Para-sol de làmina verdosa
Làmines que es tornen verdoses amb l’edat; pot causar intoxicacions digestives.
Macrolepiota procera
Macrolepiota procera · foto de Aleix Ventayol
© Aleix Ventayol · imatge orientativa; verifica tots els tretsL’apagallums (Macrolepiota procera), en castellà parasol o galamperna, és un bolet comestible que surt a la tardor en clarianes, vores de bosc i prats, fins a 1.900 m d’altitud. Bolet alt amb anell mòbil i barret escatós, habitual en vores de bosc i prats.
Altres noms catalans: paloma, cogomella · En castellà: parasol, galamperna
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
L’apagallums és un bolet molt alt, de 10 a 35 cm, amb silueta d’ombrel·la. El barret és gran, amb escates brunes sobre fons clar i un bony al centre. Gira’l: les làmines són blanques, fràgils i lliures del peu. El peu és molt alt i fibrós, amb un dibuix de pell de serp en ziga-zaga, i porta un anell doble i mòbil que pots fer córrer amunt i avall. La carn és blanca i prima al barret, i fa una olor agradable de nous.
Els exemplars joves són ovoides i la pluja pot rentar les escates del barret, per això l’aspecte canvia molt. La identificació és difícil: només la combinació de mida gran, peu alt amb pell de serp i anell doble i mòbil el separa de les lepiotes tòxiques; cap d’aquests trets tot sol no és suficient.
Identificació responsable
L’apagallums es considera comestible només quan està completament desenvolupat i identificat amb certesa; el perill ve dels bolets que s’hi assemblen. La palometa metzinosa o lepiota mortal (Lepiota brunneoincarnata) és molt més petita, amb un barret de 2 a 5 cm i escates de color bru vinós, un peu prim amb escates brunes sobre fons rosat o vinós i un anell fràgil que pot haver desaparegut. Conté amatoxines, com la farinera borda, i és potencialment mortal. El para-sol de làmina verdosa (Chlorophyllum molybdites) té unes làmines que es tornen verdoses amb l’edat i causa intoxicacions gastrointestinals. No cullis cap lepiota petita, ni exemplars joves, tancats o dubtosos, i, davant de qualsevol ingestió sospitosa, truca al 061.
Làmines que es tornen verdoses amb l’edat; pot causar intoxicacions digestives.

Molt més petita, sense peu llarg ni anell mòbil.
Perfil ecològic
Els apagallums surten de setembre a novembre i tenen el pic a l’octubre; a l’agost en poden aparèixer els primers. Creixen en clarianes, prats i vores de bosc, a l’entorn de roures i alzines, pins i castanyers, des del nivell del mar fins a 1.900 metres. Viuen de les restes vegetals: busquen sòls rics en matèria orgànica, amb fullaraca i humus, i ben drenats.
El perfil de l’espècie encaixa amb clarianes, prats i marges de la Catalunya Central, les serralades prelitorals, l’Empordà i els sistemes interiors. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
L’apagallums respon a les pluges de finals d’estiu i de tardor, i amb temperatures suaus sovint surt de pressa, sempre que el sòl ja estigui humit. Tolera bé una calor moderada. La sequera, les gelades i el vent fort, que pot fer malbé els exemplars alts, n’interrompen la temporada. Com que viu de restes vegetals, la seva presència varia molt d’un lloc a l’altre.
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1900 m va uns 29 dies avançat i a 0 m uns 29 dies endarrerit respecte als 950 m.
Espècie sapròbia amb alta variabilitat local.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Catalunya CentralMapa de l’apagallums avuiValor gastronòmic i seguretat
De l’apagallums s’aprofita sobretot el barret, ample, tendre i carnós, amb un gust suau de fruita seca, lleugerament torrat. Es fa arrebossat, a la planxa o al forn. El peu és dur i fibrós i, un cop sec, es pot moldre per fer-ne pols. El consens micològic català el classifica com a molt bon comestible, però cal identificar-lo amb seguretat.
Fes servir només exemplars completament desenvolupats i ben identificats. Treu-los el peu o asseca’l per fer-ne pols, i cou bé el barret.
L’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Per conservar-los més temps, congela els barrets un cop cuinats i asseca els peus per fer-ne pols.
Noms
Preguntes freqüents
Macrolepiota procera es considera comestible quan està completament desenvolupada i identificada amb certesa. El risc és confondre-la amb altres espècies: algunes lepiotes petites poden ser potencialment mortals i Chlorophyllum molybdites és tòxic. No consumeixis exemplars petits, tancats o dubtosos.
L’apagallums adult presenta un barret gran i escatós, un peu alt amb dibuix de pell de serp i un anell doble i mòbil. Les lepiotes petites no comparteixen aquesta combinació, i Chlorophyllum molybdites desenvolupa làmines verdoses. Cap tret aïllat és suficient per decidir-ne el consum.
En castellà, l’apagallums es diu parasol; també se’n diu galamperna. El nom científic, Macrolepiota procera, és el mateix en totes les llengües.
Sí: és un bolet comestible. S’aprofita sobretot el barret, ample i carnós; el peu acostuma a ser fibrós. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer de l’agost al novembre segons l’altitud i la pluja.
Creix en clarianes, vores de bosc i prats, fins a 1.900 m d’altitud, sobretot en sòl rics en matèria orgànica.
Sobretot amb la para-sol de làmina verdosa (Chlorophyllum molybdites), tòxic: làmines que es tornen verdoses amb l’edat; pot causar intoxicacions digestives. També amb la lepiota mortal (Lepiota brunneoincarnata), molt tòxic: molt més petita, sense peu llarg ni anell mòbil.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències