Tots els bolets

Agaricus campestris

Camperol

El camperol (Agaricus campestris), en castellà champiñón silvestre, és un bolet comestible que surt a la primavera i a la tardor en prats, clarianes i vores de bosc, fins a 2.000 m d’altitud. Xampinyó silvestre de prats, amb làmines que passen del rosa al bru xocolata i sense volva.

Altres noms catalans: xampinyó de prat, terrerol, rubiol, bolet de camp · En castellà: champiñón silvestre

Altitud0–2000 m
TemporadaPic maig i oct.
IdentificacióDifícil

Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.

Lectura de camp

Com reconèixer el camperol

Parts d’un bolet

Trets clauLàmines roses que es tornen xocolataAbsència de volvaAnell prim i fràgil

El camperol és un xampinyó silvestre de prat, blanc i sense volva. El barret fa de 3 a 12 cm; primer és hemisfèric i després convex o aplanat, blanc o crema, llis o finament fibril·lós. Gira’l: les làmines són lliures, rosades de jove, i en madurar es tornen de color bru xocolata. El peu és blanc i cilíndric, amb un anell prim que desapareix aviat. Desenterra la base sencera: no ha de tenir volva ni groguejar intensament. La carn és blanca, de vegades una mica rosada al tall, i l’olor és suau i agradable, de bolet.

La pluja pot embrutar o esquerdar el barret, i els exemplars madurs tenen les làmines molt fosques. La identificació és difícil, i el blanc del barret no demostra res: comprova en cada exemplar el color de les làmines, la base sense volva, l’olor i si grogueja quan el freges. Si algun d’aquests trets no encaixa, no el cullis per menjar.

Barret
Hemisfèric de jove i després convex o aplanat; blanc a crema, llis o finament fibril·lós.
Himeni
Làmines lliures, rosades de jove i progressivament de color bru xocolata en madurar.
Peu
Blanc, cilíndric, amb anell fi i fugaç; base sense volva.
Carn i tacte
Blanca, de vegades lleument rosada al tall, sense groguejar intensament a la base. Ferma de jove i més tendra amb l’edat.
Olor
Suau i agradable, fúngica.
Color
Blanc, crema, rosa i bru xocolata.
Variació
La pluja embruta o fissura el barret i els exemplars madurs presenten làmines molt fosques.

Identificació responsable

Amb què es pot confondre el camperol

Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.

Camperol o farinera borda: la confusió que pot ser mortal

La farinera borda (Amanita phalloides) pot tenir el barret pàl·lid, però té les làmines blanques i no canvien mai de color, i a la base té una volva blanca membranosa en forma de sac. És mortal: confondre-la amb un camperol pot causar una insuficiència hepàtica greu. Si un exemplar té les làmines blanques o volva, no és un camperol: descarta tota la collita i no la barregis amb la resta del cistell. Abans de menjar-te’l, descarta també les altres amanites blanques. El xampinyó pudent (Agaricus xanthodermus) grogueja ràpidament, sobretot a la base del peu, i fa olor de fenol o de tinta quan s’escalfa; provoca intoxicacions gastrointestinals. L’hàbitat ajuda, però no n’hi ha prou: a les vores de bosc, el camperol i la farinera borda poden créixer a pocs metres.

Agaricus xanthodermus

Xampinyó pudent

Grogueja ràpidament, sobretot a la base del peu, i fa olor de fenol o tinta en escalfar-lo.

Perfil ecològic

On trobar camperols i quan surten

Els camperols tenen dues temporades. A la primavera surten d’abril a juny, amb el pic al maig, i a la tardor tornen de setembre a novembre, amb el pic a l’octubre; al març i a l’estiu també en poden sortir alguns. No depenen de cap arbre: creixen en prats permanents, pastures d’herba curta, gespes, clarianes i marges herbosos, des del nivell del mar fins a 2.000 metres, en sòls de moderadament àcids a neutres, moderadament adobats i amb matèria orgànica.

Com que segueixen l’herba més que no pas el bosc, el perfil de l’espècie encaixa amb gairebé tot el país: els Pirineus i el Prepirineu, la Catalunya Central, l’Empordà, el Montseny, les serralades costeres i prelitorals, els Ports i els sistemes interiors. El reg, la sega i l’adobat dels prats poden alterar molt la resposta de cada lloc. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.

Surten poc després d’una pluja que rehidrati el sòl herbós, amb temperatures suaus, entre 10 i 22 °C, i un sòl humit però ben drenat. La sequera n’interromp la sortida de pressa, i la calor, les gelades i el vent, que asseca el prat, també l’aturen.

Hàbitat principal
Prats, clarianes i vores de bosc
Altitud
0–2000 mPrats permanents, pastures, gespes i marges herbosos
Orientació
Variable
Sòl
Moderadament àcida a neutra · arenosa, franca, torbosa o argilosa · bo
Temperatura
10–22 °C · humitat moderada a alta
Després de ploure
Amb uns 50 mm en els últims 14 dies comença a sortir; amb 95 mm, surt amb força.
Què ho pot frenar
Sequera, calor o gelada
Activitat potencial
possiblemoderadabonapicMes emmarcat: mes actual
Més detall de l’hàbitat, el sòl i el clima
Humitat del sòl
Humit després de pluja, però drenat
Substrat
Sòl herbós moderadament adobat
Ombra
Baixa
Sequera
Interromp ràpidament la fructificació
Vent
Accelera l’assecat del prat
Humitat prèvia
Important
Temperatura després
Suau

El reg, la sega i la fertilització poden alterar fortament la resposta local.

Bosc i territori

Mapa d’hàbitat del camperol a Catalunya

És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.

PirineusMapa del camperol avui
El mapa es carregarà quan t’hi acostis…
Tipus de bosc0–2000 mModeradament àcida a neutraDades de bosc, altitud i sòlObservacions històriques agrupades per zona

Valor gastronòmic i seguretat

El camperol a la cuina

Molt bo

Per què aquesta nota? La Societat Catalana de Micologia el classifica com a bon comestible.

El camperol té un gust net i familiar, suau i agradable, que s’intensifica amb la cocció, i una carn ferma i sucosa quan és jove. La Societat Catalana de Micologia el classifica com a bon comestible. Va bé en saltats, truites, salses i guisats, sempre que la identificació sigui inequívoca.

No en tallis la base del peu fins que no n’hagis completat la identificació. Descarta els exemplars que groguegin intensament o facin olor química, i cou la resta sempre del tot.

L’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Per conservar-lo més temps, congela’l un cop cuinat.

Sabor i aroma
Suau, agradable i més intens amb la cocció.
Textura
Ferma i sucosa de jove.
On funciona millor
SaltatsTruitesSalsesGuisats
Abans de menjar
  1. Conserveu la base del peu fins a completar la identificació.
  2. Descarteu exemplars que groguegin intensament i facin olor química.
  3. Cuineu-lo completament.
Com conservar-lo
  • Cuinat i congelat
  • Refrigerat i consumit ràpidament
Guia per conservar i congelar bolets amb seguretat

Noms

Noms del camperol en català i castellà

Català
Camperol · xampinyó de prat · terrerol · rubiol · bolet de camp
Castellà
Champiñón silvestre
Nom científic
Agaricus campestris

Preguntes freqüents

Preguntes sobre el camperol

Com es diu el camperol en castellà?

En castellà, el camperol es diu champiñón silvestre. El nom científic, Agaricus campestris, és el mateix en totes les llengües.

El camperol és comestible?

Sí: és un bolet comestible. Camperol de gust net i familiar, adequat per a preparacions senzilles si la identificació és inequívoca. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.

Quan surt el camperol?

Sobretot a la primavera i a la tardor: el pic sol ser al maig i a l’octubre i pot aparèixer del març al novembre segons l’altitud i la pluja.

On creix el camperol?

Creix en prats, clarianes i vores de bosc, fins a 2.000 m d’altitud, sobretot en sòl lleugerament àcid a neutre i moderadament enriquit.

Amb què es pot confondre el camperol?

Sobretot amb el xampinyó pudent (Agaricus xanthodermus), tòxic: grogueja ràpidament, sobretot a la base del peu, i fa olor de fenol o tinta en escalfar-lo. També amb la farinera borda (Amanita phalloides), molt tòxic: manté les làmines blanques i presenta una volva membranosa a la base; pot tenir el barret pàl·lid.

Per guardar i compartir

Targeta de camp del camperol

Targeta de camp del Camperol amb il·lustracions, comestibilitat, trets d’identificació, temporada, hàbitat i advertiment de seguretat.

Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.

És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.

Referències

Fonts i autoria