla. Entre els ceps no hi ha perill: el cep té el barret bru castany amb el marge més clar i prefereix boscos frescos, i el cep d’estiu (Boletus reticulatus) és més clar i sovint té un reticle molt marcat a tot el peu; tots dos són comestibles excel·lents. El que cal descartar és el matagent (Rubroboletus satanas), que creix en alzinars i rouredes sobre sòls calcaris, com el cep negre: té els porus vermells, el peu de colors vius, groc i vermell, i la carn que blaveja al tall. És tòxic i pot provocar una intoxicació gastrointestinal intensa. Si un exemplar té algun to vermell als porus o la carn li blaveja, deixa’l.

Més clar i sovint amb reticle molt marcat a tot el peu.

Porus vermells i peu amb colors vius; carn que blaveja.
Perfil ecològic
Els ceps negres surten del final de l’estiu a la tardor: el calendari va d’agost a novembre, amb el pic a l’octubre, i el setembre també és un bon mes. Són els ceps mediterranis, més termòfils que els de muntanya: creixen en alzinars, suredes i rouredes mediterrànies, amb alzina, surera i roure martinenc, entre 50 i 1.000 metres. Busquen l’alzinar madur amb sòl profund i ben drenat, de neutre a lleugerament àcid, als solells temperats i a les fondalades.
Les guies de zona en descriuen l’hàbitat al Montnegre i el Corredor, als alzinars i les suredes més frescos de l’entorn de Vallgorguina, sobretot als vessants silícics amb sòl profund i ombra parcial. La guia dels ceps també els associa a l’Empordà, les Serralades Costeres i els Ports, i el perfil de l’espècie inclou les Serralades Prelitorals. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
El cep negre necessita una pluja efectiva sobre un sòl que ja s’hagi rehidratat, seguida de temperatures suaus, entre 14 i 24 °C, i pot trigar de dies a setmanes a sortir, segons la calor. Al Montnegre i el Corredor respon a la calor humida de setembre i octubre. Els estius molt secs en redueixen la temporada; els episodis secs, la calor intensa i el vent sec la interrompen, i el fred humit persistent l’atura.
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1000 m va uns 14 dies avançat i a 50 m uns 14 dies endarrerit respecte als 525 m.
Espècie termòfila amb resposta local.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Serralades PrelitoralsMapa del cep negre avuiGuies territorials
Valor gastronòmic i seguretat
El cep negre és un dels ceps més apreciats i, segons el consens de la Societat Catalana de Micologia, un comestible excel·lent. Té un gust profund i torrat, amb notes de fruita seca, i de jove la carn és molt ferma i agradable a la mossegada. Va bé a la planxa, rostit, en arrossos i en salses.
Neteja’l sense posar-lo en remull i separa’n els tubs quan siguin massa tous. Abans de cuinar-lo, torna a comprovar que no tingui porus vermells ni carn que blavegi, i cuina’l de manera uniforme.
A la nevera aguanta poc: l’ACSA recomana guardar els bolets entre 1 i 4 °C i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los, i els ceps es guarden millor en un recipient obert o en un cistell que en una bossa tancada. Per conservar-lo més temps, asseca’l o congela’l després de saltar-lo.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, el cep negre es diu boleto negro. El nom científic, Boletus aereus, és el mateix en totes les llengües.
Sí: és un bolet comestible excel·lent. Un dels ceps més apreciats, de carn ferma i aroma concentrat. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer de l’agost al novembre segons l’altitud i la pluja.
Creix en alzinars, suredes i rouredes mediterrànies, entre 50 i 1.000 m d’altitud, sobretot en sòl neutre a lleugerament àcid.
Sobretot amb el cep d’estiu (Boletus reticulatus), comestible excel·lent: més clar i sovint amb reticle molt marcat a tot el peu. També amb el matagent (Rubroboletus satanas), molt tòxic: porus vermells i peu amb colors vius; carn que blaveja.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències