Boletus edulis
Cep
Barret sovint més untuós, marge més clar i reticle habitualment concentrat a la part alta del peu.
Tots els bolets
Boletus reticulatus
Cep d’estiu
Boletus reticulatus · foto de George Chernilevsky
Domini públic · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl cep d’estiu (Boletus reticulatus), en castellà boleto reticulado o boleto de verano, és un bolet comestible excel·lent que surt a l’estiu en rouredes, fagedes i castanyedes, entre 100 i 1.500 m d’altitud. Cep termòfil de barret sec i peu molt reticulat, associat sobretot a roures, faigs i castanyers.
Altres noms catalans: cep reticulat, sureny d’estiu · En castellà: boleto reticulado, boleto de verano
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Com reconèixer el cep d’estiu
El cep d’estiu és el cep de tons clars i el més primerenc del grup. El barret fa de 6 a 25 cm, és convex i carnós, de bru clar a avellana, amb la superfície seca i mat i sense marge blanc. Gira’l: els porus són blancs de jove, després grocs i finalment olivacis. Mira el peu: és robust, de clar a bru pàl·lid, i té un reticle blanc o marronós molt desenvolupat, que s’estén per bona part del peu. Talla’l: la carn és blanca i no blaveja. L’olor és suau i agradable.
Amb la calor i els períodes secs el barret s’esquerda i deixa veure la carn clara, i els exemplars madurs tenen els porus olivacis i la carn que s’estova i es corca aviat. El reticle estès és el tret més útil, però amb el reticle no n’hi ha prou: comprova també els porus, la carn que no canvia de color i que no hi hagi tons rosats ni vermells enlloc.
- Barret
- Convex i carnós, de bru clar a avellana; superfície seca i sovint clivellada amb la calor.
- Himeni
- Porus blancs de jove, després grocs i finalment olivacis.
- Peu
- Robust, clar a bru pàl·lid, amb un reticle blanc o marronós molt estès.
- Carn i tacte
- Blanca i immutable al tall; sovint s’estova i es corca aviat amb calor. Ferm de jove, més esponjós en madurar.
- Olor
- Suau i agradable.
- Color
- Avellana, ocre i crema.
- Variació
- En períodes secs el barret s’esquerda i deixa veure la carn clara; els exemplars madurs tenen porus olivacis.
Identificació responsable
Amb què es pot confondre el cep d’estiu
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Cep d’estiu o cep: com diferenciar-los, i el mataparent
El cep d’estiu i el cep (Boletus edulis) poden coincidir en boscos de planifolis, però entre ells no hi ha perill: tots dos són comestibles excel·lents. El cep té el barret sovint més untuós, bru castany i amb el marge més clar, i el reticle concentrat a la part alta del peu; el cep d’estiu el té sec i sovint clivellat, i el reticle li baixa per bona part del peu. La data també ajuda: un cep de juny en una roureda calenta és gairebé sempre cep d’estiu. El que cal descartar és el mataparent (Tylopilus felleus), de porus rosats amb l’edat, reticle fosc i gust intensament amarg: no es considera tòxic, però és incomestible. El matagent (Rubroboletus satanas), de porus vermells, peu de colors vius i carn que blaveja al tall, és tòxic i no s’ha de consumir. No tastis mai un exemplar dubtós per identificar-lo.
Tylopilus felleus
Mataparent
Porus rosats amb l’edat, reticle fosc i gust intensament amarg.
Rubroboletus satanas
Matagent
Porus vermells, peu de colors vius i carn que blaveja al tall.
Perfil ecològic
On trobar ceps d’estiu i quan surten
Els ceps d’estiu són els més primerencs dels ceps: el calendari va de maig a octubre, amb el pic al juliol; el juny i l’agost també són bons mesos, i al setembre encara en poden sortir. Creixen en rouredes, fagedes, castanyedes i altres boscos de planifolis, amb roures, faig i castanyer, entre 100 i 1.500 metres. Busquen el bosc madur de planifolis i les vores arbrades, als vessants temperats i a les clarianes càlides, sobre sòls àcids o neutres, preferentment silícics o poc calcaris.
La guia dels ceps els associa a la Catalunya Central i a les Serralades Prelitorals, on encaixen amb els boscos temperats de planifolis, i el perfil de l’espècie també inclou els Prepirineus, el Montseny, els Sistemes interiors i els Ports. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
El cep d’estiu respon a una pluja efectiva seguida de temps càlid i humit, sense calor extrema, entre 14 i 24 °C: les pluges del final de la primavera, de l’estiu o de l’inici de la tardor, quan el sòl conserva escalfor i humitat. Pot trigar de dies a poques setmanes a sortir, segons la humitat acumulada. Com que depèn molt de les tempestes locals, la temporada d’estiu és irregular; la sequera, el vent sec o la calor persistent la interrompen, i les gelades l’aturen.
- Hàbitat principal
- Rouredes, fagedes, castanyedes i boscos de planifolis
- Altitud
- 100–1500 mBosc madur de planifolis i vores arbrades
- Orientació
- Vessants temperats i clarianes càlides
- Sòl
- Àcida a neutra · franca a francoarenosa · bo
- Temperatura
- 14–24 °C · humitat moderada a alta
- Després de ploure
- Amb uns 50 mm caiguts entre 15 i 26 dies abans comença a sortir; amb 95 mm, surt amb força.
- Què ho pot frenar
- Sequera, vent sec o calor persistent
Activitat potencial
possiblemoderadabonapicMes emmarcat: mes actual
Més detall de l’hàbitat, el sòl i el clima
- Arbres associats
- Quercus pubescens, Quercus petraea, Fagus sylvatica i Castanea sativa
- Humitat del sòl
- Fresca després de pluja
- Substrat
- Preferentment silícic o poc calcari
- Ombra
- Mitjana
- Sequera
- Desfavorable si s’allarga
- Vent
- El vent sec accelera la deshidratació
- Humitat prèvia
- Important
- Temperatura després
- Càlida sense calor extrema
La fructificació estival és irregular i depèn molt de tempestes locals.
Bosc i territori
Mapa d’hàbitat del cep d’estiu a Catalunya
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
PrepirineusMapa del cep d’estiu avuiTipus de bosc100–1500 mÀcida a neutraDades de bosc, altitud i sòlObservacions històriques agrupades per zona
Valor gastronòmic i seguretat
El cep d’estiu a la cuina
El cep d’estiu és un dels ceps excel·lents de la taula de consens micològic català, on apareix amb el sinònim Boletus aestivalis. Té un gust fúngic i càlid, una mica més delicat que el d’altres ceps, i la carn és ferma de jove, però s’esponja de pressa quan fa calor. Va bé saltat, en arrossos i en cremes, i també sec.
Aprofita’l jove, perquè es corca i s’estova ràpidament. Revisa’l bé per detectar-hi larves, retira’n les parts toves i els tubs molt madurs, i cuina’l completament.
Com que es fa malbé aviat, no el guardis gaire: l’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los, i els ceps es guarden millor en un recipient obert o en un cistell que en una bossa tancada. Per conservar-lo més temps, asseca’l de seguida o congela’l després d’una cocció breu.
- Sabor i aroma
- Fúngic, càlid i una mica més delicat que altres ceps.
- Textura
- Ferma de jove, però esponjosa amb rapidesa en temps càlid.
- On funciona millor
- Abans de menjar
- Reviseu-lo bé per detectar larves.
- Retireu les parts toves i els tubs molt madurs.
- Cuineu-lo completament.
- Com conservar-lo
- Assecat immediat
- Congelat després d’una cocció breu
Noms
Noms del cep d’estiu en català i castellà
- Català
- Cep d’estiu · cep reticulat · sureny d’estiu
- Castellà
- Boleto reticulado · boleto de verano
- Nom científic
- Boletus reticulatus
Preguntes freqüents
Preguntes sobre el cep d’estiu
Com es diu el cep d’estiu en castellà?
En castellà, el cep d’estiu es diu boleto reticulado; també se’n diu boleto de verano. El nom científic, Boletus reticulatus, és el mateix en totes les llengües.
El cep d’estiu és comestible?
Sí: és un bolet comestible excel·lent. Cep estival aromàtic; cal aprofitar-lo jove perquè es corca i s’estova ràpidament. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Quan surt el cep d’estiu?
Sobretot a l’estiu: el pic sol ser al juliol i pot aparèixer del maig a l’octubre segons l’altitud i la pluja.
On creix el cep d’estiu?
Creix en rouredes, fagedes, castanyedes i boscos de planifolis, entre 100 i 1.500 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a neutre.
Amb què es pot confondre el cep d’estiu?
Sobretot amb el cep (Boletus edulis), comestible excel·lent: barret sovint més untuós, marge més clar i reticle habitualment concentrat a la part alta del peu. També amb el mataparent (Tylopilus felleus), no comestible: porus rosats amb l’edat, reticle fosc i gust intensament amarg.
Per guardar i compartir
Targeta de camp del cep d’estiu
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències