Bolets
al Pirineu.

Al Pirineu català els boscos s’ordenen per altitud: rouredes i fagedes aproximadament entre 600 i 1.400 metres, pinedes de pi roig entre 900 i 1.700, i pinedes de pi negre i avetoses fins al límit del bosc, cap als 2.300 metres. Les fitxes d’aquesta guia situen els ceps de pi i els ceps als boscos de coníferes de muntanya, els rossinyols i les trompetes de la mort a les fagedes i rouredes humides, i els rovellons, pinetells, llenegues i fredolics a les pinedes.

La cota importa més que la comarca: una pineda de pi roig a 1.000 metres i una de pi negre a 1.900 responen a la mateixa pluja amb setmanes de diferència. Per això les guies del Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès descriuen l’hàbitat per indret i cota, no per comarca sencera.

La temporada s’avança respecte de la plana. A les cotes altes els primers ceps de pi poden aparèixer a finals d’agost, després de les tempestes d’estiu, i el gruix de la temporada es concentra al setembre i l’octubre. Les primeres gelades i les nevades de la tardor avançada tanquen el bosc de dalt a baix: quan el pi negre ja ha acabat, les rouredes i les pinedes baixes del Prepirineu encara poden respondre fins al novembre.

Finestra combinada de les espècies amb guia: setembre – desembre. El calendari mensual de cada comarca i de cada fitxa concreta el pic de cada espècie.

Aigüestortes, el bosc de Virós, la vall d’Esterri de Cardós i el Cadí-Moixeró tenen normes pròpies de recol·lecció. Guia de normativa.

El mapa en viu compara els sectors del Pirineu i del Prepirineu amb la pluja, la humitat i la temperatura recents de cada espècie en temporada. Les lectures s’actualitzen cada dia, no confirmen que hi hagi bolets ni assenyalen punts exactes.

Mapa del Prepirineu · Totes les zones, avui.

Els ceps i els rovellons tenen guies pròpies amb tipus, diferències i zones; les quatre comarques del Pirineu hi apareixen amb les seves condicions.

Ceps de Catalunya · Rovellons a Catalunya · Totes les guies per territori.