Amanita muscaria
Reig bord
Barret habitualment vermell amb restes blanques; làmines i peu blancs, no grocs.
Tots els bolets
Amanita caesarea
Ou de reig
Amanita caesarea · foto de Yaqui
CC BY-SA 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsL’ou de reig (Amanita caesarea), en castellà oronja o amanita de los césares, és un bolet comestible excel·lent que surt a la tardor en alzinars, suredes i rouredes mediterrànies, entre 50 i 1.200 m d’altitud. Amanita mediterrània de barret taronja, làmines i peu grocs, amb volva blanca persistent.
Altres noms catalans: reig, reix, cocou · En castellà: oronja, amanita de los césares
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Com reconèixer l’ou de reig
L’ou de reig és una amanita gran i vistosa. El barret fa de 8 a 20 cm, és hemisfèric de jove i després estès, llis, de color taronja viu a vermell ataronjat, i té el marge estriat. Gira’l: les làmines són lliures, denses i grogues, i en un exemplar típic mai no són blanques. El peu és groc i cilíndric, amb un anell groc, i neix d’una volva blanca ampla en forma de sac: desenterra la base sencera per veure-la. La carn és blanca, groga sota la pell del barret, ferma, i no canvia de color en tallar-la. L’olor és suau.
Els exemplars molt joves poden quedar tancats dins la volva, i en aquesta fase el color de fora no el distingeix d’amanites mortals: no l’identifiquis per l’aspecte d’ou. Amb la volva tampoc no n’hi ha prou, perquè la farinera borda també en té. Comprova alhora les làmines, el peu i l’anell grocs i el marge estriat.
- Barret
- Hemisfèric de jove i després estès, llis, d’un taronja viu a vermell ataronjat, amb el marge estriat.
- Himeni
- Làmines lliures, denses i grogues; mai blanques en un exemplar típic.
- Peu
- Groc, cilíndric, amb anell groc i una volva blanca ampla a la base.
- Carn i tacte
- Blanca, groga sota la cutícula, ferma i immutable al tall. Carnosa però delicada amb la maduresa.
- Olor
- Suau i agradable.
- Color
- Taronja intens, groc daurat i blanc a la volva.
- Variació
- Els exemplars molt joves poden quedar completament tancats dins la volva i no s’han d’identificar només per l’aspecte d’ou.
Mira l’ou de reig en 3D Model il·lustratiu per girar-lo i veure’n el barret, l’himeni i el peu.Identificació responsable
Amb què es pot confondre l’ou de reig
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Ou de reig fals: farinera borda i reig bord
La confusió més greu és la farinera borda (Amanita phalloides): té el barret verdós o olivaci, que pot ser gairebé blanc, el marge llis i les làmines, el peu i l’anell blancs, i també surt d’una volva blanca en forma de sac. És potencialment mortal, comparteix alzinars, rouredes i castanyedes amb l’ou de reig i els símptomes poden trigar de sis a dotze hores a aparèixer. El reig bord (Amanita muscaria) té el barret habitualment vermell amb restes blanques i les làmines i el peu blancs; és tòxic i pot causar una intoxicació neurològica. La pluja pot rentar les restes blanques del reig bord i deixar-lo ataronjat i llis; per això, amb el barret no n’hi ha prou. No cullis ous tancats, no et refiïs d’una foto i, davant de qualsevol ingestió sospitosa, truca al 061.
Amanita phalloides
Farinera borda
Barret verdós o olivaci i làmines i peu blancs; la confusió d’exemplars joves pot ser mortal.
Perfil ecològic
On trobar ous de reig i quan surten
Els ous de reig surten de juliol a octubre i tenen el pic al setembre; els primers poden aparèixer al juny i els últims, al novembre. Creixen en alzinars, suredes, rouredes mediterrànies i castanyedes, amb alzina, surera, roure martinenc i castanyer, entre 50 i 1.200 metres. Prefereixen boscos clars, solells temperats i vessants protegits, sobre sòls àcids o descarbonatats i ben drenats.
Les guies de zona en descriuen l’hàbitat en dos massissos. Al Montseny hi encaixen les castanyedes, rouredes i alzinars temperats de Viladrau, als vessants més càlids del massís; al Montnegre i el Corredor, els solells d’alzinar i sureda amb sòl silícic i les clarianes de l’entorn de Vallgorguina, més que no pas les obagues fresques del Montnegre alt. El perfil de l’espècie també encaixa amb boscos de les serralades costeres i prelitorals, l’Empordà, els Ports i la Catalunya Central. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
L’ou de reig respon a la pluja efectiva sobre un sòl encara temperat: les tempestes d’estiu i les pluges de principi de tardor, seguides de temperatures suaus, sovint el fan sortir en les setmanes següents. La humitat prèvia compta molt, sobretot després d’un estiu sec. Una nova sequera, el vent sec o una baixada brusca de temperatura l’aturen, i les nits fredes de la tardor avançada n’acaben la temporada abans que la d’altres espècies.
- Hàbitat principal
- Alzinars, suredes, rouredes mediterrànies i castanyedes
- Altitud
- 50–1200 mBoscos clars de planifolis termòfils
- Orientació
- Solells temperats i vessants protegits
- Sòl
- Àcida a lleugerament àcida · franca a francoarenosa · bona
- Temperatura
- 15–25 °C · humitat moderada a alta
- Després de ploure
- Amb uns 50 mm caiguts entre 8 i 21 dies abans comença a sortir; amb 95 mm, surt amb força.
- Què ho pot frenar
- Sequera renovada, vent sec o baixada brusca de temperatura
Activitat potencial
possiblemoderadabonapicMes emmarcat: mes actual
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1200 m va uns 17 dies avançat i a 50 m uns 17 dies endarrerit respecte als 625 m.
Més detall de l’hàbitat, el sòl i el clima
- Arbres associats
- Quercus ilex, Quercus suber, Quercus pubescens i Castanea sativa
- Humitat del sòl
- Fresca després de pluges estivals o de tardor
- Substrat
- Silícic o descarbonatat
- Ombra
- Baixa a mitjana
- Sequera
- Desfavorable durant la fructificació
- Vent
- El vent sec redueix la humitat superficial
- Humitat prèvia
- Important, sobretot després d’un estiu sec
- Temperatura després
- Temperada a càlida
La resposta és molt local i depèn de l’arbre hoste, la temperatura del sòl i la humitat prèvia.
Bosc i territori
Mapa d’hàbitat de l’ou de reig a Catalunya
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Serralades CosteresMapa de l’ou de reig avuiTipus de bosc50–1200 mÀcida a lleugerament àcidaDades de bosc, altitud i sòlObservacions històriques agrupades per zona
Guies territorials
Aquesta espècie, territori per territori.
Valor gastronòmic i seguretat
L’ou de reig a la cuina
L’ou de reig és un dels comestibles excel·lents segons el consens de la Societat Catalana de Micologia. Té un gust fi i dolç, amb notes de fruita seca, i una carn tendra, sucosa i compacta en els exemplars joves oberts. Queda molt bé saltat suaument, a la planxa i amb ous o arrossos.
No facis servir exemplars encara tancats en forma d’ou. Abans de cuinar-los, torna a comprovar en cada exemplar les làmines, el peu i l’anell grocs i la volva blanca, i cou-los completament. Una confusió amb la farinera borda pot ser mortal, i no n’hi ha prou amb la fitxa ni amb una foto.
És millor menjar-lo fresc: l’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Per conservar-los més temps, congela’ls després d’una cocció breu.
- Sabor i aroma
- Fi, dolç i amb notes de fruita seca.
- Textura
- Tendra, sucosa i compacta en exemplars joves oberts.
- On funciona millor
- Abans de menjar
- No utilitzeu exemplars encara tancats en forma d’ou.
- Confirmeu làmines, peu i anell grocs i una volva blanca.
- Cuineu-la completament.
- Com conservar-lo
- Consum fresc
- Congelada després d’una cocció breu
Noms
Noms de l’ou de reig en català i castellà
- Català
- Ou de reig · reig · reix · cocou
- Castellà
- Oronja · amanita de los césares
- Nom científic
- Amanita caesarea
Preguntes freqüents
Preguntes sobre l’ou de reig
Com es diu l’ou de reig en castellà?
En castellà, l’ou de reig es diu oronja; també se’n diu amanita de los césares. El nom científic, Amanita caesarea, és el mateix en totes les llengües.
L’ou de reig és comestible?
Sí: és un bolet comestible excel·lent. Bolet molt delicat i apreciat, però el risc de confusió amb amanites mortals exigeix màxima prudència. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Quan surt l’ou de reig?
Sobretot a la tardor: el pic sol ser al setembre i pot aparèixer del juny al novembre segons l’altitud i la pluja.
On creix l’ou de reig?
Creix en alzinars, suredes, rouredes mediterrànies i castanyedes, entre 50 i 1.200 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a subàcid.
Amb què es pot confondre l’ou de reig?
Sobretot amb el reig bord (Amanita muscaria), tòxic: barret habitualment vermell amb restes blanques; làmines i peu blancs, no grocs. També amb la farinera borda (Amanita phalloides), molt tòxic: barret verdós o olivaci i làmines i peu blancs; la confusió d’exemplars joves pot ser mortal.
Per guardar i compartir
Targeta de camp de l’ou de reig
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències