Galerina marginata
Galerina metzinosa
Sol ser més petita i rovellada, amb peu fibril·lós i olor farinosa; pot créixer sobre la mateixa fusta.
Tots els bolets
Cyclocybe cylindracea
Pollancró
Cyclocybe cylindracea · foto de gailhampshire
CC BY 2.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl pollancró (Cyclocybe cylindracea), en castellà seta de chopo, és un bolet comestible excel·lent que surt a la tardor en bosc de ribera, boscos humits i boscos de planifolis, fins a 1.400 m d’altitud. Bolet lignícola que forma flotes denses sobre pollancres, salzes i altres planifolis, també conegut com a Agrocybe aegerita.
Altres noms catalans: bolet de pollancre, gírgola de pollancre · En castellà: seta de chopo
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Com reconèixer el pollancró
El pollancró, també conegut com a bolet de pollancre o gírgola de pollancre, creix en flotes compactes sobre troncs, soques i arrels de pollancres, salzes i altres planifolis. El barret fa de 4 a 15 cm; és hemisfèric de jove, després convex i finalment estès, de color bru fosc al principi, que s’aclareix cap al crema des del marge, i sovint clivellat. Gira’l: les làmines són adnates, primer pàl·lides i després de color tabac o brunes per l’esporada, que és bruna. El peu és de blanc a ocraci, fibrós i sovint corbat, i té un anell membranós persistent. La carn és blanca, gruixuda al barret i fibrosa al peu, i l’olor és fúngica, agradable i una mica vinosa.
El barret s’aclareix molt amb l’edat, i si la fusta queda enterrada pot semblar que el bolet surt de terra. Créixer sobre fusta no garanteix res: comprova en cada exemplar l’anell, l’esporada bruna i el substrat, i no cullis cap flota bruna sense haver-ho fet.
- Barret
- Hemisfèric de jove, després convex i finalment estès; bru fosc al principi, aclarint-se a crema des del marge i sovint clivellat.
- Himeni
- Làmines adnates, primer pàl·lides i després tabac o brunes per l’esporada.
- Peu
- Blanc a ocraci, fibrós, sovint corbat i amb un anell membranós persistent.
- Carn i tacte
- Blanca, gruixuda al barret i fibrosa al peu. Carnosa al barret i fibrosa al peu.
- Olor
- Fúngica, agradable i una mica vinosa.
- Color
- Bru castany, crema, blanc i tabac.
- Variació
- El barret s’aclareix molt amb l’edat i la fusta hoste pot ser enterrada, de manera que pot semblar que creix al sòl.
Identificació responsable
Amb què es pot confondre el pollancró
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Pollancró i galerina metzinosa: com no confondre’ls
El risc greu és la galerina metzinosa (Galerina marginata), que pot créixer sobre la mateixa fusta i és mortal perquè conté amatoxines. Sol ser més petita i rovellada, amb el peu fibril·lós i olor farinosa. El bolet de pi bord (Hypholoma fasciculare) pot causar una intoxicació gastrointestinal: té tons groc sofre, làmines verdoses i un gust molt amarg, i generalment no té l’anell membranós del pollancró. Per això, no barregis a la collita cap altre bolet petit de fusta. El pollancró també es coneix com a Agrocybe aegerita, i en castellà, com a seta de chopo.
Hypholoma fasciculare
Bolet de pi bord
Té tons groc sofre, làmines verdoses i gust molt amarg, generalment sense un anell membranós.
Perfil ecològic
On trobar pollancrons i quan surten
El pollancró té dues temporades. A la tardor surt de setembre a desembre, amb el pic a l’octubre i un bon novembre; a la primavera, de març a juny, amb el maig com a millor mes. Creix sobre fusta viva o morta i sobre arrels enterrades de pollancres, salzes, oms, aurons i saücs, des del nivell del mar fins als 1.400 metres, en boscos de ribera i altres boscos humits de planifolis, plantacions i parcs, en terrenys plans o de pendent suau. El sòl no hi influeix: tot depèn de la fusta.
Com que segueix la fusta, el perfil de l’espècie encaixa amb gairebé tot el país: els Pirineus i el Prepirineu, la Catalunya Central, les serralades costeres i prelitorals, l’Empordà, el Montseny, els Ports i els sistemes interiors. La coberta forestal del mapa no representa bé les soques, els arbres urbans ni la fusta enterrada, i per això la predicció és orientativa. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Surt dies o setmanes després que la pluja o les crescudes rehidratin la fusta, amb temperatures d’entre 10 i 23 °C; a la ribera, la mateixa humitat de l’entorn també hi ajuda. Tolera la calor si la fusta reté la humitat, però la sequera, el vent sec, que asseca la fusta, i les gelades n’aturen la sortida.
- Hàbitat principal
- Bosc de ribera, Boscos humits i Boscos de planifolis
- Altitud
- 0–1400 mTroncs, soques i arrels de boscos de ribera, plantacions i parcs
- Orientació
- Variable
- Sòl
- Àcida a alcalina · variable · variable
- Temperatura
- 10–23 °C · humitat moderada a alta
- Després de ploure
- Amb uns 50 mm caiguts entre 8 i 21 dies abans comença a sortir; amb 95 mm, surt amb força.
- Què ho pot frenar
- Assecament de la fusta o gelada
Activitat potencial
possiblemoderadabonapicMes emmarcat: mes actual
Més detall de l’hàbitat, el sòl i el clima
- Arbres associats
- Populus, Salix, Ulmus, Acer i Sambucus
- Humitat del sòl
- Fresca
- Substrat
- Lignícola
- Ombra
- Baixa a mitjana
- Sequera
- Desfavorable
- Vent
- Dessecant
- Humitat prèvia
- Important
- Temperatura després
- Suau
El mapa no pot saber on hi ha soques, arbres urbans o fusta enterrada; per això només ofereix una orientació general.
Bosc i territori
Mapa d’hàbitat del pollancró a Catalunya
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
PirineusMapa del pollancró avuiTipus de bosc0–1400 mÀcida a alcalinaDades de bosc, altitud i sòlObservacions històriques agrupades per zona
Valor gastronòmic i seguretat
El pollancró a la cuina
El pollancró és un comestible tradicional molt bo per l’aroma i la consistència dels exemplars joves. Té un gust aromàtic i terrós, amb un punt de fruita seca, i una textura carnosa al barret i més fibrosa al peu. S’aprofita en guisats, arrossos, saltats i truites.
Tria exemplars joves i ferms, retira la part fibrosa del peu i cou-los completament. Revisa la collita i aparta qualsevol bolet petit de fusta que no sigui pollancró, perquè algunes galerines contenen amatoxines.
L’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Per conservar pollancrons més temps, congela’ls un cop cuinats o fes-ne una conserva esterilitzada seguint un procediment segur.
- Sabor i aroma
- Aromàtic, terrós i amb un punt de fruita seca.
- Textura
- Carnosa al barret i més fibrosa al peu.
- On funciona millor
- Abans de menjar
- Utilitzeu exemplars joves i ferms.
- Retireu la part fibrosa del peu.
- Cuineu-lo completament.
- Com conservar-lo
- Congelat després de cuinar
- Conserva esterilitzada amb procediment segur
Noms
Noms del pollancró en català i castellà
- Català
- Pollancró · bolet de pollancre · gírgola de pollancre
- Castellà
- Seta de chopo
- Nom científic
- Cyclocybe cylindracea
Preguntes freqüents
Preguntes sobre el pollancró
Com es diu el pollancró en castellà?
En castellà, el pollancró es diu seta de chopo. El nom científic, Cyclocybe cylindracea, és el mateix en totes les llengües.
El pollancró és comestible?
Sí: és un bolet comestible excel·lent. Bolet lignícola que creix en flotes sobre pollancres i altres planifolis de ribera. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Quan surt el pollancró?
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer del març al juny segons l’altitud i la pluja.
On creix el pollancró?
Creix en bosc de ribera, boscos humits i boscos de planifolis, fins a 1.400 m d’altitud, sobretot en sòl no determinant; depèn de la fusta hoste.
Amb què es pot confondre el pollancró?
Sobretot amb la galerina metzinosa (Galerina marginata), molt tòxic: sol ser més petita i rovellada, amb peu fibril·lós i olor farinosa; pot créixer sobre la mateixa fusta. També amb el bolet de pi bord (Hypholoma fasciculare), tòxic: té tons groc sofre, làmines verdoses i gust molt amarg, generalment sense un anell membranós.
Per guardar i compartir
Targeta de camp del pollancró
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències