Tuber brumale
Tòfona d’hivern
Peridi i gleba semblants, però aroma diferent i venes sovint més amples; la confirmació pot requerir microscòpia.
Tots els bolets
Tuber melanosporum
Tòfona negra
Tuber melanosporum · foto de Diego Delso
CC BY-SA 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsLa tòfona negra (Tuber melanosporum), en castellà trufa negra, és un bolet comestible excel·lent que surt a l’hivern en alzinars, rouredes i boscos de planifolis, entre 500 i 1.300 m d’altitud. Ascomicet ectomicorrízic hipogeu, negre i berrugós, amb gleba fosca marbrejada per venes blanques i aroma intens.
Altres noms catalans: tòfona del Perigord, tòfona negra d’hivern · En castellà: trufa negra
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Com reconèixer la tòfona negra
La tòfona negra no té barret, ni peu, ni làmines, ni porus: és un cos fructífer subterrani, globós o irregular, que habitualment fa de 2 a 8 cm, tot i que la mida és molt variable. Mira’n l’exterior: el peridi, la pell, és negre i està cobert de berrugues piramidals. Talla-la: la gleba, l’interior, és ferma i compacta, d’un bru negrenc a violaci quan madura, i està recorreguda per venes blanques fines i ramificades que li donen un aspecte marbrejat. Quan és madura fa una olor intensa, complexa i persistent.
La mida i la forma depenen del sòl, i els exemplars immadurs tenen la gleba més clara. És una identificació molt difícil: la morfologia visible no garanteix l’espècie, i separar-la d’altres tòfones pot requerir microscòpia. Per això, ni el peridi negre ni el marbrejat no basten, i per establir-ne el valor comercial cal una verificació experta.
- Barret
- No presenta barret: l’ascocarp és subterrani, globós o irregular, amb peridi negre de berrugues piramidals.
- Himeni
- Intern dins la gleba, en ascs microscòpics; sense làmines ni porus.
- Peu
- No presenta peu.
- Carn i tacte
- Gleba ferma, bru-negrenca a violàcia en madurar, recorreguda per venes blanques fines i ramificades. Ferma i compacta.
- Olor
- Intensa, complexa i persistent quan és madura.
- Color
- Negre a l’exterior; negre violaci i blanc marbrejat al tall.
- Variació
- La mida i la forma depenen del sòl; els exemplars immadurs tenen la gleba més clara. La morfologia macroscòpica sola no garanteix l’espècie.
Identificació responsable
Amb què es pot confondre la tòfona negra
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Tòfona negra, tòfona d’hivern i escleroderma: com no confondre’ls
La tòfona d’hivern (Tuber brumale) té el peridi i la gleba semblants, però una aroma diferent i les venes sovint més amples, i confirmar-la pot requerir microscòpia. La tòfona d’estiu (Tuber aestivum) té la gleba més clara i berrugues grosses, i madura principalment en una altra època. Totes dues són comestibles. El que cal descartar és l’escleroderma comú (Scleroderma citrinum): té la gleba més uniforme, que es torna d’un porpra negrós i polsegosa, sense el marbrejat fi ni l’aroma de la tòfona, i pot causar una intoxicació gastrointestinal. Talla sempre cada exemplar: si l’interior no té les venes blanques fines, no te’l mengis.
Tuber aestivum
Tòfona d’estiu
Gleba més clara i berrugues grosses; madura principalment en una altra època.
Scleroderma citrinum
Escleroderma comú
Gleba més uniforme que es torna porpra-negra i polsegosa, sense el marbrejat fi ni l’aroma típica de Tuber.
Perfil ecològic
On trobar tòfones negres i quan maduren
La tòfona negra madura a l’hivern: el calendari va de novembre a març, amb el pic al gener i el febrer, i el desembre i el març també són bons mesos. No surt a la superfície: es desenvolupa sota terra durant mesos, associada a les arrels d’alzines, roures i avellaners. Creix en alzinars i rouredes oberts sobre substrat calcari, entre 500 i 1.300 metres, en sòls alcalins, amb un pH d’entre 7,3 i 8,5, de textura franca a pedregosa, de 10 a 40 cm de fondària i amb un drenatge excel·lent. Prefereix els solells i els vessants o carenes ben drenats, i els sòls oberts al voltant de l’arbre hoste, sovint amb un cremat tofoner.
El perfil de l’espècie inclou els Prepirineus, la Catalunya Central, els Ports i els Sistemes interiors. A diferència del que passa amb els altres bolets, el mapa només mostra on el sòl i el bosc podrien ser adequats: el temps recent no permet saber si hi ha tòfones madures. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Més que una pluja concreta, compta el cicle de tot l’any: aigua suficient a l’estiu i recàrrega a la tardor, amb humitat en profunditat però sense entollament. La tòfona no respon a un xàfec com els altres bolets, perquè es desenvolupa durant mesos. Una sequera estival severa i prolongada en redueix la producció, i l’estrès hídric profund, el sòl compactat o la manca d’un arbre hoste colonitzat la frenen. Les gelades intenses poden malmetre les tòfones més superficials, i la neu pot protegir el sòl de les gelades fortes.
- Hàbitat principal
- Alzinars, rouredes i boscos de planifolis
- Altitud
- 500–1300 mSòls oberts al voltant d’arbres hoste, sovint amb cremat tofoner
- Orientació
- Solell o exposició oberta
- Sòl
- Alcalina · franca a pedregosa, amb argila moderada · excel·lent
- Temperatura
- 2–14 °C · humitat variable
- Després de ploure
- No aplicable com a resposta a un xàfec: l’ascocarp es desenvolupa durant mesos
- Què ho pot frenar
- Estrès hídric profund, sòl compactat o manca d’hoste colonitzat
Activitat potencial
possiblemoderadabonapicMes emmarcat: mes actual
Només terreny adequat. La tòfona negra creix sota terra i es desenvolupa durant mesos. El mapa només mostra on el sòl i el bosc podrien ser adequats; el temps recent no permet saber si hi ha tòfones madures.
Més detall de l’hàbitat, el sòl i el clima
- Arbres associats
- Quercus ilex, Quercus pubescens, Quercus faginea i Corylus avellana
- Humitat del sòl
- Humitat estacional sense entollament
- Substrat
- Calcari, ric en carbonats i amb estructura estable
- Ombra
- Baixa a mitjana
- Sequera
- Una sequera estival severa i prolongada redueix la producció
- Vent
- Efecte principalment indirecte per dessecació
- Pluja habitual
- Aigua disponible al sòl durant el desenvolupament de mesos, sense entollament
- Humitat prèvia
- Essencial a escala estacional
- Temperatura després
- No és un desencadenant de curt termini validat
El mapa no pot saber si les arrels estan colonitzades ni conèixer l’edat dels arbres, el reg o la humitat a la profunditat on creix la tòfona.
Bosc i territori
Mapa d’hàbitat de la tòfona negra a Catalunya
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
PrepirineusMapa d’hàbitat de la tòfona negraTipus de bosc500–1300 mAlcalinaDades de bosc, altitud i sòlObservacions històriques agrupades per zona
Valor gastronòmic i seguretat
La tòfona negra a la cuina
La tòfona negra és un comestible excel·lent segons el consens micològic català i es valora sobretot per l’aroma: terrosa, profunda, aliàcia i persistent, i molt dependent de la maduració. Madura, té una textura ferma i compacta i una mossegada fina. S’utilitza com a condiment, en poca quantitat i amb coccions suaus: ratllada sobre ous, en pasta i arrossos, en salses suaus o en mantega tofonada, que s’ha de guardar a la nevera.
Raspalla-la sota un fil d’aigua i eixuga-la bé. Talla-la o ratlla-la just abans de servir-la i evita les coccions llargues, que en dissipen l’aroma.
Es guarda a la nevera i s’ha de consumir ràpidament. També es pot congelar sencera, tot i que perd textura.
- Sabor i aroma
- Terrós, profund, aliaci i persistent, molt dependent de la maduració.
- Textura
- Ferma i compacta, amb mossegada fina quan és madura.
- On funciona millor
- Abans de menjar
- Raspalleu-la sota un fil d’aigua i eixugueu-la bé.
- Talleu-la o ratlleu-la just abans de servir.
- Eviteu coccions llargues, que dissipen l’aroma.
- Com conservar-lo
- Refrigerada i consumida ràpidament
- Congelada sencera, assumint pèrdua de textura
Noms
Noms de la tòfona negra en català i castellà
- Català
- Tòfona negra · tòfona del Perigord · tòfona negra d’hivern
- Castellà
- Trufa negra
- Nom científic
- Tuber melanosporum
Preguntes freqüents
Preguntes sobre la tòfona negra
Com es diu la tòfona negra en castellà?
En castellà, la tòfona negra es diu trufa negra. El nom científic, Tuber melanosporum, és el mateix en totes les llengües.
La tòfona negra és comestible?
Sí: és un bolet comestible excel·lent. Condiment d’aroma molt intens: se n’utilitza poca quantitat i amb coccions suaus. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Quan surt la tòfona negra?
Sobretot a l’hivern: el pic sol ser al gener i al febrer i pot aparèixer del novembre al març segons l’altitud i la pluja.
On creix la tòfona negra?
Creix en alzinars, rouredes i boscos de planifolis, entre 500 i 1.300 m d’altitud, sobretot en sòl calcari i bàsic.
Amb què es pot confondre la tòfona negra?
Sobretot amb la tòfona d’hivern (Tuber brumale), comestible: peridi i gleba semblants, però aroma diferent i venes sovint més amples; la confirmació pot requerir microscòpia. També amb la tòfona d’estiu (Tuber aestivum), comestible: gleba més clara i berrugues grosses; madura principalment en una altra època.
Per guardar i compartir
Targeta de camp de la tòfona negra
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències