
Fredolic metzinós
És més massís i presenta escates tigrades, no simples fibres radials, normalment sense els tons grocs característics.
Tricholoma portentosum
Tricholoma portentosum · foto de Jerzy Opioła
CC BY-SA 4.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl fredolic gros (Tricholoma portentosum), en castellà capuchina, és un bolet comestible que surt a la tardor en pinedes, boscos de coníferes i fagedes, entre 500 i 2.200 m d’altitud. Tricoloma gris de pinedes fredes, amb barret fibril·lós i tons grocs al peu i a les làmines.
Altres noms catalans: fredolic llenegat, caputxina · En castellà: capuchina
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
El fredolic gros, també anomenat fredolic llenegat, és un tricoloma gris i robust de les pinedes fredes de muntanya. El barret fa de 5 a 12 cm; és convex i després s’estén, de color gris plom a gris bru, i el recorren fibres radials fosques. Quan fa humitat, és viscós. Gira’l: les làmines són blanques, escotades prop del peu i sovint amb reflexos grocs quan madura. El peu és cilíndric, ple i sense anell, blanc amb tons grocs, sobretot cap a la base. La carn és blanca, groguenca sota la cutícula, i no canvia de color; l’olor és farinosa i suau.
Els tons grocs poden ser febles, i el barret s’aclareix quan s’asseca. Els tricolomes grisos exigeixen una comparació completa, i alguns només es poden separar amb microscopi: ni les fibres radials ni el groc no basten sense la resta de trets.
Identificació responsable
La confusió perillosa és amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), que causa una intoxicació gastrointestinal intensa. És més massís, té el barret cobert d’escates tigrades, no de simples fibres radials, i normalment no té els tons grocs del fredolic gros. El tricoloma virgós (Tricholoma virgatum) no és comestible: té un bony punxegut al centre, no té tons grocs i té un gust molt acre que pot causar molèsties. El fredolic (Tricholoma terreum) és comestible, però és més petit i menys robust, i no té el barret viscós ni els tons grocs al peu. Descarta qualsevol exemplar amb escates tigrades o que no coincideixi en tots els trets.

És més massís i presenta escates tigrades, no simples fibres radials, normalment sense els tons grocs característics.
Té un umbó punxegut, gust molt acre i manca dels tons grocs del fredolic gros.
Perfil ecològic
Els fredolics grossos són bolets de la tardor avançada: surten d’octubre a desembre, amb el pic al novembre, i en poden aparèixer al setembre i al gener. Creixen sobretot en pinedes montanes i subalpines de pi roig i pi negre, i també sota avets, entre 500 i 2.200 metres, sovint entre la molsa i la virosta de les obagues i els vessants frescos. Prefereixen sòls àcids o neutres, silícics o descarbonatats i ben drenats.
El perfil de l’espècie encaixa amb les muntanyes dels Pirineus i el Prepirineu, el Montseny i els sistemes interiors. La producció varia molt d’un any a l’altre. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Surten dies o setmanes després de les pluges de tardor i de principi d’hivern, quan el sòl de la pineda es manté humit i les temperatures baixen fins a valors d’entre 3 i 14 °C, amb nits fredes. Poden aguantar fins a les primeres gelades, i la neu tanca la temporada. La sequera, la calor, el vent sec o la neu persistent n’aturen la sortida.
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 2200 m va uns 26 dies avançat i a 500 m uns 26 dies endarrerit respecte als 1350 m.
Els Tricholoma grisos poden requerir revisió microscòpica i la producció varia molt entre anys.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
PirineusMapa del fredolic gros avuiValor gastronòmic i seguretat
El fredolic gros té un gust suau, farinós i lleugerament dolç, i una carn ferma i carnosa, més resistent que la del fredolic petit. És una espècie comercial apreciada i s’aprofita en sopes, guisats, saltats i truites.
Neteja la cutícula viscosa dels fredolics sense amarar-los, torna a comprovar en cada exemplar els tons grocs del peu i de les làmines, i cou-los completament.
Es mengen millor frescos: l’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Si te’n sobren, congela’ls ja cuinats.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, el fredolic gros es diu capuchina. El nom científic, Tricholoma portentosum, és el mateix en totes les llengües.
Sí: és un bolet comestible. Fredolic gros de muntanya, útil en sopes, guisats i saltats quan la identificació és segura. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser al novembre i pot aparèixer del setembre al gener segons l’altitud i la pluja.
Creix en pinedes, boscos de coníferes, fagedes i rouredes, entre 500 i 2.200 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a neutre.
Sobretot amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), tòxic: és més massís i presenta escates tigrades, no simples fibres radials, normalment sense els tons grocs característics. També amb el tricoloma virgós (Tricholoma virgatum), no comestible: té un umbó punxegut, gust molt acre i manca dels tons grocs del fredolic gros.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències